Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanització. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de maig del 2024

Sant Just reacciona manifestant-se en defensa de la Vall


Centenars de persones han participat en la manifestació sota el lema "Ara o Mai Salvem la Vall" 

La manifestació ha transcorregut pacíficament pels carrers de Sant Just Desvern demostrant que una part important de la ciutadania està disposada a participar en una qüestió que l'ajuntament ha impedit. La continuació del procés participatiu iniciat el 2023 on demanàvem una valoració independent dels costos de l'opció zero edificació a la Bonaigua, és a dir, a la Vall i riera de Sant Just. 

Han participat també,  algunes persones en representació de diversos col·lectius veïns, com "No al Caufec","Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, "Plataforma cívica per a la defensa de Collserola" que pateixen situacions de tensió urbanística, amb projectes tant o més incoherents que el nostre. 

En preguntem quant de temps trigarà l'ajuntament de Sant Just a canviar el lema del municipi "Naturalment Collserola" quan poc far per protegir el Parc Natural, més aviat el contrari.

Podeu veure diverses fotos de la manifestació

 i alguns videos:




Difusió a premsa local:
 
 
TV3 - 3·CAT


dijous, 16 de maig del 2024

Sant Just, reacciona! Manifestació per salvar la Vall el 26/5/2024


 Convoquem a la ciutadania a unir-se a la manifestació diumenge 26/5/2024 11:00 h a la plaça Camoapa.

 Reacciona, Sant Just! Abans no sigui massa tard!

La Vall no està salvada!

Ara o mai! 

SALVEM SANT JUST!

 SALVEM LA VALL! 

Aturem el Pla de la Bonaigua!



 + INFO en pdf

La gestió urbanística en l'àmbit metropolità fomenta el model especulatiu urbanístic, fins al punt que tendim al col·lapse en la mobilitat, allargant els embussos en les hores punta, i encara falten per completar tres grans macroprojectes, a Finestrelles - Esplugues, el Caufec amb uns 800 habitatges i 1000 places hoteleres i oficines, Frigicoll-Bomer 550 hab. a la ctra. Reial i ben a prop, a Sant Joan Despí, 700 hab. més.Aquests desenvolupaments afectaran, sens dubte, la mobilitat de la gent de Sant Just.

La xifra d'habitants censats a Sant Just ja supera els 21200, havent-se disparat els últims anys gràcies, sobretot al desenvolupament del barri del Mas Lluí, arrencat també, del Parc de Collserola.

L'Ajuntament vol continuar aprofitant tota reserva de sòl planificada en el tardofranquisme, malgrat el nou Pla Director Urbanístic Metropolità, en la seva aprovació inicial, descarta aquest desenvolupament, que considera hauria de ser zona verda, no edificable.

Davant un model de creixement desmesurat del poble a ciutat, cal cridar l'atenció dels nostres governants i exigir-los una transformació del model de desenvolupament. Aturem el creixement irracional i especulatiu. Tinguem en compte el canvi climàtic, a més ciment, més escalfament. Pensem en els joves de Sant Just que han de marxar obligadament, ja que pagar un habitatge a Sant Just costa un ronyó. Només un 14% dels habitants actuals del poble hi han nascut. 

Panoràmica dels sectors del Pla de la Bonaigua

Davant l'opacitat de l'Ajuntament de Sant Just Desvern quant al desenvolupament i pròxima aprovació de la següent fase del Pla de la Bonaigua. Un pla que està transformant els entorns de la riera de Sant Just en un continu urbà. Malmetent i anul·lant la seva funció de connector ecològic.

Davant les mentides de xifres exorbitants de compensacions a propietaris per plans caducats, amb la intenció d'atemorir la població i continuar amb l'especulació. Ajuntament mostra un interès específic en voler aprovar, aviat, un pla que impulsa la construcció d'uns 150 habitatges, bàsicament, de luxe, afectant un entorn clau de la Vall de Sant Just, la riera, que és entrada al parc natural de Collserola, quan hi ha altres desenvolupaments previstos per als pròxims anys a Sant Just, de més de 1100 habitatges.

