Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bonaigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Bonaigua. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de juny del 2025

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situats a la part baixa de la Vall de Sant Just, entre l'avinguda Riera i la carretera Reial. 


 
Tal com anuncia l'alcalde en el seu reservat, no es tracta només de pisos, sinó d'un nou barri amb equipaments i locals. En total, anuncien ufanosament 586 habitatges en enormes blocs de set i onze plantes. 
El que és cert, és que aquest sostre edificable abans estava en plena Vall de Sant Just, era la continuació de les urbanitzacions del Bellsoleig i la Plana Padrosa fins a can Carbonell, per un cantó de la Vall, i fins a can Biosca per l'altre. 
Aquesta és una lluita que amb la plataforma cívica en defensa de la Vall, vam mig guanyar, en forçar l'ajuntament i propietaris a trobar una solució alternativa que tampoc era bona pensant en la sostenibilitat ambiental del municipi. Traslladar el sostre edificable que reservava un Pla General Metropolità obsolet, a una altra banda del municipi era l'única fórmula que tenen els ajuntaments per continuar fent calés amb els impostos i quedar bé amb part de la ciutadania que reclama més habitatge per les noves generacions. Tanmateix, el preu que paga la ciutadania és el canvi de tarannà cultural i social del poble.

Els preus dels nous habitatges són assumibles bàsicament per les elits amb economies consolidades, i el lloguer dels pisos HPO no poden ser assumits per la gent amb renda bàsica. 
Aquesta trampa de la nostra democràcia que afavoreix el capital i arracona les classes populars, és amb la que juguen conscientment els nostres polítics que presumeixen de preservar l'entorn quan el que fan realment és maquillatge traslladant l'impacte ambiental i social a una altra banda. 
Els ecologistes no podem donar solucions vàlides si no hi ha voluntat de transició econòmica. El ministeri de transició ecològica del nostre país és una maniobra de distracció que no pretén canviar gran cosa. A la nostra nació ja fa anys que vam perdre la Conselleria de Medi Ambient, avui amagada per la de territori i habitatge.
L'única via cap a un futur sostenible per a la convivència entre les persones i la natura és el decreixement. Els diners no es mengen, ennueguen i fan perdre la visió del que de debò importa.
Malauradament, gran part de la gent viu el dia a dia, d'esquena al futur. Tant a Sant Just, com a la resta del món.
Des d'Alnus i la Plataforma cívica en defensa de la Vall 2.0 continuem insistint en què no s'aprovi el projecte de construcció dels entorns de la Bonaigua al voltant de la Riera de Sant Just. I menys, amb l'excusa de fer-hi uns quants pisos HPO a canvi de pisos i cases per a multimilionaris. De moment, no han fet l'aprovació inicial del projecte, que continuen modificant amb L'AMB per a "integrar-lo millor" a l'espai funcional de Collserola.
Com més gent, més pressió a Collserola. Estan a punt de començar les obres, també a Mas Lluí. Nous equipaments, menys espai natural que abans formava part del Parc. Ja ho deien els veïns... No al monstre del Mas Lluí! Però ja el tenim aquí.
Podem aturar el pla de la Bonaigua? És clar que sí! Doncs fem-ho entre totes!
 
Oleguer Farràs Jané
Alnus/Cepa - Ecologistes de Catalunya
Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

diumenge, 12 de gener del 2025

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable

L'Ajuntament continua amb la intenció d'urbanitzar el Pla de la Bonaigua en zona inundable, no fent cas dels riscos potencials d'inundació. Confia que les diverses administracions competents faran informes favorables, obviant els períodes de retorn de precipitacions superiors a 500 anys i edificant i impermeabilitzant encara més els entorns de la riera de Sant Just.

Aquesta és la resposta que ha donat l'alcalde, a la proposta de moratòria urbanística que va presentar Alnus i la PCDV 2.0:

L’Ajuntament està treballant en una proposta de modificació del Pla general metropolità en l’àmbit de la Bonaigua, prenent en consideració tots els advertiments als que es fa referència en l’escrit. Cal dir que s’han mantingut reunions recentment amb tècnics de Protecció Civil i de l’Agència Catalana de l’Aigua. En ambdós casos els tècnics responsables d’aquests organismes han valorat positivament la proposta d’urbanització realitzada per l’Ajuntament, en tant que soluciona la inundabilitat de l’àmbit reduint considerablement els risc existent actualment a l’entorn de l’Institut i del CEM la Bonaigua.

Falta saber la proposta definitiva
Així mateix, tal i com estableix la legislació urbanística vigent (DL 1/2010, article 85.5), en la tramitació d’un document urbanístic, simultàniament al termini d’informació pública, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Aquests informes són preceptius abans de l’aprovació definitiva del Pla. En aquest cas, l’Ajuntament sol·licitarà informe entre d’altres, als següents organismes:

- Parc de Collserola

- Oficina d’acció i avaluació ambiental del departament de Medi Ambient

- Direcció General de Protecció Civil

- Agència Catalana de l’Aigua

Per últim, i en relació a la responsabilitat del Sr. alcalde en la tramitació del futur document de la Modificació de PGM a l’entorn de la Bonaigua, es recorda, que d’acord amb la legislació urbanística vigent, la competència per a l’aprovació inicial i provisional del document urbanístic és del Ple Municipal; i l’aprovació definitiva és competència de la Comissió Territorial d’Urbanisme o Conseller/a, segons els casos.

(DL 1/2010, articles 85.1 i 80.a).

Cordialment,

Joan Basagañas i Camps

L’alcalde

diumenge, 17 de novembre del 2024

Accés ple de brossa al col·lector de la riera de Sant Just - Perill de col·lapse en cas d'avingudes

 Per veí de la Plana Padrosa - Bellsoleig

Fotos realitzades 16/11/2024 

Esta semana he estado inspeccionando la canalización de la riera, esto es lo que he encontrado...

Como se puede ver en la fotografía la boca principal (Boca E) está parcialmente invadida de vegetación. Justo antes de esa boca hay una especie de rastrillo con una bigas de hierro clavadas en el suelo que tienen la función de retener los escombros que arrastre el agua.

Se aprecia perfectamente que ese rastrillo está saturado de escombros y en caso de una riada no cumplirá su función porque ya no da más de si.

En caso de lluvias torrenciales será fundamental que esa entrada a la canalización pueda rendir a su máxima capacidad y evite un desbordamiento o lo minimice. Es evidente que actualmente presenta un estado de abandono y suciedad que impedirá su máximo rendimiento. Teniendo en cuenta que venimos de unos años de sequía y la cantidad de vegetación acumulada es fácil deducir que el abandono es desde hace varios años.

