Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bóbila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bóbila. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’abril del 2024

QUIN SANT JUST VOLEM? (article publicat a la revista La Vall de Verç Abril 2024)

Escric aquest article no com a crítica, sinó com a exercici de reflexió, adreçat a tothom interessat en el model de poble en què viu i desitja pel futur.

L’última estadística de població de Sant Just publicada per l’Idescat, referent a l’any 2023, dona una xifra de 20.478 habitants. L’any 1980 estàvem a la ratlla dels 10.000. És a dir, hem doblat la població.

Els veïns podem valorar el que ha significat aquest creixement respecte a la nostra qualitat de vida i, els més conscienciats amb el medi urbà, poden avaluar la repercussió ecològica resultant, encara que les dues qüestions ens afecten a tots.

Abans d’analitzar-ho, donat que les edificacions pendents ja aprovades o a punt són considerables, val la pena anunciar-les:

Carretera Reial Bomer-Frigicoll 600 habitatges; Els Miralls fase I 200 habitatges; Miralls fase II 50 habitatges; Pont Reixat 50 habitatges; Garrofers 70 habitatges; Bòbila-Escales 168-182 habitatges; Can Candeler, Can Mèlich-Jocs Jovenivols-etc., aprox. 50 habitatges. Pel capbaix 1.300 habitatges nous, que sumats a més possibles edificacions que desconeixem, assolirem la xifra de prop de 30.000 habitants abans d’acabar el 2030.

També s’ha de tenir en compte el que passa al nostre voltant que, malgrat no poder-ho controlar, ens afecta. Així, s’està edificant, davant del Walden, a la part de Sant Joan Despí, la promoció Bellavista amb 712 habitatges i pel cantó del col·legi Alemany, el conjunt Caufec-Porta de Barcelona, amb 234.800m² de sostre, distribuïts en diferents usos, incloent-hi residencial, oficines, hoteler i comercial. Resumint: Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes cases unifamiliars, dos gratacels de 23 plantes, un d’ells destinat a apartahotel amb 526 habitacions, i l’altre a oficines, etc. Es preveu que hi visquin, s’hostegin o treballin 7.000 persones.

Això que acabo d’enumerar no és una falca publicitària, ni Oropesa ni Benidorm, sinó Esplugues de Llobregat, al costat nostre, al bell mig de la “Porta de Barcelona”, que en temps a vindre es pot convertir en el “Clos Barcelona”.

És obvi que aquesta proliferació d’habitatges amb els nous complexos previstos afectarà els serveis, l’ecologia i a la mobilitat, ara mateix força compromesa. Només cal una mirada a les principals vies de comunicació en hores punta: Rambla, Indústria i Sant Josep amb el tap puntual del col·legi La Miranda, col·lapsades; la sortida i entrada pel cantó del col·legi Alemany, amb les construccions ja esmentades, impracticables; Onze de Setembre a la confluència amb Bellsoleig-La Plana, La Miranda, Can Mèlich, Garrofers, Bonaigua, etc., més que complicades. Els carrers Joan de la Cierva i Ponce de León hauran d’absorbir el trànsit del Mas Lluí i els 600 habitatges de Bomer-Frigicoll, competint amb el polígon industrial, cua rere cua. A la mateixa nacional es trobaran amb els 700 habitatges més que es construiran davant La Tagliatella. El passeig de la Muntanya, si tira endavant la proposta de l’Ajuntament de construir-hi 168-182 habitatges, es convertirà en una carretera de pas als domicilis i pavellons esportius, la prolongació de la qual densificarà el tràfec al parc de Collserola que es veurà totalment afectat com a espai verd.

I aquí entrem de ple en l’afectació al medi ambient. Sant Just es diferencia de la major part dels pobles dels voltants per estar als vessants del parc natural de Collserola, constituint una part del nostre patrimoni natural més preuat.

La urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la seva biodiversitat i la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana de tres milions d’habitants.

El canvi climàtic, amb la sequera previsible i la petjada de CO₂ transformarà per si sol tot aquest espai. Nosaltres no hauríem de contribuir a degradar més encara aquest llegat i sí preservar-lo tant com puguem.

