Escric
aquest article no com a crítica, sinó com a exercici de reflexió,
adreçat a tothom interessat en el model de poble en què viu i
desitja pel futur.
L’última estadística de
població de Sant Just publicada per l’Idescat, referent a l’any
2023, dona una xifra de 20.478 habitants. L’any 1980 estàvem a la
ratlla dels 10.000. És a dir, hem doblat la població.
Els
veïns podem valorar el que ha significat aquest creixement respecte
a la nostra qualitat de vida i, els més conscienciats amb el medi
urbà, poden avaluar la repercussió ecològica resultant, encara que
les dues qüestions ens afecten a tots.
Abans
d’analitzar-ho, donat que les edificacions pendents ja aprovades o
a punt són considerables, val la pena anunciar-les:
Carretera
Reial Bomer-Frigicoll 600 habitatges; Els Miralls fase I 200
habitatges; Miralls fase II 50 habitatges; Pont Reixat 50 habitatges;
Garrofers 70 habitatges; Bòbila-Escales 168-182 habitatges; Can
Candeler, Can Mèlich-Jocs Jovenivols-etc., aprox. 50 habitatges. Pel
capbaix 1.300 habitatges nous, que sumats a més possibles
edificacions que desconeixem, assolirem la xifra de prop de 30.000
habitants abans d’acabar el 2030.
També
s’ha de tenir en compte el que passa al nostre voltant que, malgrat
no poder-ho controlar, ens afecta. Així, s’està edificant, davant
del Walden, a la part de Sant Joan Despí, la promoció Bellavista
amb 712 habitatges i pel cantó del col·legi Alemany, el conjunt
Caufec-Porta de Barcelona, amb 234.800m² de sostre, distribuïts
en diferents usos, incloent-hi residencial, oficines, hoteler i
comercial.
Resumint: Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes cases
unifamiliars, dos gratacels de 23 plantes, un d’ells destinat a
apartahotel amb 526 habitacions, i l’altre a oficines, etc. Es
preveu que hi visquin, s’hostegin o treballin 7.000 persones.
Això
que acabo d’enumerar no és una falca publicitària, ni Oropesa ni
Benidorm, sinó Esplugues de Llobregat, al costat nostre, al bell mig
de la “Porta de Barcelona”, que en temps a vindre es pot
convertir en el “Clos Barcelona”.
És
obvi que aquesta proliferació d’habitatges amb els nous complexos
previstos afectarà els
serveis, l’ecologia
i a la mobilitat,
ara mateix força compromesa. Només cal una mirada a les principals
vies de comunicació en hores punta: Rambla, Indústria i Sant Josep
amb el tap puntual del col·legi La Miranda, col·lapsades; la
sortida i entrada pel cantó del col·legi Alemany, amb les
construccions ja esmentades, impracticables; Onze de Setembre a la
confluència amb Bellsoleig-La Plana, La Miranda, Can Mèlich,
Garrofers, Bonaigua, etc., més que complicades. Els carrers Joan de
la Cierva i Ponce de León hauran d’absorbir el trànsit del Mas
Lluí i els 600 habitatges de Bomer-Frigicoll, competint amb el
polígon industrial, cua rere cua. A la mateixa nacional es trobaran
amb els 700 habitatges més que es construiran davant La Tagliatella.
El passeig de la Muntanya, si tira endavant la proposta de
l’Ajuntament de construir-hi 168-182 habitatges, es convertirà en
una carretera de pas als domicilis i pavellons esportius, la
prolongació de la qual densificarà el tràfec al parc de Collserola
que es veurà totalment afectat com a espai verd.
I
aquí entrem de ple en l’afectació al medi ambient. Sant Just es
diferencia de la major part dels pobles dels voltants per estar als
vessants del parc natural de Collserola, constituint una part del
nostre patrimoni natural més preuat.
La
urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la
seva biodiversitat i la desaparició de la zona de transició que
actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i
els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte
que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais
naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una
àrea metropolitana de tres milions d’habitants.
El
canvi climàtic, amb la sequera previsible i la petjada de CO₂
transformarà per si sol tot aquest espai. Nosaltres no hauríem de
contribuir a degradar més encara aquest llegat i sí preservar-lo
tant com puguem.
Malauradament,
hi ha coses que ja no tenen remei, però n’hi ha d’altres que sí
que en tenen si la població s’uneix per aconseguir-ho. Aquest és
el cas de la següent promoció que es vol aixecar a l’entrada del
Parc de Collserola.
El
nostre consistori abans de posar en marxa aquest planejament, adduint
que ell mateix no hi estava còmode, però no tenia més remei legal
que executa’l, va convocar dues reunions veïnals, amb el títol,
“Repensem Bonaigua”, amb una assistència que va depassar la sala
de plens de l’ajuntament.
La
proposta municipal recomanava l’edificació de 182 habitatges, 61
dels quals de HPO. La reacció unànime veïnal fora que no en volia
cap en aquest indret perquè es tractava d’un espai d’alta
sensibilitat i zona de transició al parc natural. Respecte a l’HPO,
l’etern xantatge com a arma de destrucció massiva, se’n van
proposar tota mena d’alternatives sense destruir espais verds.
Vista
la reacció dels assistents, el consistori va donar la callada per
resposta. Ni acta dels resultats, ni informació als seus mitjans de
comunicació, ni res sobre el “repensament” dels veïns, va tenir
lloc.
Al
mig d’aquest
impàs,
hi ha hagut un col·loqui sobre l’assumpte organitzat per La
Vall de Verç
i una reunió a l’Ajuntament, a petició de la Plataforma Cívica
en Defensa de la Vall i la Riera 2.0. La conclusió, a hores d’ara,
és la següent: L’argument principal del consistori respecte als
suposats drets
de la promotora principal representada per Núñez y Navarro, han
vençut,
ja que la propietat no ha complert el pla d’etapes que el mateix
Ajuntament va acordar en el ple municipal del 19/12/2002, en què
l’obligava en el termini
màxim de dotze anys
a desenvolupar la Unitat d’Actuació nº 1, la Bòbila. El mateix
passa amb Les Escales, de propietat municipal. Aquest pla començava
el 2003 i acabava el 2015. Segons la llei
del sòl del 2003,
els
canvis de planejament que no han complert el pla d’etapes que tenia
el promotor per a urbanitzar no són indemnitzables.
D’aquest precepte l’Ajuntament n’és perfectament coneixedor.
No
em vull estendre més abans de fer una darrera consideració: el
setembre
de 2002 es va crear la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de
Sant Just Desvern, amb l’objectiu de pressionar l'Ajuntament per
evitar la urbanització de la Vall i conservar aquest espai natural.
El
desembre del 2004, davant l'allau de manifestacions, el Consistori es
va veure forçat a demanar una modificació del PGM a on es
transferia el sòl a un altre indret. --Val a dir, que va fer d’or
els propietaris, ja que es tractava d’un Pla Parcial de sòl
urbanitzable no delimitat que podia desclassificar sense
indemnitzar--. Aquesta modificació va preservar 80.000m² d'espai
natural i la construcció de 1.300 habitatges que inundaven tota la
zona plana de la vall, a esquerra i a dreta. El 19 d’octubre de
2010, la Generalitat declarava aquest àmbit Parc Natural de la Serra
de Collserola.
Amb
aquests precedents, suggerim al nostre Ajuntament que hauria de
plantejar-se demanar l’opinió dels ciutadans sobre la conveniència
d’aquesta edificació i, per la nostra part, preguntar-nos quin
tipus de poble volem.
Jaume
Fàbregas Armengol
Plataforma
Ciutadana en Defensa de la Vall i la Riera 2.0
Els preus
dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb
economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser
assumits per la gent amb renda bàsica. 
