dimarts, 4 de juny del 2024

Al·legat a favor d'un model de poble sostenible (Narcís Prat)

Sant Just Desvern, dijous 30.05.2024

Sr. batlle.



El passat diumenge va tenir lloc una manifestació en defensa de la Vall on la Plataforma en defensa de la Vall 2.0 va mostrar el seu desacord amb la modificació del PGM sector Bonaigua, àmbit de la Riera, en el que es pretenien fer fins a 182 nous habitatges, la majoria d’ells privats i d’alt “standing”.
De totes maneres no sabem mot bé que es vol fer, ja que l’ajuntament ha presentat diverses propostes. Recentment, vostè mateix en un tweet sembla que en tingui una altra de proposta, que no sabem si només del seu partit o de l’ajuntament.
La principal raó que s’esgrimeix des de l’ajuntament és que aquesta actuació és imparable per diverses circumstàncies. Bàsicament, el que ens diuen és que si no es fa l’actuació el poble es podria arruïnar pels costos que això suposaria (segons l’Ajuntament uns 75 milions tal com consta en decret de resolució SEC 2023_53) . Aquesta opinió no és compartida per la Plataforma ja que en el tràmit del projecte s’han produït diverses irregularitats que l’ajuntament podria adduir per trobar una altra solució. Vostè, a més, no s’atreveix a explorar aquesta possibilitat i, per tant, proposar per la zona un model diferent de desenvolupament urbanístic. El procés de participació pública engegat abans de les eleccions municipals no va
acabar gaire bé i no s’ha fet cap retorn. Molts participants no estem d’acord amb el que i el com es va fer i, per tant, reclamem un nou procés que sigui clar i transparent i a on es contemplin altres alternatives.
Segons vostè mateix diu, vol convertir aquest problema en una oportunitat i ens explica que gràcies a aquesta promoció es podran fer HPO’s pels joves. I com diu el tweet... ”suposaria la renúncia a una de les seves darreres reserves de construir habitatge públic.”  No se sap quants habitatges seran al final, ja que les versions van variant i en el seu darrer tweet es diu que serien els 2/3 (si ho heu llegit bé 2/3), cosa que dubtem molt que els promotors acceptin. A més, acusa els qui no comparteixen aquesta opinió de mals veïns i de no voler habitatge públic. Ens
sembla que vostè ens està fent un xantatge, fent-nos culpables que no es puguin fer habitatges HPO al poble. Si vostè realment volgués fer una política de HPO a Sant Just la podria fer sense necessitat de què es produeixi un procés especulatiu que, en realitat, expulsarà els veïns del poble i en farà arribar d’altres. Vist l’experiència dels darrers anys, el que sembla que vulgui vostè és que Sant Just sigui un nou Pedralbes on els nouvinguts puguin viure tranquils i sense que ningú els molesti. Vostè vol transformar Sant Just en un poble dormitori sense vida comunitària. Moltes associacions veïnes o entitats no comparteixen la seva idea de Sant Just.
Vostè està creant un Sant Just excloent on els joves que tinguin accés a HPO el dia que es vulguin emancipar no ho podran fer, perquè no hi haurà habitatge per comprar a preus raonables. Per tant, li demanem que no usi la HPO com a moneda de canvi i que si vol fer polítiques públiques d’habitatge no les supediti a l’especulació urbanística associada, com en l’actual projecte de La Bonaigua.
Pel que fa als problemes econòmics, 75 milions d’euros ens semblen una exageració, hauria de deixar que algú presentés una alternativa on expliqui com es pot desprogramar la Bonaigua sense un cost tan excessiu. En el document esmentat al principi es parla a l'article 4 que la urbanització del sector són 22 milions, ara, segons el famós tweet, val 10-12 milions. Hauríem de tenir informació més fiable, clara i transparent. Esperem que això es presenti de manera formal algun dia. No creiem que calguin tants diners per tenir la connexió poble-vall de
manera que permeti mantenir la riera com un sistema viu, amb possibilitat que hi hagi una circulació de biodiversitat entre la muntanya i el riu, que a pesar que ara sembla impossible, existeix i podria ser molt millor si es fes un projecte realment sostenible a la zona. Tal com ha quedat la zona de Garrofers, serà complicat mantenir aquesta connexió si tot el que es fa serà similar.
Se’ns ven el projecte de la Bonaigua com un projecte sostenible, ja que els nous edificis seran “verds”, segons ens diuen per X. I a més, tindrem un parc fluvial fantàstic, segons els dibuixos que ens van presentar a 2023. El parc fluvial tal com ho contemplen no sabem com el faran cabre a la zona. A la zona Garrofers-Bonaigua, pràcticament, no queda espai. Si es pretén recuperar la Font de la Bonaigua i treure la canalització del riu ara soterrat, no es pot fer res del que diuen.
Si es fa això quedarà una trinxera amb gran pendent que no serà cap passeig fluvial. A més el passeig se’ns dibuixa amb aigua en el riu, mentre que com vostè sap bé la riera està gairebé sempre seca, i si es vol espai per les avingudes properes no es pot fer cap passeig tal com el dibuixaven, ja que la zona serà inundable. El seu projecte és incompatible amb la sostenibilitat i no és un projecte gens “verd” D’altra banda, la construcció de tants edificis suposarà un increment de consum energètic i de la circulació de cotxes amb unes emissions de CO₂ creixents. Això significarà un augment de la contaminació atmosfèrica, de manera que la gent que ve a respirar aire pur a Sant Just ens ajudarà a tenir-lo cada vegada més brut. Sant Just forma part de la conurbació de BCN, una de les que han estat assenyalades com llocs a on hi ha morts deguts a la contaminació atmosfèrica.
Vostè amb l’increment d’habitatges (gent que pot arribar a tenir 2 cotxes, amb piscina) està portant a Sant Just lluny de la seva capacitat de càrrega, definida com la gent i activitats que poden viure a un lloc sense que aquest lloc pateixi un canvi irreversible en les seves condicions de vida. No és el mateix un Sant Just de 15000 habitants, que un de 23000, i això esdevindrà en una pèrdua dels valors que ara serveixen per animar als rics a viure al nostre poble. I amb l’increment de la temperatura global les nits tòrrides a Sant Just seran cada vegada més freqüents i si la combatem amb aire condicionat, més emissions i més increment de temperatura. 

