Cal més habitatge a la Vall de Sant Just? Cal més habitatge d'alt standing a Sant Just? Per a qui?

 La PVDV 2.0 contraargumenta el posicionament oficial de l'Alcalde de Sant Just.

Alcalde: "Sensibilitat ambiental, però, emergència habitacional. A l'AMB falten més de 100.000 habitatges com es pretén resoldre?

Contraarguments:
- la necessitat d’aquesta suposada falta d’habitatge concentrada a l’àrea metropolitana afavoreix un model de sobrepoblació concentrada i l'abandó del territori més rural. Aquest creixement implicarà necessàriament crisi de l’aigua, crisi energètica, problemes de mobilitat i un empitjorament de la contaminació de l’aire.
- està per veure que sigui obligació de Sant Just respondre a aquesta suposada necessitat de concentració d’habitatge.
- contraposar la necessitat d’habitatge amb la conservació dels espais naturals degradats és una fal·làcia perquè suposa que s’ha de triar una cosa o l’altra, quan precisament hem d’aconseguir sostenibilitat, i si cal, plantejar-nos un cert decreixement
- altres mesures per crear habitatge:
1. Fent gestió dels pisos buits, pocs o molts.
2. Fent una bona ordenança que impedeixi l’augment dels habitatges d’ús turístic amb la consegüent especulació del dret d’habitatge.
3. Reconvertint les plantes baixes destinades a locals, buides, en habitatges, ajudant a la rehabilitació.
En tot cas és un absurd contraposar ambdues coses.
Si consultem dades d’organismes oficials sobre població de Sant Just podrem
comprovar que en els darrers anys, Sant Just ha tingut un augment de població que no correspon al creixement demogràfic del poble. Només el 15,82% d’habitants de Sant Just, el 2022, eren nascuts al poble.
Això denota una voluntat expressa de fer créixer el municipi per sobre de les seves
possibilitats. Garrofers n'és un exemple, que si el sumem als blocs de la Carretera Reial, Els Miralls, Can Mèlich, Jocs jovenívols i Pont Reixat que ja estan programats, en pocs anys tindrem 1100 habitatges més construïts, densificant excessivament, Sant Just, amb 3000 habitants més, i ja anem per sobre dels 20500.

L'Ajuntament de Sant Just ja ha permès urbanitzar al costat de la Riera, cal aturar més projectes com aquest, Vall amunt.

La urgència per part de l'AMB d'habitatge a la zona metropolitana no obeeix doncs al creixement vegetatiu de la població. S'endevina una voluntat de concentració de l'habitatge en la zona que creiem que no és sostenible per l'increment exponencial de les necessitats energètiques i d'aigua, l'increment de la mobilitat i la manca d'equilibri poblacional a tot el territori. A més, suposa un increment d'habitatge de nova construcció que té un impacte directe sobre el medi ambient pel sol fet de la construcció mateixa: pèrdua de territori per altres usos (parc agrari, zones de protecció naturals com rieres, boscos... ) que afecta el medi ambient i les espècies autòctones.

Nota: Font de les dades:
https://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-just-desvern/habitantes.html #EvolucionGraficoEvolució de la població VS Evolució de la població per lloc de naixement

Per què és important conservar la riera de Sant Just i no urbanitzar més al seu voltant?

Contraposició de parers Alcalde Vs PCDV 2.0 

Relliscades o imprecisions interessades de l'alcalde respecte la Riera de Sant Just.

Cita textual de l’Alcalde: «Parlem de la riera, però, no existeix. S’ha malmès en el tardo franquisme. No és un paratge de valor ecològic, és una zona d’aparcaments i pals elèctrics. 

El projecte de la Bonaigua recuperarà aquest espai amb l’urbanització de la zona que serà tutelada per Barcelona Regional amb la finalitat de re-naturalitzar la riera, tenint en compte els períodes de retorn de 500 anys».

Contra arguments: Què entén per tardofranquisme? Una cosa és que la decisió d’ubicar l’institut i el poliesportiu en zona inundable va produir-se a principis dels 70’s, però, qui ha estat governant els darrers 40 anys a Sant Just Desvern? Qui ha mantingut aquest sector de la riera tan degradat? 