 
Estamos llegando a finales de otoño, de sabido por todos que es época de riadas en la costa mediterránea, en Sant Just las tuvimos en los 70, los 80 y los 90, y en 1962 en el Vallès (a nuestras espaldas) hubo una auténtica catástrofe con un millar de muertos. Los gestores municipales nos están haciendo jugar a la ruleta rusa poniendo todos los ingredientes para que se desborde la riera, pero hasta la fecha hemos tenido suerte. Mientras, nos presentan proyectos para "renaturalizar" la riera y crear "vivienda asequible" construyendo en el espacio que hay entre el Molí Fariner i el Poliesportiu o en la ladera norte de la riera. Nos dicen que incrementan el IBI otro 5% para seguir dándonos servicios de calidad... en las fotos yo no veo calidad, veo desidia, incompetencia e irresponsabilidad.

Hace unas décadas se construyó la canalización de la riera en superfície y luego se cubrió con tierra haciendo que el suelo del curso de la riera en superfície ascendiera unos 3 metros. Esto hace que toda una serie de construcciones que en las riadas anteriores no se inundaban al estar más altos, actualmente si se desborda la riera sí se inundarán. Me refiero al Poliesportiu, la casa que hay en la parte baja de Escales, parte de l'Institut y muy importante, el carrer Onze de Setembre a su paso por el puente de Can Melich dejando al barrio aislado. Por este motivo *debería ser una prioridad de los gestores municipales prevenir esta situación manteniendo limpia la canalización* . Luego nos explicarán que es culpa del cambio climático o de plantas invasivas que llevan siglos con nosotros, pero no, es simple incompetencia.

Una vez el agua desborde la canalización primero se hará un lago cortando la circulación por Carrer Riera y luego iniciará un recorrido sin paradas.
Inundará parte del Poliesportiu, barrerá el parking, inundarà la casa que hay en la parte baja de Escales y provocará una gran erosión en los muros de tierra de reciente creación en Garrofers (al fondo de la foto).

Después le tocará a la parte baja del Instituto y al parking que hay bajo Garrofers.

El nivel del agua subirá por la retención que causará la rampa que baja de Garrofers, diseño de un genio al que le debemos pagar la nómina. Supongo que la intención es que los coches floten mejor!
Se cortará la circulación por la calle Onze de Setembre y el barrió quedará aislado.

El puente de Can Melich será una cascada, posiblemente con coches incluidos.

Una vez expuestas las posibles consecuencias del desbordamiento de la riera quiero destacar algunos detalles que considero relevantes.

Este es el punto en que la canalización de la riera desemboca en el lado este del puente de Can Melich. Como se puede apreciar la sección de la canalización es sólo de un 50-60% de la que tiene el puente y por tanto menor capacidad de circulación de agua.

Además la canalización de la riera tiene forma de Y con otra boca que recoje el agua del Torrent de Can Biosca a través de una canalización que pasa por debajo del recinto del Instituto, acumulando en total el agua de 5 torrentes.

Final del torrent de can Biosca a peu d'Institut



Aquí antes el agua también podía circular con más facilidad, ahora han añadido una reja y unas escaleras y falta ver que pasará en las casas que están al lado. Me cuesta entender la ceguera que existe al planificar estas obras ignorando nuestro clima, la historia y el sentido común.

Esto es lo que hay, ahora a rezar porque todavía nos queda un mes de otoño y la temperatura del agua del mar sigue siendo alta.

Muchas gracias por la explicación y por tu tiempo , ¿se puede hacer algo, a parte de rezar?

Limpiar la boca este zumbando!


Sortida del col·lector a l'alçada de can Mèlich




dijous, 10 d’octubre del 2024

Model de poble i model de país. On encaixa el pla de la Bonaigua. Podem repensar-lo i decidir?

 


Article d'opinió redactat per Oleguer Farràs Jané, assumit per Alnus /CEPA- Ecologistes de Catalunya


E
m permeto fer unes reflexions entorn la necessitat de fer créixer Sant Just, davant la negativa de l'alcalde a participar en un debat sobre el model de poble que volia organitzar «La Vall de Verç», entenc que pel desgast que li pot suposar certs plantejaments contraris a les seves polítiques.


Podeu consultar-lo sencer a

https://alnusbloc.blogspot.com/2024/07/model-de-poble-i-model-de-pais-on.html

divendres, 14 de juny del 2024

CONTRAMANIFEST “PRESERVEM LA VALL, RECUPEREM LA RIERA I FEM HABITATGE PÚBLIC, MOLT HABITATGE PÚBLIC”

 

El passat 26 de maig de 2024 va ser publicat al compte X de PSCStJust, signat per @joanbasaganyas, batlle de Sant Just Desvern, després va aparèixer al butlletí. El manifest “PRESERVEM LA VALL, RECUPEREM LA RIERA I FEM HABITATGE PÚBLIC, MOLT HABITATGE PÚBLIC”.

Donat que el seu contingut no obeeix a la veritat en molts dels seus apartats, ens veiem obligats a replicar-lo amb aquest Contramanifest:

Senyor @joanbasaganyas,

Ens ha sorprès el seu intent de tergiversar l’opinió de la ciutadania de Sant Just Desvern, amb dades que, tant vostè com el seu equip saben que no són completament certes, si no falses.

Per no entrar en un debat jurídic i tendenciós -que segurament haurà de ser objecte d’un o diversos procediments judicials-, ens veiem en l’obligació de contestar-li breument als següents apartats del seu Manifest:

1. Quan Vostè parla del Pla Parcial urbanístic de la Bonaigua de l’any 2002 diu -textualment-: “massa edificabilitat en aquest entorn, col·locació d'edificis voluminosos i d'alçades considerables vora els límits del Parc Natural de Collserola, inexistència d'habitatge de protecció oficial i disseny d'un parc molt urbà (amb molt ciment i que no planteja la recuperació de la riera). Això és el que està actualment aprovat i el que es desenvoluparà si no fem res. I fins aquí tothom està d'acord.”

Doncs, no! No és cert que fins aquí estiguem d’acord. Quan diu “(això és) el que es desenvoluparà si no fem res”, sap que no és així. Al contrari, sap, perquè ja li hem requerit formalment en diverses ocasions, que aquest Pla Parcial tenia un període d’execució que el promotor privat no va acomplir. Aquí li recordem:






(Font: Text Modificat del Pla Parcial de la Bonaigua. Segons l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (sessió de 18 de setembre de 2002)

 

Sap que la Llei obligava l’Ajuntament a requerir al promotor incomplidor en un termini de tres mesos a partir de l’incompliment. Ja li vam dir que consultés els articles corresponents de la Llei de Procediment Administratiu Comú i del Reglament General d’Urbanisme, i ni vostè, ni el seu equip van voler fer absolutament res al respecte.