En resum, li demanem que sigui clar en el que vol fer i sobretot amb dades (quanta gent, quines emissions, que farà per reduir-les, etc.). Al contrari, Sant Just seguirà augmentant el seu impacte ambiental global i ajudarà a l'increment de temperatura del planeta i del poble. Si realment vol caminar cap a la sostenibilitat hauria de fer el contrari del que proposa. I li demanem sobretot que deixi d’acusar els qui volen un altre model de poble, de mals veïns i de no voler que es facin habitatges d'HPO pels joves. Hi ha altres solucions. Que vostè no hi cregui, no vol dir que no siguin possibles. Només falta una voluntat decidida de canviar de poble dormitori a poble viu, on la gent que visqui al poble trobi en ell el que necessita per ser feliç, no per tenir diners a la butxaca, només. Un altre poble és possible, com un altre món que amb decreixement en l’ús d’energia i de materials ens ajudi a fer realment habitable el nostre poble i el món.

Narcís Prat
Plataforma Cívica Salvem la Vall 2.0

diumenge, 26 de maig del 2024

Sant Just reacciona manifestant-se en defensa de la Vall


Centenars de persones han participat en la manifestació sota el lema "Ara o Mai Salvem la Vall" 

La manifestació ha transcorregut pacíficament pels carrers de Sant Just Desvern demostrant que una part important de la ciutadania està disposada a participar en una qüestió que l'ajuntament ha impedit. La continuació del procés participatiu iniciat el 2023 on demanàvem una valoració independent dels costos de l'opció zero edificació a la Bonaigua, és a dir, a la Vall i riera de Sant Just. 