Actualment, la riera està parcialment canalitzada al pas de la Bonaigua, però aquest canal no serà suficient per la gran pluja que algun dia caurà, més abundosa que la que va caure l’any 1987, inundant els sectors poliesportiu i institut. Aquest és un dels motius pel que volen edificar ara. Per restaurar les malifetes antiecològiques del passat, ara que instàncies superiors obliguen a restituir "el curs natural de la riera" necessiten diners per fer-ho, i no se'ls acudeix res més que promoure l'edificació al voltant, amb blocs i habitatges de "luxe", que permetran finançar dues coses: La restauració de la riera i 40 habitatges d'HPO. 

A cada banda del molí fariner són llocs on planegen edificar

L'Ajuntament promet una riera verda, gairebé frondosa, quan és incapaç de mantenir vius els arbres que ha trasplantat els últims anys a diferents llocs de la Vall de Sant Just. Per altra banda, mentre es continuï urbanitzant la Vall, el risc d'inundacions augmenta, pel fet d'asfaltar i fer impermeable el terra. Ningú pot assegurar que les cases més baixes, el complex esportiu i l'institut no s'inundaran amb una pluja torrencial sobre la conca santjustenca. El més prudent és no edificar als voltants de les rieres, però com tots sabem, no només ho permeten, sinó que com en aquest cas o promouen, amb l'excusa que el Pla General Metropolità de 1976, vigent avui, encara, ho preveia i tenen els càlculs hidrològics contrastats. El planejament està en vies de canviar els anys vinents, amb l'aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità, a finals de 2023, una mica més racional i amb sensibilitat ambiental que l'anterior pla, on de moment, recomana la no edificació d'aquest entorn. L'Ajuntament de Sant Just, evidentment, hi ha fet al·legacions per continuar amb l'ambició d'urbanitzar tot el planificat l'any 1976, com reconeix l'alcalde, amb el pretext d'arribar als 25000 habitants i facilitar un lloc per viure a la joventut santjustenca. Tanmateix, no troben més solucions que permetre grans promocions d'habitatge privat, per treure'n un percentatge d'HPO. 

L'entorn de la riera qualificat actualment com a espai natural funcional de Collserola, hauria de ser un lloc naturalitzat i protegit, igual que el seu entorn, i via fluvial que desguassa al riu Llobregat. No hauria d'acollir ni equipaments educatius, ni poliesportius i molt menys cases, o blocs de pisos.

Visualitzar més fotos de llocs dins el pla de la Bonaigua que seran edificables si no ho evitem!

Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?

Segons «La Vall de Verç», entitat organitzadora del debat, 190 persones van omplir de gom a gom la sala del Cinquantenari de l'Ateneu, on es va celebrar el Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?

Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, va explicar que no volen que s'edifiqui la Bòbila, però sí, aprofitar bona part del sostre edificatori, traslladant una part, de baixa densitat, als entorns de la Bonaigua i la riera, allà on l'ajuntament té sòl en propietat, i una altra part, més densificada, per fer HPO, a algun lloc de Sant Just, que de moment no va concretar.
Desprogramar la vall, seria renunciar a poder fer habitatge, també protegit, per a la gent del poble. Cal tenir en compte que les càrregues urbanístiques de la restauració d'aquest sector, junt amb la riera, evitant la possible inundabilitat, així com construcció d'un segon vial de sortida per la gent del Bellsoleig i Plana Padrosa, l'ampliació i adequació de l'aparcament, pugen uns 14 milions d'€ i l'ajuntament no els pot assumir. Sí, podria assumir els costos de reallotjament de sis famílies afectades (sector Escales) amb un cost d'1,5 milions d'€. Sense comptar amb els costos indefinits, que s'hauran de litigar amb els propietaris, així com l'expropiació.
Jaume Fàbregas, membre de la PCDV 2.0 i president de l'Associació de Veïns i Veïnes de La Plana-Bellsoleig va plantejar que va ser gràcies a la mobilització popular, que l'ajuntament va canviar d'opinió el 2004 i va aturar el desenvolupament urbanístic de la part alta de la Vall, tenint fins aleshores l'ajuntament a favor d'urbanitzar-la. Reconeix que l'actual alcalde ha heretat de gestions nefastes anteriors el problema de la Bonaigua (inclosa l'edificació de l'institut i el complex esportiu, en zona inundable) i que hauria de ser valent i no continuar edificant o urbanitzant aquest sector. Hi ha diverses alternatives d'habitatge a Sant Just, com bossa de lloguer protegit, polítiques de lloguer de pisos buits, etc. Cal evitar edificar i urbanitzar més la Vall per protegir Collserola.
El PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità), destinat a substituir el PGM del 1976, sense cap sensibilitat ambiental, actualment està a punt de finalitzar el període d'al·legacions, però, d'entrada, proposa preservar les zones de transició entre la part urbanitzada fins ara de sant Just i el parc de Collserola, al contrari que l'alcalde.
Rafael Bellido, advocat d'urbanisme i medi ambient, va explicar que la desprogramació, o canvi, a no urbanitzable, del sector «Bòbila» és perfectament factible, gràcies al fet que la propietat va abandonar el projecte i no el va desenvolupar en cap de les seves fases, mentre podia. El 2015 van vèncer els seus drets. Són només 11 Ha, i val la pena explorar les alternatives per desenvolupar o no en altres sectors, mantenint, en el possible, els sectors funcionals del pre-Parc Natural de Collserola.
L'ajuntament, anys enrere, podia haver desprogramat tot el sector de la Vall, sense necessitat de traslladar tot el sostre edificatori, com va fer, i evitant els problemes legals que va suposar.
Al PDUN encara li queden uns quatre anys fins a la seva aprovació definitiva.
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, va fer molt incís en la supeditació de l'ajuntament en tots aquests anys, per fer habitatge protegit a costa de permetre la urbanització privada, basada en l'especulació. Continua sense detectar prou sensibilitat ambiental en aquest sentit. No es té prou en compte l'emergència climàtica a l'hora de continuar edificant. Tipus de cases, recollida de pluvials, etc.
Les rieres són els corredors naturals de la fauna, i la dimensió de la riera en la proposta de l'AMB no s'adequa a les previsions recents d'inundabilitat en gotes fredes, ja que els períodes de retorn més perillosos augmenten la freqüència i perill potencial.
La sobrefreqüèntació a Collserola és un greu problema que edificar al costat, agreuja. Com més gent posem a la Vall, major impacte.
En un torn de preguntes, algú dels participants del públic, va suggerir la necessitat de fer un referèndum sobre el futur del sector de la Bonaigua, fet que l'Alcalde Basagañas va refusar, tot argumentant que la representativitat que li donen les urnes ja és suficient per mantenir la seva postura de rebuig a modificar el planejament actual. Narcís Prat el va replicar, adduint falta de democràcia en el seu gest, ja que a les eleccions no es decideix sobre el desenvolupament urbanístic, sinó sobre molts altres factors. 

Des de la PCDV 2.0, i amb el suport popular que puguem reunir, seguirem defensant protegir els entorns de la riera de Sant Just de l'especulació urbanística i donant a conèixer la importància de la seva conservació en estat natural, per garantir la biodiversitat de Collserola i el seu valor ecològic.

https://youtu.be/eFscWvg9PnY?t=603

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté el silenci sobre el projecte urbanístic de la Bonaigua

Han passat mesos des de l'inici del procés participatiu que l'ajuntament va obrir:

Repensem l’entorn de la Bonaigua: ajuda’ns a decidir com ha de ser.

Hi va haver dues sessions participatives al març i es va assegurar que hi hauria retorn de la participació després d'eleccions. Diverses persones i entitats han instat i preguntat a l'ajuntament per continuar el debat, i no hi ha hagut resposta a hores d'ara. 