Malauradament, hi ha coses que ja no tenen remei, però n’hi ha d’altres que sí que en tenen si la població s’uneix per aconseguir-ho. Aquest és el cas de la següent promoció que es vol aixecar a l’entrada del Parc de Collserola.

El nostre consistori abans de posar en marxa aquest planejament, adduint que ell mateix no hi estava còmode, però no tenia més remei legal que executa’l, va convocar dues reunions veïnals, amb el títol, “Repensem Bonaigua”, amb una assistència que va depassar la sala de plens de l’ajuntament.

La proposta municipal recomanava l’edificació de 182 habitatges, 61 dels quals de HPO. La reacció unànime veïnal fora que no en volia cap en aquest indret perquè es tractava d’un espai d’alta sensibilitat i zona de transició al parc natural. Respecte a l’HPO, l’etern xantatge com a arma de destrucció massiva, se’n van proposar tota mena d’alternatives sense destruir espais verds.

Vista la reacció dels assistents, el consistori va donar la callada per resposta. Ni acta dels resultats, ni informació als seus mitjans de comunicació, ni res sobre el “repensament” dels veïns, va tenir lloc.

Al mig d’aquest impàs, hi ha hagut un col·loqui sobre l’assumpte organitzat per La Vall de Verç i una reunió a l’Ajuntament, a petició de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall i la Riera 2.0. La conclusió, a hores d’ara, és la següent: L’argument principal del consistori respecte als suposats drets de la promotora principal representada per Núñez y Navarro, han vençut, ja que la propietat no ha complert el pla d’etapes que el mateix Ajuntament va acordar en el ple municipal del 19/12/2002, en què l’obligava en el termini màxim de dotze anys a desenvolupar la Unitat d’Actuació nº 1, la Bòbila. El mateix passa amb Les Escales, de propietat municipal. Aquest pla començava el 2003 i acabava el 2015. Segons la llei del sòl del 2003, els canvis de planejament que no han complert el pla d’etapes que tenia el promotor per a urbanitzar no són indemnitzables. D’aquest precepte l’Ajuntament n’és perfectament coneixedor.

No em vull estendre més abans de fer una darrera consideració: el setembre de 2002 es va crear la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern, amb l’objectiu de pressionar l'Ajuntament per evitar la urbanització de la Vall i conservar aquest espai natural.

El desembre del 2004, davant l'allau de manifestacions, el Consistori es va veure forçat a demanar una modificació del PGM a on es transferia el sòl a un altre indret. --Val a dir, que va fer d’or els propietaris, ja que es tractava d’un Pla Parcial de sòl urbanitzable no delimitat que podia desclassificar sense indemnitzar--. Aquesta modificació va preservar 80.000m² d'espai natural i la construcció de 1.300 habitatges que inundaven tota la zona plana de la vall, a esquerra i a dreta. El 19 d’octubre de 2010, la Generalitat declarava aquest àmbit Parc Natural de la Serra de Collserola.

Amb aquests precedents, suggerim al nostre Ajuntament que hauria de plantejar-se demanar l’opinió dels ciutadans sobre la conveniència d’aquesta edificació i, per la nostra part, preguntar-nos quin tipus de poble volem.


Jaume Fàbregas Armengol

Plataforma Ciutadana en Defensa de la Vall i la Riera 2.0



diumenge, 3 de desembre del 2023

Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?

Segons «La Vall de Verç», entitat organitzadora del debat, 190 persones van omplir de gom a gom la sala del Cinquantenari de l'Ateneu, on es va celebrar el Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?


Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, va explicar que no volen que s'edifiqui la Bòbila, però sí, aprofitar bona part del sostre edificatori, traslladant una part, de baixa densitat, als entorns de la Bonaigua i la riera, allà on l'ajuntament té sòl en propietat, i una altra part, més densificada, per fer HPO, a algun lloc de Sant Just, que de moment no va concretar.
Desprogramar la vall, seria renunciar a poder fer habitatge, també protegit, per a la gent del poble. Cal tenir en compte que les càrregues urbanístiques de la restauració d'aquest sector, junt amb la riera, evitant la possible inundabilitat, així com construcció d'un segon vial de sortida per la gent del Bellsoleig i Plana Padrosa, l'ampliació i adequació de l'aparcament, pugen uns 14 milions d'€ i l'ajuntament no els pot assumir. Sí, podria assumir els costos de reallotjament de sis famílies afectades (sector Escales) amb un cost d'1,5 milions d'€. Sense comptar amb els costos indefinits, que s'hauran de litigar amb els propietaris, així com l'expropiació.
Jaume Fàbregas, membre de la PCDV 2.0 i president de l'Associació de Veïns i Veïnes de La Plana-Bellsoleig va plantejar que va ser gràcies a la mobilització popular, que l'ajuntament va canviar d'opinió el 2004 i va aturar el desenvolupament urbanístic de la part alta de la Vall, tenint fins aleshores l'ajuntament a favor d'urbanitzar-la. Reconeix que l'actual alcalde ha heretat de gestions nefastes anteriors el problema de la Bonaigua (inclosa l'edificació de l'institut i el complex esportiu, en zona inundable) i que hauria de ser valent i no continuar edificant o urbanitzant aquest sector. Hi ha diverses alternatives d'habitatge a Sant Just, com bossa de lloguer protegit, polítiques de lloguer de pisos buits, etc. Cal evitar edificar i urbanitzar més la Vall per protegir Collserola.
El PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità), destinat a substituir el PGM del 1976, sense cap sensibilitat ambiental, actualment està a punt de finalitzar el període d'al·legacions, però, d'entrada, proposa preservar les zones de transició entre la part urbanitzada fins ara de sant Just i el parc de Collserola, al contrari que l'alcalde.
Rafael Bellido, advocat d'urbanisme i medi ambient, va explicar que la desprogramació, o canvi, a no urbanitzable, del sector «Bòbila» és perfectament factible, gràcies al fet que la propietat va abandonar el projecte i no el va desenvolupar en cap de les seves fases, mentre podia. El 2015 van vèncer els seus drets. Són només 11 Ha, i val la pena explorar les alternatives per desenvolupar o no en altres sectors, mantenint, en el possible, els sectors funcionals del pre-Parc Natural de Collserola.
L'ajuntament, anys enrere, podia haver desprogramat tot el sector de la Vall, sense necessitat de traslladar tot el sostre edificatori, com va fer, i evitant els problemes legals que va suposar.
Al PDUN encara li queden uns quatre anys fins a la seva aprovació definitiva.
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, va fer molt incís en la supeditació de l'ajuntament en tots aquests anys, per fer habitatge protegit a costa de permetre la urbanització privada, basada en l'especulació. Continua sense detectar prou sensibilitat ambiental en aquest sentit. No es té prou en compte l'emergència climàtica a l'hora de continuar edificant. Tipus de cases, recollida de pluvials, etc.
Les rieres són els corredors naturals de la fauna, i la dimensió de la riera en la proposta de l'AMB no s'adequa a les previsions recents d'inundabilitat en gotes fredes, ja que els períodes de retorn més perillosos augmenten la freqüència i perill potencial.
La sobrefreqüèntació a Collserola és un greu problema que edificar al costat, agreuja. Com més gent posem a la Vall, major impacte.
En un torn de preguntes, algú dels participants del públic, va suggerir la necessitat de fer un referèndum sobre el futur del sector de la Bonaigua, fet que l'Alcalde Basagañas va refusar, tot argumentant que la representativitat que li donen les urnes ja és suficient per mantenir la seva postura de rebuig a modificar el planejament actual. Narcís Prat el va replicar, adduint falta de democràcia en el seu gest, ja que a les eleccions no es decideix sobre el desenvolupament urbanístic, sinó sobre molts altres factors. 

Des de la PCDV 2.0, i amb el suport popular que puguem reunir, seguirem defensant protegir els entorns de la riera de Sant Just de l'especulació urbanística i donant a conèixer la importància de la seva conservació en estat natural, per garantir la biodiversitat de Collserola i el seu valor ecològic.


https://youtu.be/eFscWvg9PnY?t=603


diumenge, 15 d’octubre del 2023

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté el silenci sobre el projecte urbanístic de la Bonaigua

Han passat mesos des de l'inici del procés participatiu que l'ajuntament va obrir:

Repensem l’entorn de la Bonaigua: ajuda’ns a decidir com ha de ser.