Han participat també,  algunes persones en representació de diversos col·lectius veïns, com "No al Caufec","Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, "Plataforma cívica per a la defensa de Collserola" que pateixen situacions de tensió urbanística, amb projectes tant o més incoherents que el nostre. 

En preguntem quant de temps trigarà l'ajuntament de Sant Just a canviar el lema del municipi "Naturalment Collserola" quan poc far per protegir el Parc Natural, més aviat el contrari.

Podeu veure diverses fotos de la manifestació

 i alguns videos:




Difusió a premsa local:
 
 
TV3 - 3·CAT


dijous, 16 de maig del 2024

Sant Just, reacciona! Manifestació per salvar la Vall el 26/5/2024


 Convoquem a la ciutadania a unir-se a la manifestació diumenge 26/5/2024 11:00 h a la plaça Camoapa.

 Reacciona, Sant Just! Abans no sigui massa tard!

La Vall no està salvada!

Ara o mai! 

SALVEM SANT JUST!

 SALVEM LA VALL! 

Aturem el Pla de la Bonaigua!



 + INFO en pdf

La gestió urbanística en l'àmbit metropolità fomenta el model especulatiu urbanístic, fins al punt que tendim al col·lapse en la mobilitat, allargant els embussos en les hores punta, i encara falten per completar tres grans macroprojectes, a Finestrelles - Esplugues, el Caufec amb uns 800 habitatges i 1000 places hoteleres i oficines, Frigicoll-Bomer 550 hab. a la ctra. Reial i ben a prop, a Sant Joan Despí, 700 hab. més.Aquests desenvolupaments afectaran, sens dubte, la mobilitat de la gent de Sant Just.

La xifra d'habitants censats a Sant Just ja supera els 21200, havent-se disparat els últims anys gràcies, sobretot al desenvolupament del barri del Mas Lluí, arrencat també, del Parc de Collserola.

L'Ajuntament vol continuar aprofitant tota reserva de sòl planificada en el tardofranquisme, malgrat el nou Pla Director Urbanístic Metropolità, en la seva aprovació inicial, descarta aquest desenvolupament, que considera hauria de ser zona verda, no edificable.

Davant un model de creixement desmesurat del poble a ciutat, cal cridar l'atenció dels nostres governants i exigir-los una transformació del model de desenvolupament. Aturem el creixement irracional i especulatiu. Tinguem en compte el canvi climàtic, a més ciment, més escalfament. Pensem en els joves de Sant Just que han de marxar obligadament, ja que pagar un habitatge a Sant Just costa un ronyó. Només un 14% dels habitants actuals del poble hi han nascut. 

Panoràmica dels sectors del Pla de la Bonaigua

Davant l'opacitat de l'Ajuntament de Sant Just Desvern quant al desenvolupament i pròxima aprovació de la següent fase del Pla de la Bonaigua. Un pla que està transformant els entorns de la riera de Sant Just en un continu urbà. Malmetent i anul·lant la seva funció de connector ecològic.

Davant les mentides de xifres exorbitants de compensacions a propietaris per plans caducats, amb la intenció d'atemorir la població i continuar amb l'especulació. Ajuntament mostra un interès específic en voler aprovar, aviat, un pla que impulsa la construcció d'uns 150 habitatges, bàsicament, de luxe, afectant un entorn clau de la Vall de Sant Just, la riera, que és entrada al parc natural de Collserola, quan hi ha altres desenvolupaments previstos per als pròxims anys a Sant Just, de més de 1100 habitatges.

Davant la pressió urbanística i humana a tot l'entorn de Collserola, abocant l'espai natural al col·lapse dels seus ecosistemes i destruint les seves poblacions de mamífers com el toixó, geneta, esquirol, mustela, entre d'altres, quan fa 30 anys, encara en conservàvem poblacions. Avui dia, només fan aparicions ocasionals per la part alta de la Vall. A aquest ritme de creixement, en pocs anys els haurem extingit del parc natural.