Sobre la forquilla de preus que l'alcalde va estimar que caldrien de 17,2 a 75 milions d'€ de compensació a propietaris, durant el debat electoral de l'Ateneu no han donat tampoc més raons, escudant-se en que l'Àrea Metropolitana encara està estudiant la proposta.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté un silenci sospitós sobre aquest projecte urbanístic a la vall de Sant Just, tot i la urgència que en el seu moment alertava per prendre decisions. Deien que a partir de setembre o octubre de 2023 el projecte vell es podria començar a engegar si no s'acceptava un projecte alternatiu com els que ens van plantejar al març. Està clar que ara han canviat l'estratègia, alentint la resposta.

S'ha fet enrere per la mobilització veïnal i ecologista?

Aprovaran ells, el projecte que vulguin sense completar el procés participatiu?

Cometran tants o més errors que en la urbanització del sector Garrofers, sobredimensionant l'edificabilitat, incomplint la legalitat vigent?

Sector de la Bóbila - Pla de la Bonaigua - propietat de Nuñez y Navarro

Debat electoral sobre el model de Poble a Sant Just Desvern

La primera pregunta del debat que organitzava la revista «La Vall de Verç», amb els candidats a l’alcaldia de Sant Just, ha estat sobre el model de poble:

«Les darreres setmanes s’ha donat a conèixer un moviment veïnal de rebuig a la construcció d’habitatges al sector de La Bonaigua. L’entrada i sortida del poble cada cop és més complicada i la connectivitat entre els barris també. I recuperar la riera és una reivindicació creixent. La pregunta als candidats/es: Què proposen en l’àmbit de l’urbanisme, del creixement del poble, la mobilitat i el medi ambient?»

Les respostes dels candidats han estat diverses, algunes concretes al conflicte de la Vall, i altres disperses, les podeu escoltar i visualitzar al següent vídeo (el debat comença al minut 14:30):

 

Aquí en fem un breu resum telegràfic de les argumentacions de cada ponent referent al tema de la Vall, al llarg de tot el debat:

Aleix - CUP - No desenvolupament urbanístic a la Vall. polítiques de canvi. Perquè en el procés participatiu no es va donar com alternativa al desenvolupament de la Bòbila, el creixement zero.

Joan - PSC - Tira endavant tot el planejament vigent lentament, permutant la Bòbila per edificar menys a l'entorn de la riera. Del contrari caldria de 17,2 a 75 milions d'€ de compensació a propietaris quan el pressupost de ajuntament és de 30 milions. Si no s'aprova una proposta alternativa abans de setembre - octubre, no hi haurà manera d'aturar l'edificació de la Bòbila. L'entorn de la riera no és la Vall. Cap partit ha dit com pensen evitar que s'acabi urbanitzant aquest sectors.

Kiko- Som-hi Sant Just - No a la edificació de la Bonaigua, ni les Escales. Tot és especulació. Hi ha gent que hi guanyarà molts calés. Cal transparència.

Ramon - Junts per Catalunya - Protegir la vall. Frenar desenvolupament de la Bòbila i les Escales. L'actual alcalde és el màxim responsable del creixement urbanístic desenfrenat. Pla d'ordenació territorial local. Falta pla de mobilitat dialogat amb veïnat.

Laia- Endavant Sant Just - Els últims 40 anys Sant Just ha crescut desordenadament. Pla d'ordenació territorial local. Pla estratègic a 12 anys. No Bòbila ni Escales. Nou conveni. Els futurs pisos a l'entorn de Frigicoll amb 600 habitatges és un creixement excessiu. Fer nou poliesportiu a la riera- polígon donar servei Mas Lluí.

Just- En comú Podem - L'únic creixement acceptable és el de la Carretera reial, fruit de l'anterior conveni de la Vall. No al creixement per la bòbila, Can Candeler, Enher. Activitat agrícola periurbana. Definir quin model urbanístic necessita Sant Just. Pacte polític per limitar el creixement.

Enric - PP- No volem el desenvolupament de la Bòbila. Trobar terrenys alternatius tot i la dificultat.

Sergi – ERC - Sant Just ha de deixar de ser ciutat dormitori. Cal nova Planificació urbanística estratègica amb participació ciutadana.

Nova planificació urbanística de la Bonaigua al Preparc de Collserola.

 

Nova planifícació urbanística al límit de Collserola, en l'anomenat espai funcional de preparc, a la Vall de Sant Just.