Sap que un incompliment del període d’execució pel promotor suposa un desistiment del seu dret a construir i que l’Ajuntament pot actuar com estimi convenient -com, per exemple, desclassificant els terrenys i recuperar-los per la ciutadania-, sense haver de compensar cap mena d’indemnització. Ja li vam aportar tota la jurisprudència que així ho estableix, i ni Vostè ni el seu equip van fer absolutament res al respecte.

De fet, ens han obligat a iniciar un procediment disciplinari per esbrinar les responsabilitats municipals que puguin haver-hi davant aquestes negligències amb greus conseqüències.

Per això, no podem estar d’acord quan diu “(això és) el que es desenvoluparà si no fem res”. Qui no ha fet res és vostè, i per això ens trobem on ens trobem.

Ara bé, si estiguéssim equivocats i l’Ajuntament hagués actuat diligentment, li preguem que ho aclareixi públicament. Però amb documents, si us plau, no amb piulades.

2. Quan Vostè diu que el seu Projecte és “una alternativa que passa per a reduir en més d'un 30% l'edificabilitat”, també sap que això tampoc és cert.

El Pla Parcial de la Bonaigua inicial de 2002 contempla una edificabilitat de 166 habitatges. L’alternativa de l’actual Modificació del Projecte presentada el 2023 i que l’Ajuntament defensa contempla una edificabilitat de 182 habitatges:

 (Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)


Com es veu clarament l’alternativa 0 (no fer cap modificació) suposa construir 166 habitatges i, les alternatives que l’Ajuntament defensa (2 i 3) suposen la construcció de 182 habitatges.

Li pregaríem que aclareixi públicament on està la reducció que diu del 30% d’edificabilitat. Amb documents, explicant-la, si hi ha una nova alternativa, si us plau.

3. Quan diu que reduir edificabilitat és “el màxim que podem en compliment de la normativa urbanística vigent”, potser està enganyat o només vol confondre:

L'article 84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que els ens locals són els titulars i tenen les competències pròpies sobre l'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística de tot el seu municipi. I, en el mateix sentit, tota la normativa de règim local.

Per tant, sent el municipi que Vostè regenta un ens local, té totes les potestats i competències urbanístiques (en aquest cas, amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i no hi ha cap llei, normativa o sentència que se la redueixi a disminuir l’edificabilitat en un 30%.

I si no estiguéssim en lo cert, també li preguem ens ho aclareixi. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

4. Quan diu que vol aconseguir “deixar verge l'espai de la Bòbila”, sap que és totalment fals: l’espai de la Bobila va destinat a equipaments (concretament, segons informacions no contrastades, de les converses a l’ombra que Vostès mantenen amb el promotor privat sembla ser que aquest espai serà el destinat a pàrquing públic).

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

Per altra banda, també coneix que si en l’espai de la Bòbila no estan previstes edificacions, no és per la seva graciosa voluntat de preservar-lo verge, sinó per una obligació legal de preservar de l’edificació la franja de protecció perimetral contra incendis forestals i, per altra banda, per què per sobre de l’espai passen dues línies d’alta tensió (220KV), el cost de soterrar-les implicaria una pèrdua econòmica molt important per aquest projecte especulatiu:

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

Ara bé, si realment l’espai de la Bòbila restarà verge pels motius que diu, li preguem que ho demostri al poble. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

5. Quan diu que el seu projecte és “una alternativa que suposa la recuperació de l'antiga riera”, tampoc és del tot cert.

La Riera de Sant Just és l’únic eix verd possible de connexió entre Collserola, el riu Llobregat i el Parc agrari, per la qual cosa no només s’ha de preservar sinó recuperar els seus valors ambientals, renaturalitzant el seu curs d’aigua. I no ho diem nosaltres, així ho estableix el Pla Especial de protecció del medi natural del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT).

Insistim, “renaturalitzant el seu curs d’aigua” i no canalitzant-la com es vol fer, amb un suposat “Parc Fluvial” en superfície que, en realitat, es tracta d’un espai verd urbà.

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

 

6. Quan Vostè parla del cost de desclassificar diu que “l'Ajuntament ha d'assumir en solitari totes les càrregues urbanístiques que té aquest sector, essencialment la urbanització d'aquest àmbit, …/… oscil·lant el seu cost entre 10 i 12 milions d’€”, ens podria aclarir al poble d’on surten i com s’han calculat aquestes xifres?

Segons l’última informació que ens van facilitar aquest cost era de 75.708.919€. A què es deu ara aquesta variació?.

Aquest cost estimat que diu li preguem ho demostri al poble. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

7. Per últim, quan diu que ha presentat “una proposta que preveu que 2 de cada 3 nous habitatges siguin de protecció oficial. Sí, ho heu llegit bé: dos de cada tres”, miri, és simplement del tot fals. Examinem ara si aquest percentatge de HPO del 66,6% que Vostè diu és cert o no.

Com ja sap, i ignorar no pot, el projecte que ens han presentat -i valorant només les alternatives 2 i 3, fins ara, les preferides per aquest Ajuntament, tindria:

  • Amb l’alternativa 2, es preveuen un total de 182 habitatges: 121 habitatges de luxe i 61 HPO. Total percentatge habitatges HPO: 33,5% i total percentatge sostre HPO: 30%.

  • Amb l’alternativa 3, es preveuen un total de 182 habitatges: 91 habitatges de luxe i 91 HPO. Total percentatge habitatges HPO: 50% i total percentatge sostre HPO: 40%.

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

O sigui, en cap cas s’assoleix la xifra de la que Vostè en parla. És més, si afegim el quart sector de la Bonaigua (Els Garrofers), malauradament ja en construcció -per cert, amb preu a partir de 1.250.000€1-, on s’estan construint 60 habitatges exclusius, més 6 d’HPO, els percentatges s’aminoren encara més:

  • Amb l’alternativa 2, el total percentatge habitatges HPO resulta: 27,68%.

  • Amb l’alternativa 3, el total percentatge habitatges HPO resulta: 40,08%.

Molt lluny del 66,6% que ens conta.