Manifestem-nos i demostrem que els qui tenim encara, un esperit santjustenc i volem el seu bé, no estem del tot adormits!

Lema: Ara o mai, Salvem Sant Just, Salvem la Vall! 

Itinerari manifestació


Plataforma en defensa de la Vall i de la Riera de Sant Just Desvern

Plaça Camoapa és a la cantonada de l'avinguda indústria amb el carrer Salvador Espriu

https://maps.app.goo.gl/zhAqjvKRLK45aKX77


Recordem la Manifestació de 2004 per salvar la Vall, la lluita continua, els governants no aprenen dels errors del passat. Vam aconseguir salvar un bon tros de la Vall i ho podem tornar a fer sumant... Participa-hi!


 

http://alnus.pangea.org/PCDV.htm

La lluita per salvar la Vall de Sant Just ve de lluny!

dimarts, 23 d’abril del 2024

Narcís Prat, catedràtic d'ecologia santjustenc fa divulgació dels impactes que planeja l'ajuntament a la Vall de Sant Just

  El creixement urbanístic, i l'ús i abús del parc de Collserola, destrueix els valors naturals.

Cal ser sostenibles i posar límit al creixement de Sant Just.

Impacte sobre la riera del pla de la Bonaigua, provoca pèrdua de diversitat.

Conversem amb Narcís Prat, doctor en biologia i catedràtic d'#Ecologia a la Universitat de Barcelona, perquè ens expliqui la lluita que està duent a terme la plataforma @SalvemlaVallSJust en defensa de la vall i la riera de #SantJustDesvern (Baix Llobregat). Exemple de lluita local/global! 💚 Powered by @fundacioterra | https://www.terra.org/




diumenge, 21 d’abril del 2024

No volem més Vall edificada! No al nou pla de la Bonaigua!

Ja fa més d’un any que va començar el procés participatiu «Repensem la Bonaigua» que no ha tingut un retorn oficial a la gent que hi va participar, tal i com va assegurar l’alcalde, abans d’eleccions. Tot i que recentment han publicat les conclusions, sense publicitar-ho: https://santjust.net/media/uploads/bonaigua_repensem/PE2302_PPU_StJust_def.pdf

L’Ajuntament actual, encara pretén imposar el seu desig de continuar edificant habitatge de luxe a continuació de la urbanització de Garrofers, construint més blocs i cases a les proximitats del complex esportiu, del molí fariner, de can Pedrosa, etc., tot al voltant de la riera de Sant Just, en un sector que hauria de naturalitzar-se, atès forma part dels sistemes funcionals annexos al parc de Collserola, i com a zona inundable que podria ser si cauen pluges torrencials. El sector de la Bòbila i els interessos de particulars, no són excusa vàlida, ja que en no urbanitzar el sector quan tocava, van perdre els drets edificatoris, condicionat a què l’Ajuntament ho veti. És l’alcalde qui té interès a desenvolupar aquest sector, segons diu repetidament sempre que se li pregunta. En reunió amb ell el passat febrer, va dir que ho aprovarien el mes de maig, atès l’ajuntament té una part de la propietat i vol aprofitar-lo amb l’excusa de treure finançament per arranjar i reverdir la riera i alhora treure’n un aprofitament d’HPO per traslladar-lo a la carretera, on ja estan en marxa blocs de pisos amb més de sis-cents habitatges. I sumant els projectes urbanístics previstos aviat, suma un total aproximat de 1200 habitatges nous. Això canviarà el model de poble, afegint en poc temps, unes 3000 persones més, als 21150 que ja som.



Aproximació gràfica dels futurs desenvolupaments de nou habitatge a Sant Just Desvern

 

No entenem com amb tant desenvolupament previst encara a Sant Just, l’alcalde vol prioritzar continuar urbanitzant la Vall, i, per tant, destruint un eix natural, com és la riera de Sant Just, vertebrador de Collserola com a connector.

