Participació al Ple municipal post manifestació 30/5/2024

 

Diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal per demanar explicacions sobre el darrer comunicat de l'alcalde, en nom del PSC, que el mateix dia de la manifestació, mitja hora abans de la convocatòria, el passat 26 de maig, va fer el seu posicionament respecte de la urbanització a la Bonaigua...

 

A l'espai inicial del pla, precs i preguntes, es van fer diverses intervencions:

Oleguer Farràs, també, membre d’Alnus, va preguntar sobre aquesta «nova proposta» i alhora, va alertar sobre la manca de participació ciutadana a Sant Just. Va demanar quina informació té l’ajuntament sobre la nova planificació a vint anys vista que es proposa en el Pla director urbanístic metropolità que planifica la desproporcionada xifra de fins a 4.000 nous habitatges a Sant Just. Quin model doncs de poble es proposa? Cal compartir amb la ciutadania i fer-la partícip d’aquests projectes que transformen el poble.

La resposta de l’alcalde va ser que ja s’havia comunicat aquesta nova proposta: aquesta afirmació no és certa, insistim. La PCDV 2.0 es va reunir al febrer amb l'Alcalde i ens va informar d'una proposta clarament diferent, amb 40% HPO. Després va continuar assegurant que es plantegen algunes modificacions respecte del plantejament vigent en 6 línies d’actuació:

1. Reduir l’edificabilitat, traslladant una part a Torreblanca.

2. Allunyar l’edificabilitat dels límits deixant verge la Bòbila no construint més enllà del pont de Can Pedrosa.

3. Buscant indrets que no tinguin valor natural ni paisatgístic, ni molestin la privacitat dels veïns ja existents.

4. Incloure fins a un 40% d’habitatge públic com a mínim.

5. Recuperant l’antiga riera en lloc de desdoblar el col·lector i fer un parc urbà.

6. (no hi ha sisena línia)

 

Oferim els videos de les intervencions més destacades, més avall, per si no teniu ganes d'empassar-vos tot el video del ple:

Tot això tornaven a ser paraules, perquè les propostes concretes sempre estan obertes, s’estan preparant o a punt de tancar, però la veritat és que les versions del pla, el nombre i ubicació d’habitatges o les zones on s’edificarà van canviant a cada nova informació.

Respecte del PDUM, va respondre que són plantejaments «macro», però que no ho sap. En tot cas, l’única opció és que es vulgui suprimir els polígons industrials. Un altre projecte del qual no s’ha fet difusió ni s’ha traslladat al veïnat.

Finalment, es va confirmar que el consistori no té encara una data prevista d’aprovació del Pla de la Bonaigua.

Després, el catedràtic emèrit en ecologia, Narcís Prat, va llegir les seves impressions derivades per l'anunciat Pla de La Bonaigua, arran de la riera i en zona coixí del parc natural de la serra de Collserola. (Text complet).

En l'alegat, es destaca amb diversos arguments ecològics, que la proposta de renaturalització de la riera en el Pla, no s’ha documentat adequadament, més enllà de maquetes i projeccions ideals. Científicament parlant, no hi ha espai suficient per respectar l’amplada que hauria de tenir la riera per tal de recuperar-la. Altre cop, un «feu-me confiança»

 

 

Finalment, va intervenir Jaume Fàbregas, també membre de l’AAVV de la Plana i Bellsoleig, deslegitimant la planificació i argumentant la necessitat de desclassificació del sector. Els arguments jurídics que l’alcalde considera massa complexos per compartir amb la ciutadania mai han estat clars. L’ajuntament ha anat planejant la seva estratègia jurídica sense contemplar cap altra opció que la de negociar amb els promotors. Potser no ha cregut mai que pagui la pena presentar-se als jutjats per aquest tema, tot i que sabem de molts altres conflictes s’hi han acabat resolent d’aquesta manera. Els arguments mai són clars perquè no hi ha una voluntat de proposar una alternativa diferent del que ja s’han compromès amb els poderosos constructors? No ho acabem d’entendre, però si sabem que moltes accions s’haurien pogut fer abans d’arribar en aquest punt si realment hi ha voluntat de defensar el model poble.

El que va quedar clar durant les intervencions és que no hi ha diàleg possible si les propostes van variant, si no s’accepta la possibilitat de parlar de totes les opcions, si no hi ha voluntat sincera de mostrar les dades, els projectes i els mapes que calgui per tal de compartir tota la informacíó certa per prendre decisions informades.

Durant les intervencions es va entrar en un rifi-rafe, improductiu, que hauria d'haver estalviat per les dues bandes, tanmateix, així és la participació.

Comentaris al comunicat del PSC

L’escrit es posiciona directament contra la proposta de construcció zero amb dos arguments (a més dels jurídics, massa complexes per tractar-se, ara).

- Desprogramar suposa renunciar a habitatge públic. Això només s’entén des de la lògica que siguin les constructores que aportin l’habitatge públic a costa del permís per a construir habitatges de luxe amb grans beneficis econòmics. Com a mínim, és qüestionable. El cas és que s’ha negat que hi hagués habitatge buit (segons l’INE hi ha 521 habitatges buits, per cert, validada per l’alcalde en altres debats), no s’ha explorat plantejar convenis amb els propietaris ni cap altra proposta en aquest sentit. També us direm que contraposar habitatge i urbanització d’una zona d’interès natural tan a prop dels límits del parc ens sembla una manipulació per part del consistori. Encara que tampoc no és la nostra feina, Sí la dels electes que han decidit entomar la responsabilitat del govern de Sant Just formant un govern amb un pacte amb el partit més absent de tot aquest debat.

- Desprogramar suposa assumir el cost econòmic de la urbanització de la zona: parlem de costos que oscil·len entre 12 i 15 milions. Qüestionable de nou. Només com a exemple, s’acaba d’aprovar un equipament nou que costarà més de 7 milions per donar resposta a més de 300 veïns de Sant Just que no poden entrenar al municipi i als alumnes de l’institut que encara no existeix. Bé, creiem que és factible preparar un pla financer a llarg termini que financi aquesta despesa en solitari, especialment per un consistori tan poc endeutat i sovint amb romanents com es desprèn dels debats pressupostaris dels darrers anys.

Per respondre a aquest escrit, diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal del 30 de maig de 202 per demanar explicacions, ja que es traslladava una nova proposta sobre l'edificació incloent fins a un 60% d'HPO (2 de 3). Proposta que en cap moment ha estat compartida ni amb la plataforma ni amb cap de les veïnes que van participar en el procés participatiu fent evident que el diàleg tan defensat és inexistent.