Per cert, nosaltres no estem en contra de l’Habitatge de Protecció Oficial, ni de bon tros, totalment a favor, però no permetrem que amb aquest argument capciós es vulgui tergiversar la voluntat dels habitants de Sant Just. Volem una veritable política municipal d’habitatge públic, sobretot per als nostres joves, cosa que, ara per ara, no ha desenvolupat aquest Ajuntament, a banda de proposar la destrucció d’un dels espais naturals més preuats pels santjustencs i santjustenques.

Posem a la seva disposició qualsevol document, normativa o jurisprudència esmentada en aquest escrit. Parlem amb documents i lleis a la mà, nosaltres no tenim cap intenció de tergiversar voluntats. Ah, i esperem que no torni a refusar comparèixer en el pròxim Debat públic que s’organitzi, per aportar criteris sobre el model de poble que volem i el model cap on ens duen.

En Sant Just Desvern, a 31 de maig de 2024


PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LA VALL I LA RIERA

1- Qui ho pugui assumir pot visitar la pàgina web https://www.garrofers.es/

dimarts, 4 de juny del 2024

Al·legat a favor d'un model de poble sostenible (Narcís Prat)

Sant Just Desvern, dijous 30.05.2024

Sr. batlle.



El passat diumenge va tenir lloc una manifestació en defensa de la Vall on la Plataforma en defensa de la Vall 2.0 va mostrar el seu desacord amb la modificació del PGM sector Bonaigua, àmbit de la Riera, en el que es pretenien fer fins a 182 nous habitatges, la majoria d’ells privats i d’alt “standing”.
De totes maneres no sabem mot bé que es vol fer, ja que l’ajuntament ha presentat diverses propostes. Recentment, vostè mateix en un tweet sembla que en tingui una altra de proposta, que no sabem si només del seu partit o de l’ajuntament.
La principal raó que s’esgrimeix des de l’ajuntament és que aquesta actuació és imparable per diverses circumstàncies. Bàsicament, el que ens diuen és que si no es fa l’actuació el poble es podria arruïnar pels costos que això suposaria (segons l’Ajuntament uns 75 milions tal com consta en decret de resolució SEC 2023_53) . Aquesta opinió no és compartida per la Plataforma ja que en el tràmit del projecte s’han produït diverses irregularitats que l’ajuntament podria adduir per trobar una altra solució. Vostè, a més, no s’atreveix a explorar aquesta possibilitat i, per tant, proposar per la zona un model diferent de desenvolupament urbanístic. El procés de participació pública engegat abans de les eleccions municipals no va
acabar gaire bé i no s’ha fet cap retorn. Molts participants no estem d’acord amb el que i el com es va fer i, per tant, reclamem un nou procés que sigui clar i transparent i a on es contemplin altres alternatives.
Segons vostè mateix diu, vol convertir aquest problema en una oportunitat i ens explica que gràcies a aquesta promoció es podran fer HPO’s pels joves. I com diu el tweet... ”suposaria la renúncia a una de les seves darreres reserves de construir habitatge públic.”  No se sap quants habitatges seran al final, ja que les versions van variant i en el seu darrer tweet es diu que serien els 2/3 (si ho heu llegit bé 2/3), cosa que dubtem molt que els promotors acceptin. A més, acusa els qui no comparteixen aquesta opinió de mals veïns i de no voler habitatge públic. Ens
sembla que vostè ens està fent un xantatge, fent-nos culpables que no es puguin fer habitatges HPO al poble. Si vostè realment volgués fer una política de HPO a Sant Just la podria fer sense necessitat de què es produeixi un procés especulatiu que, en realitat, expulsarà els veïns del poble i en farà arribar d’altres. Vist l’experiència dels darrers anys, el que sembla que vulgui vostè és que Sant Just sigui un nou Pedralbes on els nouvinguts puguin viure tranquils i sense que ningú els molesti. Vostè vol transformar Sant Just en un poble dormitori sense vida comunitària. Moltes associacions veïnes o entitats no comparteixen la seva idea de Sant Just.
Vostè està creant un Sant Just excloent on els joves que tinguin accés a HPO el dia que es vulguin emancipar no ho podran fer, perquè no hi haurà habitatge per comprar a preus raonables. Per tant, li demanem que no usi la HPO com a moneda de canvi i que si vol fer polítiques públiques d’habitatge no les supediti a l’especulació urbanística associada, com en l’actual projecte de La Bonaigua.
Pel que fa als problemes econòmics, 75 milions d’euros ens semblen una exageració, hauria de deixar que algú presentés una alternativa on expliqui com es pot desprogramar la Bonaigua sense un cost tan excessiu. En el document esmentat al principi es parla a l'article 4 que la urbanització del sector són 22 milions, ara, segons el famós tweet, val 10-12 milions. Hauríem de tenir informació més fiable, clara i transparent. Esperem que això es presenti de manera formal algun dia. No creiem que calguin tants diners per tenir la connexió poble-vall de
manera que permeti mantenir la riera com un sistema viu, amb possibilitat que hi hagi una circulació de biodiversitat entre la muntanya i el riu, que a pesar que ara sembla impossible, existeix i podria ser molt millor si es fes un projecte realment sostenible a la zona. Tal com ha quedat la zona de Garrofers, serà complicat mantenir aquesta connexió si tot el que es fa serà similar.
Se’ns ven el projecte de la Bonaigua com un projecte sostenible, ja que els nous edificis seran “verds”, segons ens diuen per X. I a més, tindrem un parc fluvial fantàstic, segons els dibuixos que ens van presentar a 2023. El parc fluvial tal com ho contemplen no sabem com el faran cabre a la zona. A la zona Garrofers-Bonaigua, pràcticament, no queda espai. Si es pretén recuperar la Font de la Bonaigua i treure la canalització del riu ara soterrat, no es pot fer res del que diuen.
Si es fa això quedarà una trinxera amb gran pendent que no serà cap passeig fluvial. A més el passeig se’ns dibuixa amb aigua en el riu, mentre que com vostè sap bé la riera està gairebé sempre seca, i si es vol espai per les avingudes properes no es pot fer cap passeig tal com el dibuixaven, ja que la zona serà inundable. El seu projecte és incompatible amb la sostenibilitat i no és un projecte gens “verd” D’altra banda, la construcció de tants edificis suposarà un increment de consum energètic i de la circulació de cotxes amb unes emissions de CO₂ creixents. Això significarà un augment de la contaminació atmosfèrica, de manera que la gent que ve a respirar aire pur a Sant Just ens ajudarà a tenir-lo cada vegada més brut. Sant Just forma part de la conurbació de BCN, una de les que han estat assenyalades com llocs a on hi ha morts deguts a la contaminació atmosfèrica.
Vostè amb l’increment d’habitatges (gent que pot arribar a tenir 2 cotxes, amb piscina) està portant a Sant Just lluny de la seva capacitat de càrrega, definida com la gent i activitats que poden viure a un lloc sense que aquest lloc pateixi un canvi irreversible en les seves condicions de vida. No és el mateix un Sant Just de 15000 habitants, que un de 23000, i això esdevindrà en una pèrdua dels valors que ara serveixen per animar als rics a viure al nostre poble. I amb l’increment de la temperatura global les nits tòrrides a Sant Just seran cada vegada més freqüents i si la combatem amb aire condicionat, més emissions i més increment de temperatura. 