La PCDV 2.0 hem demanat un estudi econòmic de l’alternativa de construcció zero i arranjament del sector, però l’alcalde no s’ho planteja. Demanem el posicionament clar de tots els partits, i a la ciutadania el suport signant el nostre manifest:

https://chng.it/Cr5rmQ7c


Plataforma Cívica en Defensa de la Vall 2.0

* Comunicat ampliat respecte el que es va publicar al butlletí Municipal del mes d'abril del 24

dilluns, 15 d’abril del 2024

QUIN SANT JUST VOLEM? (article publicat a la revista La Vall de Verç Abril 2024)

Escric aquest article no com a crítica, sinó com a exercici de reflexió, adreçat a tothom interessat en el model de poble en què viu i desitja pel futur.

L’última estadística de població de Sant Just publicada per l’Idescat, referent a l’any 2023, dona una xifra de 20.478 habitants. L’any 1980 estàvem a la ratlla dels 10.000. És a dir, hem doblat la població.

Els veïns podem valorar el que ha significat aquest creixement respecte a la nostra qualitat de vida i, els més conscienciats amb el medi urbà, poden avaluar la repercussió ecològica resultant, encara que les dues qüestions ens afecten a tots.

Abans d’analitzar-ho, donat que les edificacions pendents ja aprovades o a punt són considerables, val la pena anunciar-les:

Carretera Reial Bomer-Frigicoll 600 habitatges; Els Miralls fase I 200 habitatges; Miralls fase II 50 habitatges; Pont Reixat 50 habitatges; Garrofers 70 habitatges; Bòbila-Escales 168-182 habitatges; Can Candeler, Can Mèlich-Jocs Jovenivols-etc., aprox. 50 habitatges. Pel capbaix 1.300 habitatges nous, que sumats a més possibles edificacions que desconeixem, assolirem la xifra de prop de 30.000 habitants abans d’acabar el 2030.

També s’ha de tenir en compte el que passa al nostre voltant que, malgrat no poder-ho controlar, ens afecta. Així, s’està edificant, davant del Walden, a la part de Sant Joan Despí, la promoció Bellavista amb 712 habitatges i pel cantó del col·legi Alemany, el conjunt Caufec-Porta de Barcelona, amb 234.800m² de sostre, distribuïts en diferents usos, incloent-hi residencial, oficines, hoteler i comercial. Resumint: Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes cases unifamiliars, dos gratacels de 23 plantes, un d’ells destinat a apartahotel amb 526 habitacions, i l’altre a oficines, etc. Es preveu que hi visquin, s’hostegin o treballin 7.000 persones.

Això que acabo d’enumerar no és una falca publicitària, ni Oropesa ni Benidorm, sinó Esplugues de Llobregat, al costat nostre, al bell mig de la “Porta de Barcelona”, que en temps a vindre es pot convertir en el “Clos Barcelona”.

És obvi que aquesta proliferació d’habitatges amb els nous complexos previstos afectarà els serveis, l’ecologia i a la mobilitat, ara mateix força compromesa. Només cal una mirada a les principals vies de comunicació en hores punta: Rambla, Indústria i Sant Josep amb el tap puntual del col·legi La Miranda, col·lapsades; la sortida i entrada pel cantó del col·legi Alemany, amb les construccions ja esmentades, impracticables; Onze de Setembre a la confluència amb Bellsoleig-La Plana, La Miranda, Can Mèlich, Garrofers, Bonaigua, etc., més que complicades. Els carrers Joan de la Cierva i Ponce de León hauran d’absorbir el trànsit del Mas Lluí i els 600 habitatges de Bomer-Frigicoll, competint amb el polígon industrial, cua rere cua. A la mateixa nacional es trobaran amb els 700 habitatges més que es construiran davant La Tagliatella. El passeig de la Muntanya, si tira endavant la proposta de l’Ajuntament de construir-hi 168-182 habitatges, es convertirà en una carretera de pas als domicilis i pavellons esportius, la prolongació de la qual densificarà el tràfec al parc de Collserola que es veurà totalment afectat com a espai verd.