Hi va haver dues sessions participatives al març i es va assegurar que hi hauria retorn de la participació després d'eleccions. Diverses persones i entitats han instat i preguntat a l'ajuntament per continuar el debat, i no hi ha hagut resposta a hores d'ara. 

Sobre la forquilla de preus que l'alcalde va estimar que caldrien de 17,2 a 75 milions d'€ de compensació a propietaris, durant el debat electoral de l'Ateneu no han donat tampoc més raons, escudant-se en que l'Àrea Metropolitana encara està estudiant la proposta.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté un silenci sospitós sobre aquest projecte urbanístic a la vall de Sant Just, tot i la urgència que en el seu moment alertava per prendre decisions. Deien que a partir de setembre o octubre de 2023 el projecte vell es podria començar a engegar si no s'acceptava un projecte alternatiu com els que ens van plantejar al març. Està clar que ara han canviat l'estratègia, alentint la resposta.

S'ha fet enrere per la mobilització veïnal i ecologista?

Aprovaran ells, el projecte que vulguin sense completar el procés participatiu?

Cometran tants o més errors que en la urbanització del sector Garrofers, sobredimensionant l'edificabilitat, incomplint la legalitat vigent?


Sector de la Bóbila - Pla de la Bonaigua - propietat de Nuñez y Navarro

dissabte, 20 de maig del 2023

Debat electoral sobre el model de Poble a Sant Just Desvern


La primera pregunta del debat que organitzava la revista «La Vall de Verç», amb els candidats a l’alcaldia de Sant Just, ha estat sobre el model de poble:

«Les darreres setmanes s’ha donat a conèixer un moviment veïnal de rebuig a la construcció d’habitatges al sector de La Bonaigua. L’entrada i sortida del poble cada cop és més complicada i la connectivitat entre els barris també. I recuperar la riera és una reivindicació creixent. La pregunta als candidats/es: Què proposen en l’àmbit de l’urbanisme, del creixement del poble, la mobilitat i el medi ambient?»


Les respostes dels candidats han estat diverses, algunes concretes al conflicte de la Vall, i altres disperses, les podeu escoltar i visualitzar al següent vídeo (el debat comença al minut 14:30):

 


Aquí en fem un breu resum telegràfic de les argumentacions de cada ponent referent al tema de la Vall, al llarg de tot el debat:


Aleix - CUP - No desenvolupament urbanístic a la Vall. polítiques de canvi. Perquè en el procés participatiu no es va donar com alternativa al desenvolupament de la Bòbila, el creixement zero.

Joan - PSC - Tira endavant tot el planejament vigent lentament, permutant la Bòbila per edificar menys a l'entorn de la riera. Del contrari caldria de 17,2 a 75 milions d'€ de compensació a propietaris quan el pressupost de ajuntament és de 30 milions. Si no s'aprova una proposta alternativa abans de setembre - octubre, no hi haurà manera d'aturar l'edificació de la Bòbila. L'entorn de la riera no és la Vall. Cap partit ha dit com pensen evitar que s'acabi urbanitzant aquest sectors.

Kiko- Som-hi Sant Just - No a la edificació de la Bonaigua, ni les Escales. Tot és especulació. Hi ha gent que hi guanyarà molts calés. Cal transparència.

Ramon - Junts per Catalunya - Protegir la vall. Frenar desenvolupament de la Bòbila i les Escales. L'actual alcalde és el màxim responsable del creixement urbanístic desenfrenat. Pla d'ordenació territorial local. Falta pla de mobilitat dialogat amb veïnat.

Laia- Endavant Sant Just - Els últims 40 anys Sant Just ha crescut desordenadament. Pla d'ordenació territorial local. Pla estratègic a 12 anys. No Bòbila ni Escales. Nou conveni. Els futurs pisos a l'entorn de Frigicoll amb 600 habitatges és un creixement excessiu. Fer nou poliesportiu a la riera- polígon donar servei Mas Lluí.

Just- En comú Podem - L'únic creixement acceptable és el de la Carretera reial, fruit de l'anterior conveni de la Vall. No al creixement per la bòbila, Can Candeler, Enher. Activitat agrícola periurbana. Definir quin model urbanístic necessita Sant Just. Pacte polític per limitar el creixement.

Enric - PP- No volem el desenvolupament de la Bòbila. Trobar terrenys alternatius tot i la dificultat.

