Segons «La Vall de Verç», entitat organitzadora del debat, 190 persones van omplir de gom a gom la sala del Cinquantenari de l'Ateneu, on es va celebrar el Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?
Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, va explicar que no volen que s'edifiqui la Bòbila, però sí, aprofitar bona part del sostre edificatori, traslladant una part, de baixa densitat, als entorns de la Bonaigua i la riera, allà on l'ajuntament té sòl en propietat, i una altra part, més densificada, per fer HPO, a algun lloc de Sant Just, que de moment no va concretar.
Desprogramar la vall, seria renunciar a poder fer habitatge, també protegit, per a la gent del poble. Cal tenir en compte que les càrregues urbanístiques de la restauració d'aquest sector, junt amb la riera, evitant la possible inundabilitat, així com construcció d'un segon vial de sortida per la gent del Bellsoleig i Plana Padrosa, l'ampliació i adequació de l'aparcament, pugen uns 14 milions d'€ i l'ajuntament no els pot assumir. Sí, podria assumir els costos de reallotjament de sis famílies afectades (sector Escales) amb un cost d'1,5 milions d'€. Sense comptar amb els costos indefinits, que s'hauran de litigar amb els propietaris, així com l'expropiació.
Jaume Fàbregas, membre de la PCDV 2.0 i president de l'Associació de Veïns i Veïnes de La Plana-Bellsoleig va plantejar que va ser gràcies a la mobilització popular, que l'ajuntament va canviar d'opinió el 2004 i va aturar el desenvolupament urbanístic de la part alta de la Vall, tenint fins aleshores l'ajuntament a favor d'urbanitzar-la. Reconeix que l'actual alcalde ha heretat de gestions nefastes anteriors el problema de la Bonaigua (inclosa l'edificació de l'institut i el complex esportiu, en zona inundable) i que hauria de ser valent i no continuar edificant o urbanitzant aquest sector. Hi ha diverses alternatives d'habitatge a Sant Just, com bossa de lloguer protegit, polítiques de lloguer de pisos buits, etc. Cal evitar edificar i urbanitzar més la Vall per protegir Collserola.
El PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità), destinat a substituir el PGM del 1976, sense cap sensibilitat ambiental, actualment està a punt de finalitzar el període d'al·legacions, però, d'entrada, proposa preservar les zones de transició entre la part urbanitzada fins ara de sant Just i el parc de Collserola, al contrari que l'alcalde.
Rafael Bellido, advocat d'urbanisme i medi ambient, va explicar que la desprogramació, o canvi, a no urbanitzable, del sector «Bòbila» és perfectament factible, gràcies al fet que la propietat va abandonar el projecte i no el va desenvolupar en cap de les seves fases, mentre podia. El 2015 van vèncer els seus drets. Són només 11 Ha, i val la pena explorar les alternatives per desenvolupar o no en altres sectors, mantenint, en el possible, els sectors funcionals del pre-Parc Natural de Collserola.
L'ajuntament, anys enrere, podia haver desprogramat tot el sector de la Vall, sense necessitat de traslladar tot el sostre edificatori, com va fer, i evitant els problemes legals que va suposar.
Al PDUN encara li queden uns quatre anys fins a la seva aprovació definitiva.
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, va fer molt incís en la supeditació de l'ajuntament en tots aquests anys, per fer habitatge protegit a costa de permetre la urbanització privada, basada en l'especulació. Continua sense detectar prou sensibilitat ambiental en aquest sentit. No es té prou en compte l'emergència climàtica a l'hora de continuar edificant. Tipus de cases, recollida de pluvials, etc.
Les rieres són els corredors naturals de la fauna, i la dimensió de la riera en la proposta de l'AMB no s'adequa a les previsions recents d'inundabilitat en gotes fredes, ja que els períodes de retorn més perillosos augmenten la freqüència i perill potencial.
La sobrefreqüèntació a Collserola és un greu problema que edificar al costat, agreuja. Com més gent posem a la Vall, major impacte.
En un torn de preguntes, algú dels participants del públic, va suggerir la necessitat de fer un referèndum sobre el futur del sector de la Bonaigua, fet que l'Alcalde Basagañas va refusar, tot argumentant que la representativitat que li donen les urnes ja és suficient per mantenir la seva postura de rebuig a modificar el planejament actual. Narcís Prat el va replicar, adduint falta de democràcia en el seu gest, ja que a les eleccions no es decideix sobre el desenvolupament urbanístic, sinó sobre molts altres factors.
Des de la PCDV 2.0, i amb el suport popular que puguem reunir, seguirem defensant protegir els entorns de la riera de Sant Just de l'especulació urbanística i donant a conèixer la importància de la seva conservació en estat natural, per garantir la biodiversitat de Collserola i el seu valor ecològic.
https://youtu.be/eFscWvg9PnY?t=603