I aquí entrem de ple en l’afectació al medi ambient. Sant Just es diferencia de la major part dels pobles dels voltants per estar als vessants del parc natural de Collserola, constituint una part del nostre patrimoni natural més preuat.

La urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la seva biodiversitat i la desaparició de la zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana de tres milions d’habitants.

El canvi climàtic, amb la sequera previsible i la petjada de CO₂ transformarà per si sol tot aquest espai. Nosaltres no hauríem de contribuir a degradar més encara aquest llegat i sí preservar-lo tant com puguem.

Malauradament, hi ha coses que ja no tenen remei, però n’hi ha d’altres que sí que en tenen si la població s’uneix per aconseguir-ho. Aquest és el cas de la següent promoció que es vol aixecar a l’entrada del Parc de Collserola.

El nostre consistori abans de posar en marxa aquest planejament, adduint que ell mateix no hi estava còmode, però no tenia més remei legal que executa’l, va convocar dues reunions veïnals, amb el títol, “Repensem Bonaigua”, amb una assistència que va depassar la sala de plens de l’ajuntament.

La proposta municipal recomanava l’edificació de 182 habitatges, 61 dels quals de HPO. La reacció unànime veïnal fora que no en volia cap en aquest indret perquè es tractava d’un espai d’alta sensibilitat i zona de transició al parc natural. Respecte a l’HPO, l’etern xantatge com a arma de destrucció massiva, se’n van proposar tota mena d’alternatives sense destruir espais verds.

Vista la reacció dels assistents, el consistori va donar la callada per resposta. Ni acta dels resultats, ni informació als seus mitjans de comunicació, ni res sobre el “repensament” dels veïns, va tenir lloc.

Al mig d’aquest impàs, hi ha hagut un col·loqui sobre l’assumpte organitzat per La Vall de Verç i una reunió a l’Ajuntament, a petició de la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall i la Riera 2.0. La conclusió, a hores d’ara, és la següent: L’argument principal del consistori respecte als suposats drets de la promotora principal representada per Núñez y Navarro, han vençut, ja que la propietat no ha complert el pla d’etapes que el mateix Ajuntament va acordar en el ple municipal del 19/12/2002, en què l’obligava en el termini màxim de dotze anys a desenvolupar la Unitat d’Actuació nº 1, la Bòbila. El mateix passa amb Les Escales, de propietat municipal. Aquest pla començava el 2003 i acabava el 2015. Segons la llei del sòl del 2003, els canvis de planejament que no han complert el pla d’etapes que tenia el promotor per a urbanitzar no són indemnitzables. D’aquest precepte l’Ajuntament n’és perfectament coneixedor.

No em vull estendre més abans de fer una darrera consideració: el setembre de 2002 es va crear la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just Desvern, amb l’objectiu de pressionar l'Ajuntament per evitar la urbanització de la Vall i conservar aquest espai natural.

El desembre del 2004, davant l'allau de manifestacions, el Consistori es va veure forçat a demanar una modificació del PGM a on es transferia el sòl a un altre indret. --Val a dir, que va fer d’or els propietaris, ja que es tractava d’un Pla Parcial de sòl urbanitzable no delimitat que podia desclassificar sense indemnitzar--. Aquesta modificació va preservar 80.000m² d'espai natural i la construcció de 1.300 habitatges que inundaven tota la zona plana de la vall, a esquerra i a dreta. El 19 d’octubre de 2010, la Generalitat declarava aquest àmbit Parc Natural de la Serra de Collserola.

Amb aquests precedents, suggerim al nostre Ajuntament que hauria de plantejar-se demanar l’opinió dels ciutadans sobre la conveniència d’aquesta edificació i, per la nostra part, preguntar-nos quin tipus de poble volem.


Jaume Fàbregas Armengol

Plataforma Ciutadana en Defensa de la Vall i la Riera 2.0



Centenars de pisos més a ran de la Vall de Sant Just

El mes de maig, el butlletí municipal de Sant Just Desvern obria portada amb una fotografia renderitzada dels nous pisos que estaran situa...