Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just, entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 

 

Tal com anuncia l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 

El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 

Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble.

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 

Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 

Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada per la de territori i habitatge.

L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.

Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.

Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris. De moment, no han fet l'aprovació inicial del projecte, que continuen modificant amb L'AMB per a "integrar-lo millor" a l'espai funcional de Collserola.

Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.

Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!

 

Oleguer Farràs Jané

Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable, no fent cas dels riscos potencials d'inundació. Confia que les diverses administracions competents faran informes favorables, obviant els períodes de retorn de precipitacions superiors a 500 anys i edificant i impermeabilitzant encara més els entorns de la riera de Sant Just.

Aquesta és la resposta que ha donat l'alcalde, a la proposta de moratòria urbanística que va presentar Alnus i la PCDV 2.0:

L’Ajuntament està treballant en una proposta de modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la Bonaigua, prenent en consideració tots els advertiments als que es fa referència en l’escrit. Cal dir que s’han mantingut reunions recentment amb tècnics de Protecció Civil i de l’Agència Catalana de l’Aigua. En ambdós casos els tècnics responsables d’aquests organismes han valorat positivament la proposta d’urbanització realitzada per l’Ajuntament, en tant que soluciona la inundabilitat de l’àmbit reduint considerablement els risc existent actualment a l’entorn de l’Institut i del CEM la Bonaigua.

Falta saber la proposta definitiva

Així mateix, tal i com estableix la legislació urbanística vigent (DL 1/2010, article 85.5), en la tramitació d’un document urbanístic, simultàniament al termini d’informació pública, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Aquests informes són preceptius abans de l’aprovació definitiva del Pla. En aquest cas, l’Ajuntament sol·licitarà informe entre d’altres, als següents organismes:

- Parc de Collserola

- Oficina d’acció i avaluació ambiental del departament de Medi Ambient

- Direcció General de Protecció Civil

- Agència Catalana de l’Aigua

Per últim, i en relació a la responsabilitat del Sr. alcalde en la tramitació del futur document de la Modificació de PGM a l’entorn de la Bonaigua, es recorda, que d’acord amb la legislació urbanística vigent, la competència per a l’aprovació inicial i provisional del document urbanístic és del Ple Municipal; i l’aprovació definitiva és competència de la Comissió Territorial d’Urbanisme o Conseller/a, segons els casos.

(DL 1/2010, articles 85.1 i 80.a).

Cordialment,

Joan Basagañas i Camps

L’alcalde

La plataforma en defensa de la Vall 2.0 sol·licita una moratòria urbanística al Pla de la Bonaigua per tractarse d'una zona inundable.

La plataforma en defensa de la Vall 2.0, Alnus/CEPA-EdC, AAVV La Plana-Bellsoleig i Ecologistes en Acció sol·liciten una moratòria urbanística al Pla de la Bonaigua a l'ajuntament de Sant Just Desvern, al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).  

Aquesta acció es fa conjuntament, amb més d'una dotzena de col·lectius  que s'indiquen al final d'aquest escrit, en les que es denuncien diverses planificacions urbanístiques al territori català, a zones que corren un risc d'inundació si es donen pluges intenses i continuades, que no han de ser tan intenses com les de la DANA que va afectar el País Valencià (període de retorn 1600 anys). Altres inundacions possibles a Catalunya produïdes per cabals en els rius amb períodes de retorn de menys de 100 anys, poden provocar danys irreparables a persones, o danys als  habitatges que existeixen o als que s'estan planificant.

En el cas de Sant Just Desvern, tornem a recordar que, tant l'institut com el complex esportiu estan ubicats en plena riera i als anys 80 ja es van produir dues inundacions (1983 i 1987). Ara que tenim les conques més urbanitzades i impermeables, el risc destructiu de les mateixes pluges seria superior. Pensem que no cal posar en risc la població i continuar permetent més edificacions al voltant de la riera de Sant Just.

Roda premsa a Badalona

Per evitar futurs danys a persones, equipaments o infraestructures en el territori de Sant Just Desvern SOL·LICITEM:

1) Es decreti una moratòria urbanística immediata i no s’aprovi inicialment la modificació del pla parcial de la Bonaigua, fins que no s’hagi revisat i actualitzat, conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d'inundabilitat.

2) Per al cas de negativa o d’omissió de resposta al present requeriment i es produeixin danys a les persones per motiu d’inundació en el sector en qüestió, es tingui la present petició com a requeriment previ al responsable Sr. Alcalde, de les seves possibles responsabilitats personals tant en l’àmbit administratiu, civil, com penal, i que en el seu moment li seran exigides per aquesta mateixa entitat signant.