En resum, li demanem que sigui clar en el que vol fer i sobretot amb dades (quanta gent, quines emissions, que farà per reduir-les, etc.). Al contrari, Sant Just seguirà augmentant el seu impacte ambiental global i ajudarà a l'increment de temperatura del planeta i del poble. Si realment vol caminar cap a la sostenibilitat hauria de fer el contrari del que proposa. I li demanem sobretot que deixi d’acusar els qui volen un altre model de poble, de mals veïns i de no voler que es facin habitatges d'HPO pels joves. Hi ha altres solucions. Que vostè no hi cregui, no vol dir que no siguin possibles. Només falta una voluntat decidida de canviar de poble dormitori a poble viu, on la gent que visqui al poble trobi en ell el que necessita per ser feliç, no per tenir diners a la butxaca, només. Un altre poble és possible, com un altre món que amb decreixement en l’ús d’energia i de materials ens ajudi a fer realment habitable el nostre poble i el món.

Narcís Prat
Plataforma Cívica Salvem la Vall 2.0

diumenge, 26 de maig del 2024

Sant Just reacciona manifestant-se en defensa de la Vall


Centenars de persones han participat en la manifestació sota el lema "Ara o Mai Salvem la Vall" 

La manifestació ha transcorregut pacíficament pels carrers de Sant Just Desvern demostrant que una part important de la ciutadania està disposada a participar en una qüestió que l'ajuntament ha impedit. La continuació del procés participatiu iniciat el 2023 on demanàvem una valoració independent dels costos de l'opció zero edificació a la Bonaigua, és a dir, a la Vall i riera de Sant Just. 

Han participat també,  algunes persones en representació de diversos col·lectius veïns, com "No al Caufec","Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, "Plataforma cívica per a la defensa de Collserola" que pateixen situacions de tensió urbanística, amb projectes tant o més incoherents que el nostre. 

En preguntem quant de temps trigarà l'ajuntament de Sant Just a canviar el lema del municipi "Naturalment Collserola" quan poc far per protegir el Parc Natural, més aviat el contrari.

Podeu veure diverses fotos de la manifestació

 i alguns videos:




Difusió a premsa local:
 
 
TV3 - 3·CAT


diumenge, 21 d’abril del 2024

No volem més Vall edificada! No al nou pla de la Bonaigua!

Ja fa més d’un any que va començar el procés participatiu «Repensem la Bonaigua» que no ha tingut un retorn oficial a la gent que hi va participar, tal i com va assegurar l’alcalde, abans d’eleccions. Tot i que recentment han publicat les conclusions, sense publicitar-ho: https://santjust.net/media/uploads/bonaigua_repensem/PE2302_PPU_StJust_def.pdf

L’Ajuntament actual, encara pretén imposar el seu desig de continuar edificant habitatge de luxe a continuació de la urbanització de Garrofers, construint més blocs i cases a les proximitats del complex esportiu, del molí fariner, de can Pedrosa, etc., tot al voltant de la riera de Sant Just, en un sector que hauria de naturalitzar-se, atès forma part dels sistemes funcionals annexos al parc de Collserola, i com a zona inundable que podria ser si cauen pluges torrencials. El sector de la Bòbila i els interessos de particulars, no són excusa vàlida, ja que en no urbanitzar el sector quan tocava, van perdre els drets edificatoris, condicionat a què l’Ajuntament ho veti. És l’alcalde qui té interès a desenvolupar aquest sector, segons diu repetidament sempre que se li pregunta. En reunió amb ell el passat febrer, va dir que ho aprovarien el mes de maig, atès l’ajuntament té una part de la propietat i vol aprofitar-lo amb l’excusa de treure finançament per arranjar i reverdir la riera i alhora treure’n un aprofitament d’HPO per traslladar-lo a la carretera, on ja estan en marxa blocs de pisos amb més de sis-cents habitatges. I sumant els projectes urbanístics previstos aviat, suma un total aproximat de 1200 habitatges nous. Això canviarà el model de poble, afegint en poc temps, unes 3000 persones més, als 21150 que ja som.



Aproximació gràfica dels futurs desenvolupaments de nou habitatge a Sant Just Desvern

 

No entenem com amb tant desenvolupament previst encara a Sant Just, l’alcalde vol prioritzar continuar urbanitzant la Vall, i, per tant, destruint un eix natural, com és la riera de Sant Just, vertebrador de Collserola com a connector.

La PCDV 2.0 hem demanat un estudi econòmic de l’alternativa de construcció zero i arranjament del sector, però l’alcalde no s’ho planteja. Demanem el posicionament clar de tots els partits, i a la ciutadania el suport signant el nostre manifest:

https://chng.it/Cr5rmQ7c


Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

* Comunicat ampliat respecte el que es va publicar al butlletí Municipal del mes d'abril del 24

dilluns, 15 d’abril del 2024

QUIN SANT JUST VOLEM? (article publicat a la revista La Vall de Verç Abril 2024)

Escric aquest article no com a crítica, sinó com a exercici de reflexió, adreçat a tothom interessat en el model de poble en què viu i desitja pel futur.

L’última estadística de població de Sant Just publicada per l’Idescat, referent a l’any 2023, dona una xifra de 20.478 habitants. L’any 1980 estàvem a la ratlla dels 10.000. És a dir, hem doblat la població.

Els veïns podem valorar el que ha significat aquest creixement respecte a la nostra qualitat de vida i, els més conscienciats amb el medi urbà, poden avaluar la repercussió ecològica resultant, encara que les dues qüestions ens afecten a tots.

Abans d’analitzar-ho, donat que les edificacions pendents ja aprovades o a punt són considerables, val la pena anunciar-les:

Carretera Reial Bomer-Frigicoll 600 habitatges; Els Miralls fase I 200 habitatges; Miralls fase II 50 habitatges; Pont Reixat 50 habitatges; Garrofers 70 habitatges; Bòbila-Escales 168-182 habitatges; Can Candeler, Can Mèlich-Jocs Jovenivols-etc., aprox. 50 habitatges. Pel capbaix 1.300 habitatges nous, que sumats a més possibles edificacions que desconeixem, assolirem la xifra de prop de 30.000 habitants abans d’acabar el 2030.