Davant la pressió urbanística i humana a tot l'entorn de Collserola, abocant l'espai natural al col·lapse dels seus ecosistemes i destruint les seves poblacions de mamífers com el toixó, geneta, esquirol, mustela, entre d'altres, quan fa 30 anys, encara en conservàvem poblacions. Avui dia, només fan aparicions ocasionals per la part alta de la Vall. A aquest ritme de creixement, en pocs anys els haurem extingit del parc natural.

Manifestem-nos i demostrem que els qui tenim encara, un esperit santjustenc i volem el seu bé, no estem del tot adormits!

Lema: Ara o mai, Salvem Sant Just, Salvem la Vall! 

Itinerari manifestació


Plataforma en defensa de la Vall i de la Riera de Sant Just Desvern

Plaça Camoapa és a la cantonada de l'avinguda indústria amb el carrer Salvador Espriu

https://maps.app.goo.gl/zhAqjvKRLK45aKX77


Recordem la Manifestació de 2004 per salvar la Vall, la lluita continua, els governants no aprenen dels errors del passat. Vam aconseguir salvar un bon tros de la Vall i ho podem tornar a fer sumant... Participa-hi!


 

http://alnus.pangea.org/PCDV.htm

La lluita per salvar la Vall de Sant Just ve de lluny!

dilluns, 15 d’abril del 2024

QUIN SANT JUST VOLEM? (article publicat a la revista La Vall de Verç Abril 2024)

Escric aquest article no com a crítica, sinó com a exercici de reflexió, adreçat a tothom interessat en el model de poble en què viu i desitja pel futur.

L’última estadística de població de Sant Just publicada per l’Idescat, referent a l’any 2023, dona una xifra de 20.478 habitants. L’any 1980 estàvem a la ratlla dels 10.000. És a dir, hem doblat la població.

Els veïns podem valorar el que ha significat aquest creixement respecte a la nostra qualitat de vida i, els més conscienciats amb el medi urbà, poden avaluar la repercussió ecològica resultant, encara que les dues qüestions ens afecten a tots.

Abans d’analitzar-ho, donat que les edificacions pendents ja aprovades o a punt són considerables, val la pena anunciar-les:

Carretera Reial Bomer-Frigicoll 600 habitatges; Els Miralls fase I 200 habitatges; Miralls fase II 50 habitatges; Pont Reixat 50 habitatges; Garrofers 70 habitatges; Bòbila-Escales 168-182 habitatges; Can Candeler, Can Mèlich-Jocs Jovenivols-etc., aprox. 50 habitatges. Pel capbaix 1.300 habitatges nous, que sumats a més possibles edificacions que desconeixem, assolirem la xifra de prop de 30.000 habitants abans d’acabar el 2030.

També s’ha de tenir en compte el que passa al nostre voltant que, malgrat no poder-ho controlar, ens afecta. Així, s’està edificant, davant del Walden, a la part de Sant Joan Despí, la promoció Bellavista amb 712 habitatges i pel cantó del col·legi Alemany, el conjunt Caufec-Porta de Barcelona, amb 234.800m² de sostre, distribuïts en diferents usos, incloent-hi residencial, oficines, hoteler i comercial. Resumint: Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes cases unifamiliars, dos gratacels de 23 plantes, un d’ells destinat a apartahotel amb 526 habitacions, i l’altre a oficines, etc. Es preveu que hi visquin, s’hostegin o treballin 7.000 persones.

Això que acabo d’enumerar no és una falca publicitària, ni Oropesa ni Benidorm, sinó Esplugues de Llobregat, al costat nostre, al bell mig de la “Porta de Barcelona”, que en temps a vindre es pot convertir en el “Clos Barcelona”.