Sergi – ERC - Sant Just ha de deixar de ser ciutat dormitori. Cal nova Planificació urbanística estratègica amb participació ciutadana.

dimecres, 10 de maig del 2023

Nova planificació urbanística de la Bonaigua al Preparc de Collserola.

 

Nova planifícació urbanística al límit de Collserola, en l'anomenat espai funcional de preparc, a la Vall de Sant Just.

 El sector de la Bonaigua, vestit de verd, i amb més de 20000m2 d'edificació nova.

Proposta d'enverdir la riera de Sant Just, a canvi d'edificar-la.

Els interessos econòmics especulatius continuen planejant sobre la vall de Sant Just. Immediatament després de la destrossa del sector Garrofers, a ran de la riera, entre l'institut i can Mèlic, torna com l'espasa de Dàmocles, una nova amenaça d'urbanització, de la que l'Ajuntament de Sant Just Desvern assegura no es pot aturar, només transformar. Ens presenten la foto del sector de la Bòbila edificat amb uns blocs de pisos enormes, i després ens presenten altres alternatives amb la riera reverdida, en part enjardinada, i en part naturalitzada. 

El passat mes de març hi va haver dues sessions de participació ciutadana on es va explicar la proposta presentada pels promotors, d'edificar la Vall de Sant Just, tal i com van aprovar el projecte fa uns 20 anys. També van fer incís en que el pla era una barbaritat i per això, van presentar unes opcions alternatives que han treballat diverses administracions i arquitectes (1)

S'esperava de la gent, que el dijous 23 es decidís entre les quatre opcions que estan explicades aquí: http://santjust.cat/repensem_bonaigua/ 

Lectura del manifest- Repensem la Bonaigua
Tanmateix, totes les opcions impliquen una enorme edificació de la vall, si no als terrenys de l'antiga bòbila, repartit en tot el sector de la Bonaigua, i això no va agradar a ningú dels qui han participat, la majoria veïns de la zona, alarmats pel que els hi ve a sobre, van omplir la sala de plens i presentar un manifest per a que és replantegi el pla, sense més edificació a la Vall, del qual s'ha anat recollint centenars d'adhesions i que van poder llegir i plantejar durant la sessió participativa.

La Plataforma en defensa de la Vall 2.0. (PCDV) creu que cap de les opcions no està suficientment documentada, ni justificada. Sobretot, es troba a faltar la proposta d'edificació 0, amb el cost econòmic que pugui suposar de compensació als propietaris que van adquirir els drets edificatoris, quan l'ajuntament va aprovar el pla, a principis de segle.

"L'Ajuntament ens presenta un pla parcial acotat a la Bonaigua, però no ens diu res dels altres possibles desenvolupaments de la Vall, sobretot l'annex a la Bonaigua, que és el gran sector de la central elèctrica, que ocupa una gran part de la vall, i des de fa anys està mig abandonada, només s'empra una petita part de les instal·lacions i tard o d'hora s'haurà de pensar quin aprofitament donar-li. Estaria bé poder repensar l'urbanisme de Sant Just tenint en compte tot el conjunt, i no ara un tros, i després un altre.

La urbanització elitista de la Bonaigua, no deixa de ser un disbarat urbanístic, que avui dia no te cap justificació, atès el greu impacte, tant paisatgístic, com sobre la mobilitat urbana, en un sector coll d'ampolla que no faria més que complicar el transit del passeig de la muntanya i la rambla, ja caòtic en hores punta."

La PCDV reclamem responsabilitat a les administracions davant aquest desastre que ens presenten. No és una sortida responsable conformar-se amb edificar repartidament. Tindria més sentit, si no es pot desprogramar, trobar una sortida similar a la que ja es va arribar amb els propietaris de la part alta de la vall, amb la signatura d'un conveni. L'alcalde Basagañas, va assegurar que van estudiar totes les possibilitats, i aquesta, no es pot aplicar en aquest cas.

Caldrà tornar-se a mobilitzar per fer pressió sobre administracions i propietaris i cercar una sortida que no impliqui més edificació a la vall, o si més no, més raonable, caldrà exigir alternatives menys impactants.

Plataforma cívica en defensa de la Vall

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situa...