 

 

Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 

Per a més informació contactar:

juridic@ecologistesenaccio.cat - Josep 

alnus@pangea.org - Oleguer

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup d'entitats que reclamen la moratòria

 

S’inicia una acció coordinada que posa 20 plans urbanístics amb risc d’inundabilitat sota la lupa i continuarà requerint-ne la moratòria urgent

• 14 col·lectius i plataformes ciutadanes han requerit la moratòria urgent relativa a la tramitació de 20 plans, projectes i llicències urbanístiques amb risc d’inundabilitat i informen que d’altres col·lectius estan preparant també més textos.

• L'objectiu és aconseguir que les institucions i càrrecs polítics amb competències en l'àmbit urbanístic es responsabilitzin de les seves decisions i evitin més desgràcies.

• Els col·lectius no descarten sortir al carrer a principis d’any i fan una crida a totes les associacions o plataformes que tinguin identificats projectes urbanístics amb risc d’inundabilitat que s’uneixin a aquesta iniciativa.

En una roda de premsa realitzada aquest dimarts al davant de les tres xemeneies de St. Adrià del Besòs, 14 col·lectius i plataformes ciutadanes i ecologistes han anunciat la presentació de requeriments de moratòria per a 20 plans urbanístics, i han explicat que són més els que estan preparant també els seus escrits.

Les peticions van adreçades a persones amb responsabilitats en la matèria, com són: la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, la senyora Sílvia Paneque i Sureda; el Director de l'Agència Catalana de l'Aigua, el senyor Josep Lluís Armenter Ferrando; els alcaldes i alcaldesses dels municipis corresponents; altres responsables amb competències sobre cadascun dels plans urbanístics assenyalats, com l’AMB o el Consorci del Besòs.

Amb desconfiança de tenir una resposta -i més de tenir-ne una de positiva- per part de l'administració, els col·lectius asseguren que si s'arriba a produir algun dany a persones per motiu d’inundació en els indrets on es desenvolupin els plans assenyalats, exigiran responsabilitats personals en l'àmbit administratiu, civil o penal.

Mesures insuficients i eines de càlcul de risc obsoletes

Segons els col·lectius, la classe política s’està lamentant “hipòcritament” de les morts de la darrera DANA a València, mentre continuen tramitant i executant plans urbanístics en zones amb risc d'inundabilitat, i prometen millores de seguretat de plans ja aprovats com a sense risc. D'una banda, es pregunten que si ja eren perfectes, per què ara calen mesures addicionals? De l'altra, remarquen que no es poden permetre nous plans urbanístics que posin més persones i activitats en risc.

Els col·lectius denuncien que inclús els mateixos plans urbanístics reconeixen l'existència dels riscos d’inundabilitat, dels quals l’ACA n’acaba informant favorablement amb unes mesures de gestió del risc que només són pegats i afegitons superficials per passar el tràmit. També han destacat que es permeten planejaments a municipis que incrementen la perillositat per aiguats en altres poblacions més avall del mateix curs fluvial, i que no es tenen en compte les evidències científiques més recents i la realitat climàtica actual. 

Les eines de càlcul del risc d'inundació que utilitzen les administracions s’han quedat obsoletes i les dades que ofereixen ni estan actualitzades, ni coincideixen amb la realitat, denuncien, i en posen dos exemples per il·lustrar-ho: la zona aeroportuària del Prat de Llobregat, que no consta com a zona amb risc d’inundació, però tothom va veure abnegada per l’aigua fa poques setmanes; o la zona on estava situat el càmping de Biescas -on el 1996 varen morir 87 persones per una inundació-, que continua sortint als mapes oficials com a zona sense risc d'inundació.

Els col·lectius han recordat que els informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que l'impacte del canvi climàtic en les inundacions es multiplicarà per cinc durant aquest segle, amb especial incidència en l'àrea mediterrània. I que l’Agència Catalana de l'Aigua ho recull en el seu informe “La gestió del risc d'inundació a Catalunya-2023”. 

Revisió de la normativa

Les entitats han assenyalat les competències de la Generalitat i els Ajuntaments en matèria d'ordenació del territori i l'urbanisme, així com les lleis de Canvi Climàtic i de Protecció Civil de Catalunya, per recordar el deure dels poders públics d'avaluar contínuament i periòdicament l'impacte ambiental de qualsevol política pública vigent o prospectiva, així com d’orientar-se a la reducció del risc.

