Reneix la Plataforma cívica en defensa de la vall de Sant Just per salvar el que queda de la riera i la vall de Sant Just de la urbanització i edificació.
Cal aturar el creixement de Sant Just Desvern, sobretot, cap a la Vall.
Article d'opinió redactat per Oleguer
Farràs Jané, assumit per Alnus /CEPA- Ecologistes de Catalunya
Em
permeto fer unes reflexions entorn la necessitat de fer créixer Sant Just, davant la negativa de l'alcalde a
participar en un debat sobre el model de poble que volia
organitzar «La Vall de Verç», entenc que pel desgast que li
pot suposar certs plantejaments contraris a les seves polítiques.
Diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal per demanar explicacions sobre el darrer comunicat de l'alcalde, en nom del PSC, que el mateix dia de la manifestació, mitja hora abans de la convocatòria, el passat 26 de maig, va fer el seu posicionament respecte de la urbanització a la Bonaigua...
A l'espai inicial del pla, precs i preguntes, es van fer diverses
intervencions:
Oleguer Farràs, també, membre
d’Alnus, va preguntar sobre aquesta «nova proposta» i alhora, va
alertar sobre la manca de participació ciutadana a Sant Just. Va
demanar quina informació té l’ajuntament sobre la nova
planificació a vint anys vista que es proposa en el Pla director
urbanístic metropolità que planifica la desproporcionada xifra de
fins a 4.000 nous habitatges a Sant Just. Quin model doncs de poble
es proposa? Cal compartir amb la ciutadania i fer-la partícip
d’aquests projectes que transformen el poble.
La
resposta de l’alcalde va ser que ja s’havia comunicat aquesta
nova proposta: aquesta afirmació no és certa, insistim. La PCDV 2.0 es va reunir al febrer amb l'Alcalde i ens va informar d'una proposta clarament diferent, amb 40% HPO. Després va
continuar assegurant que es plantegen algunes modificacions respecte
del plantejament vigent en 6 línies d’actuació:
1. Reduir l’edificabilitat,
traslladant una part a Torreblanca.
2.
Allunyar l’edificabilitat dels límits deixant verge la Bòbila no
construint més enllà del pont de Can Pedrosa.
3.
Buscant indrets que no tinguin valor natural ni paisatgístic, ni
molestin la privacitat dels veïns ja existents.
4.
Incloure fins a un 40% d’habitatge públic com a mínim.
5.
Recuperant l’antiga riera en
lloc de desdoblar
el col·lector i fer un parc urbà.
6.
(no hi ha sisena línia)
Oferim els videos de les intervencions més destacades, més avall, per si no teniu ganes d'empassar-vos tot el video del ple:
Tot
això tornaven a ser paraules, perquè les propostes concretes sempre
estan obertes, s’estan preparant o a punt de tancar, però la
veritat és que les versions del pla, el nombre i ubicació
d’habitatges o les zones on s’edificarà van canviant a cada nova informació.
Respecte
del PDUM, va respondre que són plantejaments «macro», però que no
ho sap. En tot cas, l’única opció és que es vulgui suprimir els
polígons industrials. Un altre projecte del qual no s’ha fet
difusió ni s’ha traslladat al veïnat.
Finalment,
es va confirmar que el consistori no té encara una data prevista
d’aprovació del Pla de la Bonaigua.
Després, el catedràtic emèrit en ecologia, Narcís Prat, va llegir les seves impressions derivades per l'anunciat Pla de La Bonaigua, arran de la riera i en zona coixí del parc natural de la serra de Collserola. (Text complet).
En l'alegat, es destaca amb diversos arguments ecològics, que la proposta de renaturalització de la
riera en el Pla, no s’ha documentat adequadament,
més enllà de maquetes i projeccions ideals. Científicament
parlant, no hi ha espai suficient per respectar l’amplada que
hauria de tenir la riera
per tal de recuperar-la. Altre cop, un «feu-me confiança»
Finalment, va intervenir Jaume
Fàbregas, també membre de l’AAVV de la Plana i Bellsoleig,
deslegitimant la planificació i argumentant la necessitat de
desclassificació del sector. Els arguments jurídics que l’alcalde
considera massa complexos per compartir amb la ciutadania mai han
estat clars. L’ajuntament ha anat planejant la seva estratègia
jurídica sense contemplar cap altra opció que la de negociar amb
els promotors. Potser no ha cregut mai que pagui la pena
presentar-se als jutjats per aquest tema, tot i que sabem de molts
altres conflictes s’hi han acabat resolent d’aquesta manera. Els
arguments mai són clars perquè no hi ha una voluntat de proposar
una alternativa diferent del que ja s’han compromès amb els
poderosos constructors? No ho acabem d’entendre, però si sabem que
moltes accions s’haurien pogut fer abans d’arribar en aquest punt
si realment hi ha voluntat de defensar el model poble.
El
que va quedar clar durant les intervencions és que no hi
ha diàleg possible si les propostes van variant, si no s’accepta
la possibilitat de parlar de totes les opcions, si no hi ha voluntat
sincera de mostrar les dades, els projectes i els mapes que calgui
per tal de compartir tota la informacíó certa per prendre
decisions informades.
Durant les intervencions es va entrar en un rifi-rafe, improductiu, que hauria d'haver estalviat per les dues bandes, tanmateix, així és la participació.