 El sector de la Bonaigua, vestit de verd, i amb més de 20000m2 d'edificació nova.

Proposta d'enverdir la riera de Sant Just, a canvi d'edificar-la.

Els interessos econòmics especulatius continuen planejant sobre la vall de Sant Just. Immediatament després de la destrossa del sector Garrofers, a ran de la riera, entre l'institut i can Mèlic, torna com l'espasa de Dàmocles, una nova amenaça d'urbanització, de la que l'Ajuntament de Sant Just Desvern assegura no es pot aturar, només transformar. Ens presenten la foto del sector de la Bòbila edificat amb uns blocs de pisos enormes, i després ens presenten altres alternatives amb la riera reverdida, en part enjardinada, i en part naturalitzada. 

El passat mes de març hi va haver dues sessions de participació ciutadana on es va explicar la proposta presentada pels promotors, d'edificar la Vall de Sant Just, tal i com van aprovar el projecte fa uns 20 anys. També van fer incís en que el pla era una barbaritat i per això, van presentar unes opcions alternatives que han treballat diverses administracions i arquitectes (1)

S'esperava de la gent, que el dijous 23 es decidís entre les quatre opcions que estan explicades aquí: http://santjust.cat/repensem_bonaigua/ 

Lectura del manifest- Repensem la Bonaigua

Tanmateix, totes les opcions impliquen una enorme edificació de la vall, si no als terrenys de l'antiga bòbila, repartit en tot el sector de la Bonaigua, i això no va agradar a ningú dels qui han participat, la majoria veïns de la zona, alarmats pel que els hi ve a sobre, van omplir la sala de plens i presentar un manifest per a que és replantegi el pla, sense més edificació a la Vall, del qual s'ha anat recollint centenars d'adhesions i que van poder llegir i plantejar durant la sessió participativa.

La Plataforma en defensa de la Vall 2.0. (PCDV) creu que cap de les opcions no està suficientment documentada, ni justificada. Sobretot, es troba a faltar la proposta d'edificació 0, amb el cost econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris, quan l'ajuntament va aprovar el pla, a principis de segle.

"L'Ajuntament ens presenta un pla parcial acotat a la Bonaigua, però no ens diu res dels altres possibles desenvolupaments de la Vall, sobretot l'annex a la Bonaigua, que és el gran sector de la central elèctrica, que ocupa una gran part de la vall, i des de fa anys està mig abandonada, només s'empra una petita part de les instal·lacions i tard o d'hora s'haurà de pensar quin aprofitament donar-li. Estaria bé poder repensar l'urbanisme de Sant Just tenint en compte tot el conjunt, i no ara un tros, i després un altre.

La urbanització elitista de la Bonaigua, no deixa de ser un disbarat urbanístic, que avui dia no te cap justificació, atès el greu impacte, tant paisatgístic, com sobre la mobilitat urbana, en un sector coll d'ampolla que no faria més que complicar el transit del passeig de la muntanya i la rambla, ja caòtic en hores punta."

La PCDV reclamem responsabilitat a les administracions davant aquest desastre que ens presenten. No és una sortida responsable conformar-se amb edificar repartidament. Tindria més sentit, si no es pot desprogramar, trobar una sortida similar a la que ja es va arribar amb els propietaris de la part alta de la vall, amb la signatura d'un conveni. L'alcalde Basagañas, va assegurar que van estudiar totes les possibilitats, i aquesta, no es pot aplicar en aquest cas.

Caldrà tornar-se a mobilitzar per fer pressió sobre administracions i propietaris i cercar una sortida que no impliqui més edificació a la vall, o si més no, més raonable, caldrà exigir alternatives menys impactants.

Plataforma cívica en defensa de la Vall

Nou MANIFEST EN DEFENSA DE LA VALL I LA RIERA

Sector garrofers arrasat l'any 2021

Vista la destrossa feta l'any 2021 al sector de Garrofers, dins el pla d'urbanització de la Bonaigua. La Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0. reneix el 2023, amb el propòsit d'evitar que es continuï edificant la Vall de Sant Just en els diversos sectors que queden urbanitzables. Recollim a Change.org adhesions a aquest nou manifest.