Han recordat la declaració al Parlament de l’estat d’Emergència Climàtica el 2019 -segons la qual el govern té l’obligació de detectar normes que dificultin combatre els efectes del canvi climàtic-, i les directives europees d’Inundacions i marc de l'Aigua, per demanar als representants polítics que apliquin la llei i s’evitin els potencials danys irreparables: que es revisin i s’actualitzin conforme a les actuals evidències científiques, l’avaluació preliminar del risc d’inundació, els mapes de perillositat i risc de Catalunya, així com tota la normativa urbanística sobre planificació territorial i urbanística en matèria de risc d'inundabilitat.

A data d'avui, 14 col·lectius han presentat requeriments a un total de 20 plans urbanístics:

• El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, de Sant Adrià del Besòs i Badalona

• El Calderí, de Mollet del Vallès

• El PDU Biopol Gran Via, de l'Hospitalet de Llobregat 

• L’ARE Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat 

• El Pla de Ponent, de Gavà

• El planejament MPG-132, de Sabadell 

• El Pla d'urbanització de la Bonaigua, de Sant Just Desvern

• Els pisos de l'Escardívol, Rubí

• Pavelló de Cova Solera, Rubí

• Pla SUD-5, Miramar (Cunit)

• Pla SUD-1 i SUD-2, Pla de Cunit 

• PA-20, Cunit Sud 

• PA-15 Av. Roca Llaura (Cunit)

• SUD-3 Càmping (Cunit) 

• Pla especial urbanístic per a la implantació d’un càmping amb llacuna per la pràctica del surf i la rehabilitació de la masia Cal Pla (Cunit)

• Projecte BP24P Dipòsit regulador al subsistema Tarragonès-Penedès (Dipòsit Cunit-Nord)

• ARE Sud, el Prat de Llobregat

• Eixample Nord, el Prat de Llobregat

• Projecte de les variants d'Olot i Les Preses, a La Garrotxa

• Benzinera Sant Llorenç, Terrassa

Als quals s’hi ha de sumar el que va presentar Ecologistes en Acció per a tots els plans projectats a Catalunya.

Els col·lectius han recordat que almenys un 15% del territori urbanitzat català està en risc d’inundació i que, segons informes pericials d’aquest any amb dades del 2022, a Catalunya viuen actualment un total de 325.445 persones en zones amb risc d'inundació (un 6,6% del total de la població). A més, al nostre país tenim el nombre més alt d’indústries perilloses i d’equipaments en zones amb risc d'inundació, en comparació amb la resta de la península Ibèrica: 28 indústries amb perill radioactiu; 53 indústries SEVESO (amb alt risc industrial); 46 hospitals; 48 geriàtrics i 71 càmpings.

No toleraran cap altra nova construcció que posi en perill més vides.

Col·lectius que ja han sol·licitat que es decretin moratòries urbanístiques immediates de la tramitació i execució dels Plans urbanístics:

• Salvem el Calderí, de Mollet del Vallès

• Entesa per a un Gran Parc Litoral al Besòs, de St.Adrià de Besòs i Badalona

• No Més Blocs, de l’Hospitalet de Llobregat

• ADENC-Salvem el Riu Ripoll, de Sabadell

• Plataforma Ribera-Salines, de Cornellà de Llobregat

• AUP Rubí, de Rubí

• Salvem les Valls, la Garrotxa

• No a la benzinera Can Petit
  

• GEVEN, de Cunit

• Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just 2.0, de Sant Just Desvern

• Alnus/CEPA-Ecologistes de Catalunya, de Sant Just Desvern

• Aturem el Pla de Ponent, de Gavà i Castelldefels

• Ni un Pam de Terra, del Prat de Llobregat

• Ecologistes en Acció de Catalunya

..................................................................................................................................

Què?: Roda de premsa per anunciar el requeriment per part de col·lectius de tot Catalunya d'una moratòria a projectes urbanístics amb risc d'inundabilitat i exposició dels motius.

 

Quan?: 17 de desembre del 2024. Convoquem a les 9:30 per començar la RdP a les 10:00

A On?: 3 xemeneies del Besòs

 

Conca de la vall de Sant Just amb torrents que aboquen a la riera Pahisa

Accés ple de brossa al col·lector de la riera de Sant Just - Perill de col·lapse en cas d'avingudes

 Per veí de la Plana Padrosa - Bellsoleig

Fotos realitzades 16/11/2024 

Esta semana he estado inspeccionando la canalización de la riera, esto es lo que he encontrado...

Como se puede ver en la fotografía la boca principal (Boca E) está parcialmente invadida de vegetación. Justo antes de esa boca hay una especie de rastrillo con una bigas de hierro clavadas en el suelo que tienen la función de retener los escombros que arrastre el agua.

Se aprecia perfectamente que ese rastrillo está saturado de escombros y en caso de una riada no cumplirá su función porque ya no da más de si.