També s’ha de tenir en compte el que passa al nostre voltant que, malgrat no poder-ho controlar, ens afecta. Així, s’està edificant, davant del Walden, a la part de Sant Joan Despí, la promoció Bellavista amb 712 habitatges i pel cantó del col·legi Alemany, el conjunt Caufec-Porta de Barcelona, amb 234.800m² de sostre, distribuïts en diferents usos, incloent-hi residencial, oficines, hoteler i comercial. Resumint: Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes cases unifamiliars, dos gratacels de 23 plantes, un d’ells destinat a apartahotel amb 526 habitacions, i l’altre a oficines, etc. Es preveu que hi visquin, s’hostegin o treballin 7.000 persones.

Això que acabo d’enumerar no és una falca publicitària, ni Oropesa ni Benidorm, sinó Esplugues de Llobregat, al costat nostre, al bell mig de la “Porta de Barcelona”, que en temps a vindre es pot convertir en el “Clos Barcelona”.

És obvi que aquesta proliferació d’habitatges amb els nous complexos previstos afectarà els serveis, l’ecologia i a la mobilitat, ara mateix força compromesa. Només cal una mirada a les principals vies de comunicació en hores punta: Rambla, Indústria i Sant Josep amb el tap puntual del col·legi La Miranda, col·lapsades; la sortida i entrada pel cantó del col·legi Alemany, amb les construccions ja esmentades, impracticables; Onze de Setembre a la confluència amb Bellsoleig-La Plana, La Miranda, Can Mèlich, Garrofers, Bonaigua, etc., més que complicades. Els carrers Joan de la Cierva i Ponce de León hauran d’absorbir el trànsit del Mas Lluí i els 600 habitatges de Bomer-Frigicoll, competint amb el polígon industrial, cua rere cua. A la mateixa nacional es trobaran amb els 700 habitatges més que es construiran davant La Tagliatella. El passeig de la Muntanya, si tira endavant la proposta de l’Ajuntament de construir-hi 168-182 habitatges, es convertirà en una carretera de pas als domicilis i pavellons esportius, la prolongació de la qual densificarà el tràfec al parc de Collserola que es veurà totalment afectat com a espai verd.

I aquí entrem de ple en l’afectació al medi ambient. Sant Just es diferencia de la major part dels pobles dels voltants per estar als vessants del parc natural de Collserola, constituint una part del nostre patrimoni natural més preuat.

La urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la seva biodiversitat i la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana de tres milions d’habitants.

El canvi climàtic, amb la sequera previsible i la petjada de CO₂ transformarà per si sol tot aquest espai. Nosaltres no hauríem de contribuir a degradar més encara aquest llegat i sí preservar-lo tant com puguem.

Malauradament, hi ha coses que ja no tenen remei, però n’hi ha d’altres que sí que en tenen si la població s’uneix per aconseguir-ho. Aquest és el cas de la següent promoció que es vol aixecar a l’entrada del Parc de Collserola.

El nostre consistori abans de posar en marxa aquest planejament, adduint que ell mateix no hi estava còmode, però no tenia més remei legal que executa’l, va convocar dues reunions veïnals, amb el títol, “Repensem Bonaigua”, amb una assistència que va depassar la sala de plens de l’ajuntament.

La proposta municipal recomanava l’edificació de 182 habitatges, 61 dels quals de HPO. La reacció unànime veïnal fora que no en volia cap en aquest indret perquè es tractava d’un espai d’alta sensibilitat i zona de transició al parc natural. Respecte a l’HPO, l’etern xantatge com a arma de destrucció massiva, se’n van proposar tota mena d’alternatives sense destruir espais verds.

Vista la reacció dels assistents, el consistori va donar la callada per resposta. Ni acta dels resultats, ni informació als seus mitjans de comunicació, ni res sobre el “repensament” dels veïns, va tenir lloc.

Al mig d’aquest impàs, hi ha hagut un col·loqui sobre l’assumpte organitzat per La Vall de Verç i una reunió a l’Ajuntament, a petició de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall i la Riera 2.0. La conclusió, a hores d’ara, és la següent: L’argument principal del consistori respecte als suposats drets de la promotora principal representada per Núñez y Navarro, han vençut, ja que la propietat no ha complert el pla d’etapes que el mateix Ajuntament va acordar en el ple municipal del 19/12/2002, en què l’obligava en el termini màxim de dotze anys a desenvolupar la Unitat d’Actuació nº 1, la Bòbila. El mateix passa amb Les Escales, de propietat municipal. Aquest pla començava el 2003 i acabava el 2015. Segons la llei del sòl del 2003, els canvis de planejament que no han complert el pla d’etapes que tenia el promotor per a urbanitzar no són indemnitzables. D’aquest precepte l’Ajuntament n’és perfectament coneixedor.

No em vull estendre més abans de fer una darrera consideració: el setembre de 2002 es va crear la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern, amb l’objectiu de pressionar l'Ajuntament per evitar la urbanització de la Vall i conservar aquest espai natural.

El desembre del 2004, davant l'allau de manifestacions, el Consistori es va veure forçat a demanar una modificació del PGM a on es transferia el sòl a un altre indret. --Val a dir, que va fer d’or els propietaris, ja que es tractava d’un Pla Parcial de sòl urbanitzable no delimitat que podia desclassificar sense indemnitzar--. Aquesta modificació va preservar 80.000m² d'espai natural i la construcció de 1.300 habitatges que inundaven tota la zona plana de la vall, a esquerra i a dreta. El 19 d’octubre de 2010, la Generalitat declarava aquest àmbit Parc Natural de la Serra de Collserola.

Amb aquests precedents, suggerim al nostre Ajuntament que hauria de plantejar-se demanar l’opinió dels ciutadans sobre la conveniència d’aquesta edificació i, per la nostra part, preguntar-nos quin tipus de poble volem.


Jaume Fàbregas Armengol

Plataforma Ciutadana en Defensa de la Vall i la Riera 2.0



dissabte, 23 de març del 2024

Cal més habitatge a la Vall de Sant Just? Cal més habitatge d'alt standing a Sant Just? Per a qui?

 La PVDV 2.0 contraargumenta el posicionament oficial de l'Alcalde de Sant Just.

Alcalde: "Sensibilitat ambiental, però, emergència habitacional. A l'AMB falten més de 100.000 habitatges com es pretén resoldre?



Contraarguments:
- la necessitat d’aquesta suposada falta d’habitatge concentrada a l’àrea metropolitana afavoreix un model de sobrepoblació concentrada i l'abandó del territori més rural. Aquest creixement implicarà necessàriament crisi de l’aigua, crisi energètica, problemes de mobilitat i un empitjorament de la contaminació de l’aire.
- està per veure que sigui obligació de Sant Just respondre a aquesta suposada necessitat de concentració d’habitatge.
- contraposar la necessitat d’habitatge amb la conservació dels espais naturals degradats és una fal·làcia perquè suposa que s’ha de triar una cosa o l’altra, quan precisament hem d’aconseguir sostenibilitat, i si cal, plantejar-nos un cert decreixement
- altres mesures per crear habitatge:
1. Fent gestió dels pisos buits, pocs o molts.
2. Fent una bona ordenança que impedeixi l’augment dels habitatges d’ús turístic amb la consegüent especulació del dret d’habitatge.
3. Reconvertint les plantes baixes destinades a locals, buides, en habitatges, ajudant a la rehabilitació.
En tot cas és un absurd contraposar ambdues coses.
Si consultem dades d’organismes oficials sobre població de Sant Just podrem
comprovar que en els darrers anys, Sant Just ha tingut un augment de població que no correspon al creixement demogràfic del poble. Només el 15,82% d’habitants de Sant Just, el 2022, eren nascuts al poble.
Això denota una voluntat expressa de fer créixer el municipi per sobre de les seves
possibilitats. Garrofers n'és un exemple, que si el sumem als blocs de la Carretera Reial, Els Miralls, Can Mèlich, Jocs jovenívols i Pont Reixat que ja estan programats, en pocs anys tindrem 1100 habitatges més construïts, densificant excessivament, Sant Just, amb 3000 habitants més, i ja anem per sobre dels 20500.
L'Ajuntament de Sant Just ja ha permès urbanitzar al costat de la Riera, cal aturar més projectes com aquest, Vall amunt.

La urgència per part de l'AMB d'habitatge a la zona metropolitana no obeeix doncs al creixement vegetatiu de la població. S'endevina una voluntat de concentració de l'habitatge en la zona que creiem que no és sostenible per l'increment exponencial de les necessitats energètiques i d'aigua, l'increment de la mobilitat i la manca d'equilibri poblacional a tot el territori. A més, suposa un increment d'habitatge de nova construcció que té un impacte directe sobre el medi ambient pel sol fet de la construcció mateixa: pèrdua de territori per altres usos (parc agrari, zones de protecció naturals com rieres, boscos... ) que afecta el medi ambient i les espècies autòctones.


Nota: Font de les dades:
https://www.foro-ciudad.com/barcelona/sant-just-desvern/habitantes.html #EvolucionGraficoEvolució de la població VS Evolució de la població per lloc de naixement

dimecres, 31 de gener del 2024

Per què és important conservar la riera de Sant Just i no urbanitzar més al seu voltant?

Contraposició de parers Alcalde Vs PCDV 2.0 

Relliscades o imprecisions interessades de l'alcalde respecte la Riera de Sant Just.

Cita textual de l’Alcalde: «Parlem de la riera, però, no existeix. S’ha malmès en el tardo franquisme. No és un paratge de valor ecològic, és una zona d’aparcaments i pals elèctrics. 

El projecte de la Bonaigua recuperarà aquest espai amb l’urbanització de la zona que serà tutelada per Barcelona Regional amb la finalitat de re-naturalitzar la riera, tenint en compte els períodes de retorn de 500 anys».

Contra arguments: Què entén per tardofranquisme? Una cosa és que la decisió d’ubicar l’institut i el poliesportiu en zona inundable va produir-se a principis dels 70’s, però, qui ha estat governant els darrers 40 anys a Sant Just Desvern? Qui ha mantingut aquest sector de la riera tan degradat? 

Actualment, la riera està parcialment canalitzada al pas de la Bonaigua, però aquest canal no serà suficient per la gran pluja que algun dia caurà, més abundosa que la que va caure l’any 1987, inundant els sectors poliesportiu i institut. Aquest és un dels motius pel que volen edificar ara. Per restaurar les malifetes antiecològiques del passat, ara que instàncies superiors obliguen a restituir "el curs natural de la riera" necessiten diners per fer-ho, i no se'ls acudeix res més que promoure l'edificació al voltant, amb blocs i habitatges de "luxe", que permetran finançar dues coses: La restauració de la riera i 40 habitatges d'HPO. 

A dreta i esquerra del Molí van 2 PB+2
A cada banda del molí fariner són llocs on planegen edificar

L'Ajuntament promet una riera verda, gairebé frondosa, quan és incapaç de mantenir vius els arbres que ha trasplantat els últims anys a diferents llocs de la Vall de Sant Just. Per altra banda, mentre es continuï urbanitzant la Vall, el risc d'inundacions augmenta, pel fet d'asfaltar i fer impermeable el terra. Ningú pot assegurar que les cases més baixes, el complex esportiu i l'institut no s'inundaran amb una pluja torrencial sobre la conca santjustenca. El més prudent és no edificar als voltants de les rieres, però com tots sabem, no només ho permeten, sinó que com en aquest cas o promouen, amb l'excusa que el Pla General Metropolità de 1976, vigent avui, encara, ho preveia i tenen els càlculs hidrològics contrastats. El planejament està en vies de canviar els anys vinents, amb l'aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità, a finals de 2023, una mica més racional i amb sensibilitat ambiental que l'anterior pla, on de moment, recomana la no edificació d'aquest entorn. L'Ajuntament de Sant Just, evidentment, hi ha fet al·legacions per continuar amb l'ambició d'urbanitzar tot el planificat l'any 1976, com reconeix l'alcalde, amb el pretext d'arribar als 25000 habitants i facilitar un lloc per viure a la joventut santjustenca. Tanmateix, no troben més solucions que permetre grans promocions d'habitatge privat, per treure'n un percentatge d'HPO. 

L'entorn de la riera qualificat actualment com a espai natural funcional de Collserola, hauria de ser un lloc naturalitzat i protegit, igual que el seu entorn, i via fluvial que desguassa al riu Llobregat. No hauria d'acollir ni equipaments educatius, ni poliesportius i molt menys cases, o blocs de pisos.

Visualitzar més fotos de llocs dins el pla de la Bonaigua que seran edificables si no ho evitem!

diumenge, 3 de desembre del 2023

Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?

