La plataforma en defensa de la Vall 2.0, Alnus/CEPA-EdC, AAVV La Plana-Bellsoleig i Ecologistes en Acció sol·liciten una moratòria urbanística al Pla de la Bonaigua a l'ajuntament de Sant Just Desvern, al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
Aquesta acció es fa conjuntament, amb més d'una dotzena de col·lectius que s'indiquen al final d'aquest escrit, en les que es denuncien diverses planificacions urbanístiques al territori català, a zones que corren un risc d'inundació si es donen pluges intenses i continuades, que no han de ser tan intenses com les de la DANA que va afectar el País Valencià (període de retorn 1600 anys). Altres inundacions possibles a Catalunya produïdes per cabals en els rius amb períodes de retorn de menys de 100 anys, poden provocar danys irreparables a persones, o danys als habitatges que existeixen o als que s'estan planificant.
En el cas de Sant Just Desvern, tornem a recordar que, tant l'institut com el complex esportiu estan ubicats en plena riera i als anys 80 ja es van produir dues inundacions (1983 i 1987). Ara que tenim les conques més urbanitzades i impermeables, el risc destructiu de les mateixes pluges seria superior. Pensem que no cal posar en risc la població i continuar permetent més edificacions al voltant de la riera de Sant Just.
 | |
| Roda premsa a Badalona |
Per evitar futurs danys a persones, equipaments o infraestructures en el territori de Sant Just Desvern SOL·LICITEM:
1) Es decreti una moratòria urbanística immediata i no s’aprovi inicialment la modificació del pla parcial de la Bonaigua, fins que no s’hagi revisat i actualitzat, conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d'inundabilitat.
2) Per al cas de negativa o d’omissió de resposta al present requeriment i es produeixin danys a les persones per motiu d’inundació en el sector en qüestió, es tingui la present petició com a requeriment previ al responsable Sr. Alcalde, de les seves possibles responsabilitats personals tant en l’àmbit administratiu, civil, com penal, i que en el seu moment li seran exigides per aquesta mateixa entitat signant.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
| Grup d'entitats que reclamen la moratòria |
S’inicia una acció coordinada que posa 20 plans urbanístics amb risc d’inundabilitat sota la lupa i continuarà requerint-ne la moratòria urgent
14 col·lectius i plataformes ciutadanes han requerit la moratòria urgent relativa a la tramitació de 20 plans, projectes i llicències urbanístiques amb risc d’inundabilitat i informen que d’altres col·lectius estan preparant també més textos.
L'objectiu és aconseguir que les institucions i càrrecs polítics amb competències en l'àmbit urbanístic es responsabilitzin de les seves decisions i evitin més desgràcies.
Els col·lectius no descarten sortir al carrer a principis d’any i fan una crida a totes les associacions o plataformes que tinguin identificats projectes urbanístics amb risc d’inundabilitat que s’uneixin a aquesta iniciativa.
En una roda de premsa realitzada aquest dimarts al davant de les tres xemeneies de St. Adrià del Besòs, 14 col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes han anunciat la presentació de requeriments de moratòria per a 20 plans urbanístics, i han explicat que són més els que estan preparant també els seus escrits.
Les peticions van adreçades a persones amb responsabilitats en la matèria, com són: la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la senyora Sílvia Paneque i Sureda; el Director de l'Agència Catalana de l'Aigua, el senyor Josep Lluís Armenter Ferrando; els alcaldes i alcaldesses dels municipis corresponents; altres responsables amb competències sobre cadascun dels plans urbanístics assenyalats, com l’AMB o el Consorci del Besòs.
Amb desconfiança de tenir una resposta -i més de tenir-ne una de positiva- per part de l'administració, els col·lectius asseguren que si s'arriba a produir algun dany a persones per motiu d’inundació en els indrets on es desenvolupin els plans assenyalats, exigiran responsabilitats personals en l'àmbit administratiu, civil o penal.
Mesures insuficients i eines de càlcul de risc obsoletes
Segons els col·lectius, la classe política s’està lamentant “hipòcritament” de les morts de la darrera DANA a València, mentre continuen tramitant i executant plans urbanístics en zones amb risc d'inundabilitat, i prometen millores de seguretat de plans ja aprovats com a sense risc. D'una banda, es pregunten que si ja eren perfectes, per què ara calen mesures addicionals? De l'altra, remarquen que no es poden permetre nous plans urbanístics que posin més persones i activitats en risc.
Els col·lectius denuncien que inclús els mateixos plans urbanístics reconeixen l'existència dels riscos d’inundabilitat, dels quals l’ACA n’acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit. També han destacat que es permeten planejaments a municipis que incrementen la perillositat per aiguats en altres poblacions més avall del mateix curs fluvial, i que no es tenen en compte les evidències científiques més recents i la realitat climàtica actual.