 

MANIFEST EN DEFENSA DE LA VALL I LA RIERA

La Serra de Collserola és un patrimoni comú de tots els ciutadans del nostre país i particularment dels residents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que cal preservar de les agressions, principalment urbanístiques, que poden acabar duent-se a terme a l’empara del Pla General Metropolità (PGM 1976), i dels plans aprovats per l'ajuntament anys enrere, i que a hores d'ara, encara no s'han desenvolupat. Com són el pla parcial de la Bonaigua (la Bòbila), can Candeler 2, can Biosca, i en un futur, possiblement la zona que ocupa la central elèctrica. Aquests espais, han quedat fora del parc natural aprovat el 2010, atès es poden acabar urbanitzant.

Els últims anys el poble de Sant Just ha anat creixent pel Mas Lluí, encara li queda edificar nous equipaments allà, i darrerament s'ha començat a urbanitzar el sector de Garrofers, sense tenir en regla la planificació. També començarà en poc temps l'edificació de pisos al peu de la carretera Reial, a l'alçada del polígon industrial.

Fa anys, la mobilització de la ciutadania va fer convèncer l'ajuntament de Sant just Desvern, de fer el possible per a preservar sectors de Can Oliveres, Can Vilà, Can Carbonell, can Biosca, es demanava més: can Candeler 2, can Biosca 2. No es va incloure en el seu moment la reivindicació de salvar la Bonaigua, ubicada en part, en un sector difícilment edificable per estar sota dues grans línies elèctriques d'alta tensió. Ara l'ajuntament vol desplaçar aquest sostre edificatori al llarg de la riera, per facilitar l'edificació, a canvi,  proposen reduir el sostre edificatori i reverdir l'entorn de la riera. Però totes les alternatives aportades suposen un fort impacte ambiental i de mobilitat, en un sector que no hauria de créixer cap al Parc Natural, per no suposar més pressió antròpica sobre els ecosistemes, ni sobre la ja difícil mobilitat, en un sector, ja bastant col·lapsat en hores punta, que si no s'amplien les vies urbanes, cosa que tampoc interessa ambientalment, acabaria sent un caos total de circulació, gràcies al centenar llarg d'habitatges que s'hi preveu edificar.

Davant d’aquest fet, reneix la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.23, col·lectiu de santjustenques i santjustencs; units per l’interès en la defensa i preservació del territori.

NO VOLEM PERDRE MÉS TERRITORI A LA VALL, QUE POT SER NATURAL, O RURAL, VOLEM CONSERVAR-LA I GAUDIR-NE.

La Plataforma assumeix el "Manifest per un nou marc de protecció de Collserola", aprovat l’any 2.005 per la Plataforma Cívica per a la defensa de Collserola.

Com a Plataforma Cívica volem:

* Salvar la Vall de l’especulació urbanística, creixement irracional i depredació ambiental.
* Que les zones no urbanitzades (qualificades com a zones 18 en el Mapa urbanístic de Catalunya) de Can Candeler, can Biosca i la Bonaigua es classifiquin com a zones no urbanitzables.
* Impedir la construcció de noves vies urbanes a l'entorn de la riera, o ampliació de les existents a la Vall.
* L’ampliació dels límits del Parc de Collserola i de l’actual Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), és a dir, integrar al Parc de forma completa les zones de Sant Just abans esmentades.
* La suspensió de qualsevol actuació urbanística que pugui sorgir d’ara endavant, fins que no es revisi el planejament vigent de tot el poble. Hi ha d'haver un procès de participació per decidir fins quant pot créixer Sant Just, i per on.
* Que l’Ajuntament de Sant Just es posicioni de forma clara i rotunda a favor de la no urbanització de l'entorn de la riera i la Vall.

Convidem doncs a totes les ciutadanes i ciutadans de Sant Just i a les Entitats del poble a adherir-se a aquest Manifest i a treballar plegats en la defensa de la nostra Vall.

  Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0.
Sant Just Desvern

 

Les entitats que es vulguin adherir al manifest poden comunicar-ho al correu : salvemlavallsjust@gmail.com