És obvi que aquesta proliferació d’habitatges amb els nous complexos previstos afectarà els serveis, l’ecologia i a la mobilitat, ara mateix força compromesa. Només cal una mirada a les principals vies de comunicació en hores punta: Rambla, Indústria i Sant Josep amb el tap puntual del col·legi La Miranda, col·lapsades; la sortida i entrada pel cantó del col·legi Alemany, amb les construccions ja esmentades, impracticables; Onze de Setembre a la confluència amb Bellsoleig-La Plana, La Miranda, Can Mèlich, Garrofers, Bonaigua, etc., més que complicades. Els carrers Joan de la Cierva i Ponce de León hauran d’absorbir el trànsit del Mas Lluí i els 600 habitatges de Bomer-Frigicoll, competint amb el polígon industrial, cua rere cua. A la mateixa nacional es trobaran amb els 700 habitatges més que es construiran davant La Tagliatella. El passeig de la Muntanya, si tira endavant la proposta de l’Ajuntament de construir-hi 168-182 habitatges, es convertirà en una carretera de pas als domicilis i pavellons esportius, la prolongació de la qual densificarà el tràfec al parc de Collserola que es veurà totalment afectat com a espai verd.

I aquí entrem de ple en l’afectació al medi ambient. Sant Just es diferencia de la major part dels pobles dels voltants per estar als vessants del parc natural de Collserola, constituint una part del nostre patrimoni natural més preuat.

La urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la seva biodiversitat i la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana de tres milions d’habitants.

El canvi climàtic, amb la sequera previsible i la petjada de CO₂ transformarà per si sol tot aquest espai. Nosaltres no hauríem de contribuir a degradar més encara aquest llegat i sí preservar-lo tant com puguem.

Malauradament, hi ha coses que ja no tenen remei, però n’hi ha d’altres que sí que en tenen si la població s’uneix per aconseguir-ho. Aquest és el cas de la següent promoció que es vol aixecar a l’entrada del Parc de Collserola.

El nostre consistori abans de posar en marxa aquest planejament, adduint que ell mateix no hi estava còmode, però no tenia més remei legal que executa’l, va convocar dues reunions veïnals, amb el títol, “Repensem Bonaigua”, amb una assistència que va depassar la sala de plens de l’ajuntament.

La proposta municipal recomanava l’edificació de 182 habitatges, 61 dels quals de HPO. La reacció unànime veïnal fora que no en volia cap en aquest indret perquè es tractava d’un espai d’alta sensibilitat i zona de transició al parc natural. Respecte a l’HPO, l’etern xantatge com a arma de destrucció massiva, se’n van proposar tota mena d’alternatives sense destruir espais verds.

Vista la reacció dels assistents, el consistori va donar la callada per resposta. Ni acta dels resultats, ni informació als seus mitjans de comunicació, ni res sobre el “repensament” dels veïns, va tenir lloc.

Al mig d’aquest impàs, hi ha hagut un col·loqui sobre l’assumpte organitzat per La Vall de Verç i una reunió a l’Ajuntament, a petició de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall i la Riera 2.0. La conclusió, a hores d’ara, és la següent: L’argument principal del consistori respecte als suposats drets de la promotora principal representada per Núñez y Navarro, han vençut, ja que la propietat no ha complert el pla d’etapes que el mateix Ajuntament va acordar en el ple municipal del 19/12/2002, en què l’obligava en el termini màxim de dotze anys a desenvolupar la Unitat d’Actuació nº 1, la Bòbila. El mateix passa amb Les Escales, de propietat municipal. Aquest pla començava el 2003 i acabava el 2015. Segons la llei del sòl del 2003, els canvis de planejament que no han complert el pla d’etapes que tenia el promotor per a urbanitzar no són indemnitzables. D’aquest precepte l’Ajuntament n’és perfectament coneixedor.

No em vull estendre més abans de fer una darrera consideració: el setembre de 2002 es va crear la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern, amb l’objectiu de pressionar l'Ajuntament per evitar la urbanització de la Vall i conservar aquest espai natural.

El desembre del 2004, davant l'allau de manifestacions, el Consistori es va veure forçat a demanar una modificació del PGM a on es transferia el sòl a un altre indret. --Val a dir, que va fer d’or els propietaris, ja que es tractava d’un Pla Parcial de sòl urbanitzable no delimitat que podia desclassificar sense indemnitzar--. Aquesta modificació va preservar 80.000m² d'espai natural i la construcció de 1.300 habitatges que inundaven tota la zona plana de la vall, a esquerra i a dreta. El 19 d’octubre de 2010, la Generalitat declarava aquest àmbit Parc Natural de la Serra de Collserola.