Les eines de càlcul del risc d'inundació que utilitzen les administracions s’han quedat obsoletes i les dades que ofereixen ni estan actualitzades, ni coincideixen amb la realitat, denuncien, i en posen dos exemples per il·lustrar-ho: la zona aeroportuària del Prat de Llobregat, que no consta com a zona amb risc d’inundació, però tothom va veure abnegada per l’aigua fa poques setmanes; o la zona on estava situat el càmping de Biescas -on el 1996 varen morir 87 persones per una inundació-, que continua sortint als mapes oficials com a zona sense risc d'inundació.
Els col·lectius han recordat que els informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que l'impacte del canvi climàtic en les inundacions es multiplicarà per cinc durant aquest segle, amb especial incidència en l'àrea mediterrània. I que l’Agència Catalana de l'Aigua ho recull en el seu informe “La gestió del risc d'inundació a Catalunya-2023”.
Revisió de la normativa
Les entitats han assenyalat les competències de la Generalitat i els Ajuntaments en matèria d'ordenació del territori i l'urbanisme, així com les lleis de Canvi Climàtic i de Protecció Civil de Catalunya, per recordar el deure dels poders públics d'avaluar contínuament i periòdicament l'impacte ambiental de qualsevol política pública vigent o prospectiva, així com d’orientar-se a la reducció del risc.
Han recordat la declaració al Parlament de l’estat d’Emergència Climàtica el 2019 -segons la qual el govern té l’obligació de detectar normes que dificultin combatre els efectes del canvi climàtic-, i les directives europees d’Inundacions i marc de l'Aigua, per demanar als representants polítics que apliquin la llei i s’evitin els potencials danys irreparables: que es revisin i s’actualitzin conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d'inundabilitat.
A data d'avui, 14 col·lectius han presentat requeriments a un total de 20 plans urbanístics:
El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, de Sant Adrià del Besòs i Badalona
El Calderí, de Mollet del Vallès
El PDU Biopol Gran Via, de l'Hospitalet de Llobregat
L’ARE Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat
El Pla de Ponent, de Gavà
El planejament MPG-132, de Sabadell
El Pla d'urbanització de la Bonaigua, de Sant Just Desvern
Els pisos de l'Escardívol, Rubí
Pavelló de Cova Solera, Rubí
Pla SUD-5, Miramar (Cunit)
Pla SUD-1 i SUD-2, Pla de Cunit
PA-20, Cunit Sud
PA-15 Av. Roca Llaura (Cunit)
SUD-3 Càmping (Cunit)
Pla especial urbanístic per a la implantació d’un càmping amb llacuna per la pràctica del surf i la rehabilitació de la masia Cal Pla (Cunit)
Projecte BP24P Dipòsit regulador al subsistema Tarragonès-Penedès (Dipòsit Cunit-Nord)
ARE Sud, el Prat de Llobregat
Eixample Nord, el Prat de Llobregat
Projecte de les variants d'Olot i Les Preses, a La Garrotxa
- Benzinera Sant Llorenç, Terrassa
Als quals s’hi ha de sumar el que va presentar Ecologistes en Acció per a tots els plans projectats a Catalunya.
Els col·lectius han recordat que almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació i que, segons informes pericials d’aquest any amb dades del 2022, a Catalunya viuen actualment un total de 325.445 persones en zones amb risc d'inundació (un 6,6% del total de la població). A més, al nostre país tenim el nombre més alt d’indústries perilloses i d’equipaments en zones amb risc d'inundació, en comparació amb la resta de la península Ibèrica: 28 indústries amb perill radioactiu; 53 indústries SEVESO (amb alt risc industrial); 46 hospitals; 48 geriàtrics i 71 càmpings.
No toleraran cap altra nova construcció que posi en perill més vides.
Col·lectius que ja han sol·licitat que es decretin moratòries urbanístiques immediates de la tramitació i execució dels Plans urbanístics:
Salvem el Calderí, de Mollet del Vallès
Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs, de St.Adrià de Besòs i Badalona
No Més Blocs, de l’Hospitalet de Llobregat
ADENC-Salvem el Riu Ripoll, de Sabadell
Plataforma Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat
AUP Rubí, de Rubí
Salvem les Valls, la Garrotxa
- No a la benzinera Can Petit
GEVEN, de Cunit
Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, de Sant Just Desvern
Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya, de Sant Just Desvern
Aturem el Pla de Ponent, de Gavà i Castelldefels
Ni un Pam de Terra, del Prat de Llobregat
 |
| Conca de la vall de Sant Just amb torrents que aboquen a la riera Pahisa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada