Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just, entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 

 

Tal com anuncia l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 

El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 

Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble.

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 

Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 

Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada per la de territori i habitatge.

L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.

Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.

Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris. De moment, no han fet l'aprovació inicial del projecte, que continuen modificant amb L'AMB per a "integrar-lo millor" a l'espai funcional de Collserola.

Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.

Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!

 

Oleguer Farràs Jané

Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya

Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable, no fent cas dels riscos potencials d'inundació. Confia que les diverses administracions competents faran informes favorables, obviant els períodes de retorn de precipitacions superiors a 500 anys i edificant i impermeabilitzant encara més els entorns de la riera de Sant Just.

Aquesta és la resposta que ha donat l'alcalde, a la proposta de moratòria urbanística que va presentar Alnus i la PCDV 2.0:

L’Ajuntament està treballant en una proposta de modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la Bonaigua, prenent en consideració tots els advertiments als que es fa referència en l’escrit. Cal dir que s’han mantingut reunions recentment amb tècnics de Protecció Civil i de l’Agència Catalana de l’Aigua. En ambdós casos els tècnics responsables d’aquests organismes han valorat positivament la proposta d’urbanització realitzada per l’Ajuntament, en tant que soluciona la inundabilitat de l’àmbit reduint considerablement els risc existent actualment a l’entorn de l’Institut i del CEM la Bonaigua.

Falta saber la proposta definitiva

Així mateix, tal i com estableix la legislació urbanística vigent (DL 1/2010, article 85.5), en la tramitació d’un document urbanístic, simultàniament al termini d’informació pública, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Aquests informes són preceptius abans de l’aprovació definitiva del Pla. En aquest cas, l’Ajuntament sol·licitarà informe entre d’altres, als següents organismes:

- Parc de Collserola

- Oficina d’acció i avaluació ambiental del departament de Medi Ambient

- Direcció General de Protecció Civil

- Agència Catalana de l’Aigua

Per últim, i en relació a la responsabilitat del Sr. alcalde en la tramitació del futur document de la Modificació de PGM a l’entorn de la Bonaigua, es recorda, que d’acord amb la legislació urbanística vigent, la competència per a l’aprovació inicial i provisional del document urbanístic és del Ple Municipal; i l’aprovació definitiva és competència de la Comissió Territorial d’Urbanisme o Conseller/a, segons els casos.

(DL 1/2010, articles 85.1 i 80.a).

Cordialment,

Joan Basagañas i Camps

L’alcalde

Accés ple de brossa al col·lector de la riera de Sant Just - Perill de col·lapse en cas d'avingudes

 Per veí de la Plana Padrosa - Bellsoleig

Fotos realitzades 16/11/2024 

Esta semana he estado inspeccionando la canalización de la riera, esto es lo que he encontrado...

Como se puede ver en la fotografía la boca principal (Boca E) está parcialmente invadida de vegetación. Justo antes de esa boca hay una especie de rastrillo con una bigas de hierro clavadas en el suelo que tienen la función de retener los escombros que arrastre el agua.

Se aprecia perfectamente que ese rastrillo está saturado de escombros y en caso de una riada no cumplirá su función porque ya no da más de si.

En caso de lluvias torrenciales será fundamental que esa entrada a la canalización pueda rendir a su máxima capacidad y evite un desbordamiento o lo minimice. Es evidente que actualmente presenta un estado de abandono y suciedad que impedirá su máximo rendimiento. Teniendo en cuenta que venimos de unos años de sequía y la cantidad de vegetación acumulada es fácil deducir que el abandono es desde hace varios años.

 
Estamos llegando a finales de otoño, de sabido por todos que es época de riadas en la costa mediterránea, en Sant Just las tuvimos en los 70, los 80 y los 90, y en 1962 en el Vallès (a nuestras espaldas) hubo una auténtica catástrofe con un millar de muertos. Los gestores municipales nos están haciendo jugar a la ruleta rusa poniendo todos los ingredientes para que se desborde la riera, pero hasta la fecha hemos tenido suerte. Mientras, nos presentan proyectos para "renaturalizar" la riera y crear "vivienda asequible" construyendo en el espacio que hay entre el Molí Fariner i el Poliesportiu o en la ladera norte de la riera. Nos dicen que incrementan el IBI otro 5% para seguir dándonos servicios de calidad... en las fotos yo no veo calidad, veo desidia, incompetencia e irresponsabilidad.

Hace unas décadas se construyó la canalización de la riera en superfície y luego se cubrió con tierra haciendo que el suelo del curso de la riera en superfície ascendiera unos 3 metros. Esto hace que toda una serie de construcciones que en las riadas anteriores no se inundaban al estar más altos, actualmente si se desborda la riera sí se inundarán. Me refiero al Poliesportiu, la casa que hay en la parte baja de Escales, parte de l'Institut y muy importante, el carrer Onze de Setembre a su paso por el puente de Can Melich dejando al barrio aislado. Por este motivo *debería ser una prioridad de los gestores municipales prevenir esta situación manteniendo limpia la canalización* . Luego nos explicarán que es culpa del cambio climático o de plantas invasivas que llevan siglos con nosotros, pero no, es simple incompetencia.

Una vez el agua desborde la canalización primero se hará un lago cortando la circulación por Carrer Riera y luego iniciará un recorrido sin paradas.
Inundará parte del Poliesportiu, barrerá el parking, inundarà la casa que hay en la parte baja de Escales y provocará una gran erosión en los muros de tierra de reciente creación en Garrofers (al fondo de la foto).

Después le tocará a la parte baja del Instituto y al parking que hay bajo Garrofers.

El nivel del agua subirá por la retención que causará la rampa que baja de Garrofers, diseño de un genio al que le debemos pagar la nómina. Supongo que la intención es que los coches floten mejor!
Se cortará la circulación por la calle Onze de Setembre y el barrió quedará aislado.

El puente de Can Melich será una cascada, posiblemente con coches incluidos.

Una vez expuestas las posibles consecuencias del desbordamiento de la riera quiero destacar algunos detalles que considero relevantes.

Este es el punto en que la canalización de la riera desemboca en el lado este del puente de Can Melich. Como se puede apreciar la sección de la canalización es sólo de un 50-60% de la que tiene el puente y por tanto menor capacidad de circulación de agua.

Además la canalización de la riera tiene forma de Y con otra boca que recoje el agua del Torrent de Can Biosca a través de una canalización que pasa por debajo del recinto del Instituto, acumulando en total el agua de 5 torrentes.

Final del torrent de can Biosca a peu d'Institut

Aquí antes el agua también podía circular con más facilidad, ahora han añadido una reja y unas escaleras y falta ver que pasará en las casas que están al lado. Me cuesta entender la ceguera que existe al planificar estas obras ignorando nuestro clima, la historia y el sentido común.

Esto es lo que hay, ahora a rezar porque todavía nos queda un mes de otoño y la temperatura del agua del mar sigue siendo alta.

Muchas gracias por la explicación y por tu tiempo , ¿se puede hacer algo, a parte de rezar?

Limpiar la boca este zumbando!

Sortida del col·lector a l'alçada de can Mèlich

Model de poble i model de país. On encaixa el pla de la Bonaigua. Podem repensar-lo i decidir?

 

Article d'opinió redactat per Oleguer Farràs Jané, assumit per Alnus /CEPA- Ecologistes de Catalunya

Em permeto fer unes reflexions entorn la necessitat de fer créixer Sant Just, davant la negativa de l'alcalde a participar en un debat sobre el model de poble que volia organitzar «La Vall de Verç», entenc que pel desgast que li pot suposar certs plantejaments contraris a les seves polítiques.

Podeu consultar-lo sencer a

https://alnusbloc.blogspot.com/2024/07/model-de-poble-i-model-de-pais-on.html

Participació al Ple municipal post manifestació 30/5/2024

 

Diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal per demanar explicacions sobre el darrer comunicat de l'alcalde, en nom del PSC, que el mateix dia de la manifestació, mitja hora abans de la convocatòria, el passat 26 de maig, va fer el seu posicionament respecte de la urbanització a la Bonaigua...

 

A l'espai inicial del pla, precs i preguntes, es van fer diverses intervencions:

Oleguer Farràs, també, membre d’Alnus, va preguntar sobre aquesta «nova proposta» i alhora, va alertar sobre la manca de participació ciutadana a Sant Just. Va demanar quina informació té l’ajuntament sobre la nova planificació a vint anys vista que es proposa en el Pla director urbanístic metropolità que planifica la desproporcionada xifra de fins a 4.000 nous habitatges a Sant Just. Quin model doncs de poble es proposa? Cal compartir amb la ciutadania i fer-la partícip d’aquests projectes que transformen el poble.

La resposta de l’alcalde va ser que ja s’havia comunicat aquesta nova proposta: aquesta afirmació no és certa, insistim. La PCDV 2.0 es va reunir al febrer amb l'Alcalde i ens va informar d'una proposta clarament diferent, amb 40% HPO. Després va continuar assegurant que es plantegen algunes modificacions respecte del plantejament vigent en 6 línies d’actuació:

1. Reduir l’edificabilitat, traslladant una part a Torreblanca.

2. Allunyar l’edificabilitat dels límits deixant verge la Bòbila no construint més enllà del pont de Can Pedrosa.

3. Buscant indrets que no tinguin valor natural ni paisatgístic, ni molestin la privacitat dels veïns ja existents.

4. Incloure fins a un 40% d’habitatge públic com a mínim.

5. Recuperant l’antiga riera en lloc de desdoblar el col·lector i fer un parc urbà.

6. (no hi ha sisena línia)

 

Oferim els videos de les intervencions més destacades, més avall, per si no teniu ganes d'empassar-vos tot el video del ple:

Tot això tornaven a ser paraules, perquè les propostes concretes sempre estan obertes, s’estan preparant o a punt de tancar, però la veritat és que les versions del pla, el nombre i ubicació d’habitatges o les zones on s’edificarà van canviant a cada nova informació.

Respecte del PDUM, va respondre que són plantejaments «macro», però que no ho sap. En tot cas, l’única opció és que es vulgui suprimir els polígons industrials. Un altre projecte del qual no s’ha fet difusió ni s’ha traslladat al veïnat.

Finalment, es va confirmar que el consistori no té encara una data prevista d’aprovació del Pla de la Bonaigua.

Després, el catedràtic emèrit en ecologia, Narcís Prat, va llegir les seves impressions derivades per l'anunciat Pla de La Bonaigua, arran de la riera i en zona coixí del parc natural de la serra de Collserola. (Text complet).

En l'alegat, es destaca amb diversos arguments ecològics, que la proposta de renaturalització de la riera en el Pla, no s’ha documentat adequadament, més enllà de maquetes i projeccions ideals. Científicament parlant, no hi ha espai suficient per respectar l’amplada que hauria de tenir la riera per tal de recuperar-la. Altre cop, un «feu-me confiança»

 

 

Finalment, va intervenir Jaume Fàbregas, també membre de l’AAVV de la Plana i Bellsoleig, deslegitimant la planificació i argumentant la necessitat de desclassificació del sector. Els arguments jurídics que l’alcalde considera massa complexos per compartir amb la ciutadania mai han estat clars. L’ajuntament ha anat planejant la seva estratègia jurídica sense contemplar cap altra opció que la de negociar amb els promotors. Potser no ha cregut mai que pagui la pena presentar-se als jutjats per aquest tema, tot i que sabem de molts altres conflictes s’hi han acabat resolent d’aquesta manera. Els arguments mai són clars perquè no hi ha una voluntat de proposar una alternativa diferent del que ja s’han compromès amb els poderosos constructors? No ho acabem d’entendre, però si sabem que moltes accions s’haurien pogut fer abans d’arribar en aquest punt si realment hi ha voluntat de defensar el model poble.

El que va quedar clar durant les intervencions és que no hi ha diàleg possible si les propostes van variant, si no s’accepta la possibilitat de parlar de totes les opcions, si no hi ha voluntat sincera de mostrar les dades, els projectes i els mapes que calgui per tal de compartir tota la informacíó certa per prendre decisions informades.

Durant les intervencions es va entrar en un rifi-rafe, improductiu, que hauria d'haver estalviat per les dues bandes, tanmateix, així és la participació.