Amb aquests precedents, suggerim al nostre Ajuntament que hauria de plantejar-se demanar l’opinió dels ciutadans sobre la conveniència d’aquesta edificació i, per la nostra part, preguntar-nos quin tipus de poble volem.


Jaume Fàbregas Armengol

Plataforma Ciutadana en Defensa de la Vall i la Riera 2.0



dimecres, 31 de gener del 2024

Per què és important conservar la riera de Sant Just i no urbanitzar més al seu voltant?

Contraposició de parers Alcalde Vs PCDV 2.0 

Relliscades o imprecisions interessades de l'alcalde respecte la Riera de Sant Just.

Cita textual de l’Alcalde: «Parlem de la riera, però, no existeix. S’ha malmès en el tardo franquisme. No és un paratge de valor ecològic, és una zona d’aparcaments i pals elèctrics. 

El projecte de la Bonaigua recuperarà aquest espai amb l’urbanització de la zona que serà tutelada per Barcelona Regional amb la finalitat de re-naturalitzar la riera, tenint en compte els períodes de retorn de 500 anys».

Contra arguments: Què entén per tardofranquisme? Una cosa és que la decisió d’ubicar l’institut i el poliesportiu en zona inundable va produir-se a principis dels 70’s, però, qui ha estat governant els darrers 40 anys a Sant Just Desvern? Qui ha mantingut aquest sector de la riera tan degradat? 

Actualment, la riera està parcialment canalitzada al pas de la Bonaigua, però aquest canal no serà suficient per la gran pluja que algun dia caurà, més abundosa que la que va caure l’any 1987, inundant els sectors poliesportiu i institut. Aquest és un dels motius pel que volen edificar ara. Per restaurar les malifetes antiecològiques del passat, ara que instàncies superiors obliguen a restituir "el curs natural de la riera" necessiten diners per fer-ho, i no se'ls acudeix res més que promoure l'edificació al voltant, amb blocs i habitatges de "luxe", que permetran finançar dues coses: La restauració de la riera i 40 habitatges d'HPO. 

A dreta i esquerra del Molí van 2 PB+2
A cada banda del molí fariner són llocs on planegen edificar

L'Ajuntament promet una riera verda, gairebé frondosa, quan és incapaç de mantenir vius els arbres que ha trasplantat els últims anys a diferents llocs de la Vall de Sant Just. Per altra banda, mentre es continuï urbanitzant la Vall, el risc d'inundacions augmenta, pel fet d'asfaltar i fer impermeable el terra. Ningú pot assegurar que les cases més baixes, el complex esportiu i l'institut no s'inundaran amb una pluja torrencial sobre la conca santjustenca. El més prudent és no edificar als voltants de les rieres, però com tots sabem, no només ho permeten, sinó que com en aquest cas o promouen, amb l'excusa que el Pla General Metropolità de 1976, vigent avui, encara, ho preveia i tenen els càlculs hidrològics contrastats. El planejament està en vies de canviar els anys vinents, amb l'aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità, a finals de 2023, una mica més racional i amb sensibilitat ambiental que l'anterior pla, on de moment, recomana la no edificació d'aquest entorn. L'Ajuntament de Sant Just, evidentment, hi ha fet al·legacions per continuar amb l'ambició d'urbanitzar tot el planificat l'any 1976, com reconeix l'alcalde, amb el pretext d'arribar als 25000 habitants i facilitar un lloc per viure a la joventut santjustenca. Tanmateix, no troben més solucions que permetre grans promocions d'habitatge privat, per treure'n un percentatge d'HPO. 

L'entorn de la riera qualificat actualment com a espai natural funcional de Collserola, hauria de ser un lloc naturalitzat i protegit, igual que el seu entorn, i via fluvial que desguassa al riu Llobregat. No hauria d'acollir ni equipaments educatius, ni poliesportius i molt menys cases, o blocs de pisos.

Visualitzar més fotos de llocs dins el pla de la Bonaigua que seran edificables si no ho evitem!

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situa...