En caso de lluvias torrenciales será fundamental que esa entrada a la canalización pueda rendir a su máxima capacidad y evite un desbordamiento o lo minimice. Es evidente que actualmente presenta un estado de abandono y suciedad que impedirá su máximo rendimiento. Teniendo en cuenta que venimos de unos años de sequía y la cantidad de vegetación acumulada es fácil deducir que el abandono es desde hace varios años.

 
Estamos llegando a finales de otoño, de sabido por todos que es época de riadas en la costa mediterránea, en Sant Just las tuvimos en los 70, los 80 y los 90, y en 1962 en el Vallès (a nuestras espaldas) hubo una auténtica catástrofe con un millar de muertos. Los gestores municipales nos están haciendo jugar a la ruleta rusa poniendo todos los ingredientes para que se desborde la riera, pero hasta la fecha hemos tenido suerte. Mientras, nos presentan proyectos para "renaturalizar" la riera y crear "vivienda asequible" construyendo en el espacio que hay entre el Molí Fariner i el Poliesportiu o en la ladera norte de la riera. Nos dicen que incrementan el IBI otro 5% para seguir dándonos servicios de calidad... en las fotos yo no veo calidad, veo desidia, incompetencia e irresponsabilidad.

Hace unas décadas se construyó la canalización de la riera en superfície y luego se cubrió con tierra haciendo que el suelo del curso de la riera en superfície ascendiera unos 3 metros. Esto hace que toda una serie de construcciones que en las riadas anteriores no se inundaban al estar más altos, actualmente si se desborda la riera sí se inundarán. Me refiero al Poliesportiu, la casa que hay en la parte baja de Escales, parte de l'Institut y muy importante, el carrer Onze de Setembre a su paso por el puente de Can Melich dejando al barrio aislado. Por este motivo *debería ser una prioridad de los gestores municipales prevenir esta situación manteniendo limpia la canalización* . Luego nos explicarán que es culpa del cambio climático o de plantas invasivas que llevan siglos con nosotros, pero no, es simple incompetencia.

Una vez el agua desborde la canalización primero se hará un lago cortando la circulación por Carrer Riera y luego iniciará un recorrido sin paradas.
Inundará parte del Poliesportiu, barrerá el parking, inundarà la casa que hay en la parte baja de Escales y provocará una gran erosión en los muros de tierra de reciente creación en Garrofers (al fondo de la foto).

Después le tocará a la parte baja del Instituto y al parking que hay bajo Garrofers.

El nivel del agua subirá por la retención que causará la rampa que baja de Garrofers, diseño de un genio al que le debemos pagar la nómina. Supongo que la intención es que los coches floten mejor!
Se cortará la circulación por la calle Onze de Setembre y el barrió quedará aislado.

El puente de Can Melich será una cascada, posiblemente con coches incluidos.

Una vez expuestas las posibles consecuencias del desbordamiento de la riera quiero destacar algunos detalles que considero relevantes.

Este es el punto en que la canalización de la riera desemboca en el lado este del puente de Can Melich. Como se puede apreciar la sección de la canalización es sólo de un 50-60% de la que tiene el puente y por tanto menor capacidad de circulación de agua.

Además la canalización de la riera tiene forma de Y con otra boca que recoje el agua del Torrent de Can Biosca a través de una canalización que pasa por debajo del recinto del Instituto, acumulando en total el agua de 5 torrentes.

Final del torrent de can Biosca a peu d'Institut

Aquí antes el agua también podía circular con más facilidad, ahora han añadido una reja y unas escaleras y falta ver que pasará en las casas que están al lado. Me cuesta entender la ceguera que existe al planificar estas obras ignorando nuestro clima, la historia y el sentido común.

Esto es lo que hay, ahora a rezar porque todavía nos queda un mes de otoño y la temperatura del agua del mar sigue siendo alta.

Muchas gracias por la explicación y por tu tiempo , ¿se puede hacer algo, a parte de rezar?

Limpiar la boca este zumbando!

Sortida del col·lector a l'alçada de can Mèlich

Samarreta Naturalment Constructora - Aportacions econòmiques a la PCDV 2.0

La PCDV 2.0 encarregarà samarretes com aquesta per qui les sol·liciti, enviant un correu a salvemlavallsjust@gmail.com.
Aportació 15€. Es podran recollir al local "La Sala" (carrer Anselm Clavé 20). Indicar lletra talla. S, M, L, XL.
Aquest diumenge 17 estaran exposades a la paradeta de Sant Just al carrer.
Tothom hi és convidat. Continuarem informant i agraint les aportacions que ens feu a la plataforma. Cal