Segons «La Vall de Verç», entitat organitzadora del debat, 190 persones van omplir de gom a gom la sala del Cinquantenari de l'Ateneu, on es va celebrar el Debat sobre La Bonaigua: fer habitatges o recuperar la riera?


Joan Basagañas, alcalde de Sant Just Desvern, va explicar que no volen que s'edifiqui la Bòbila, però sí, aprofitar bona part del sostre edificatori, traslladant una part, de baixa densitat, als entorns de la Bonaigua i la riera, allà on l'ajuntament té sòl en propietat, i una altra part, més densificada, per fer HPO, a algun lloc de Sant Just, que de moment no va concretar.
Desprogramar la vall, seria renunciar a poder fer habitatge, també protegit, per a la gent del poble. Cal tenir en compte que les càrregues urbanístiques de la restauració d'aquest sector, junt amb la riera, evitant la possible inundabilitat, així com construcció d'un segon vial de sortida per la gent del Bellsoleig i Plana Padrosa, l'ampliació i adequació de l'aparcament, pugen uns 14 milions d'€ i l'ajuntament no els pot assumir. Sí, podria assumir els costos de reallotjament de sis famílies afectades (sector Escales) amb un cost d'1,5 milions d'€. Sense comptar amb els costos indefinits, que s'hauran de litigar amb els propietaris, així com l'expropiació.
Jaume Fàbregas, membre de la PCDV 2.0 i president de l'Associació de Veïns i Veïnes de La Plana-Bellsoleig va plantejar que va ser gràcies a la mobilització popular, que l'ajuntament va canviar d'opinió el 2004 i va aturar el desenvolupament urbanístic de la part alta de la Vall, tenint fins aleshores l'ajuntament a favor d'urbanitzar-la. Reconeix que l'actual alcalde ha heretat de gestions nefastes anteriors el problema de la Bonaigua (inclosa l'edificació de l'institut i el complex esportiu, en zona inundable) i que hauria de ser valent i no continuar edificant o urbanitzant aquest sector. Hi ha diverses alternatives d'habitatge a Sant Just, com bossa de lloguer protegit, polítiques de lloguer de pisos buits, etc. Cal evitar edificar i urbanitzar més la Vall per protegir Collserola.
El PDUM (Pla Director Urbanístic Metropolità), destinat a substituir el PGM del 1976, sense cap sensibilitat ambiental, actualment està a punt de finalitzar el període d'al·legacions, però, d'entrada, proposa preservar les zones de transició entre la part urbanitzada fins ara de sant Just i el parc de Collserola, al contrari que l'alcalde.
Rafael Bellido, advocat d'urbanisme i medi ambient, va explicar que la desprogramació, o canvi, a no urbanitzable, del sector «Bòbila» és perfectament factible, gràcies al fet que la propietat va abandonar el projecte i no el va desenvolupar en cap de les seves fases, mentre podia. El 2015 van vèncer els seus drets. Són només 11 Ha, i val la pena explorar les alternatives per desenvolupar o no en altres sectors, mantenint, en el possible, els sectors funcionals del pre-Parc Natural de Collserola.
L'ajuntament, anys enrere, podia haver desprogramat tot el sector de la Vall, sense necessitat de traslladar tot el sostre edificatori, com va fer, i evitant els problemes legals que va suposar.
Al PDUN encara li queden uns quatre anys fins a la seva aprovació definitiva.
Narcís Prat, catedràtic emèrit d'Ecologia a la Universitat de Barcelona, va fer molt incís en la supeditació de l'ajuntament en tots aquests anys, per fer habitatge protegit a costa de permetre la urbanització privada, basada en l'especulació. Continua sense detectar prou sensibilitat ambiental en aquest sentit. No es té prou en compte l'emergència climàtica a l'hora de continuar edificant. Tipus de cases, recollida de pluvials, etc.
Les rieres són els corredors naturals de la fauna, i la dimensió de la riera en la proposta de l'AMB no s'adequa a les previsions recents d'inundabilitat en gotes fredes, ja que els períodes de retorn més perillosos augmenten la freqüència i perill potencial.
La sobrefreqüèntació a Collserola és un greu problema que edificar al costat, agreuja. Com més gent posem a la Vall, major impacte.
En un torn de preguntes, algú dels participants del públic, va suggerir la necessitat de fer un referèndum sobre el futur del sector de la Bonaigua, fet que l'Alcalde Basagañas va refusar, tot argumentant que la representativitat que li donen les urnes ja és suficient per mantenir la seva postura de rebuig a modificar el planejament actual. Narcís Prat el va replicar, adduint falta de democràcia en el seu gest, ja que a les eleccions no es decideix sobre el desenvolupament urbanístic, sinó sobre molts altres factors. 

Des de la PCDV 2.0, i amb el suport popular que puguem reunir, seguirem defensant protegir els entorns de la riera de Sant Just de l'especulació urbanística i donant a conèixer la importància de la seva conservació en estat natural, per garantir la biodiversitat de Collserola i el seu valor ecològic.


https://youtu.be/eFscWvg9PnY?t=603


diumenge, 15 d’octubre del 2023

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté el silenci sobre el projecte urbanístic de la Bonaigua

Han passat mesos des de l'inici del procés participatiu que l'ajuntament va obrir:

Repensem l’entorn de la Bonaigua: ajuda’ns a decidir com ha de ser.

Hi va haver dues sessions participatives al març i es va assegurar que hi hauria retorn de la participació després d'eleccions. Diverses persones i entitats han instat i preguntat a l'ajuntament per continuar el debat, i no hi ha hagut resposta a hores d'ara. 

Sobre la forquilla de preus que l'alcalde va estimar que caldrien de 17,2 a 75 milions d'€ de compensació a propietaris, durant el debat electoral de l'Ateneu no han donat tampoc més raons, escudant-se en que l'Àrea Metropolitana encara està estudiant la proposta.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern manté un silenci sospitós sobre aquest projecte urbanístic a la vall de Sant Just, tot i la urgència que en el seu moment alertava per prendre decisions. Deien que a partir de setembre o octubre de 2023 el projecte vell es podria començar a engegar si no s'acceptava un projecte alternatiu com els que ens van plantejar al març. Està clar que ara han canviat l'estratègia, alentint la resposta.

S'ha fet enrere per la mobilització veïnal i ecologista?

Aprovaran ells, el projecte que vulguin sense completar el procés participatiu?

Cometran tants o més errors que en la urbanització del sector Garrofers, sobredimensionant l'edificabilitat, incomplint la legalitat vigent?


Sector de la Bóbila - Pla de la Bonaigua - propietat de Nuñez y Navarro

Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situa...