Reneix la Plataforma cívica en defensa de la vall de Sant Just per salvar el que queda de la riera i la vall de Sant Just de la urbanització i edificació.
Cal aturar el creixement de Sant Just Desvern, sobretot, cap a la Vall.
Diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal per demanar explicacions sobre el darrer comunicat de l'alcalde, en nom del PSC, que el mateix dia de la manifestació, mitja hora abans de la convocatòria, el passat 26 de maig, va fer el seu posicionament respecte de la urbanització a la Bonaigua...
A l'espai inicial del pla, precs i preguntes, es van fer diverses
intervencions:
Oleguer Farràs, també, membre
d’Alnus, va preguntar sobre aquesta «nova proposta» i alhora, va
alertar sobre la manca de participació ciutadana a Sant Just. Va
demanar quina informació té l’ajuntament sobre la nova
planificació a vint anys vista que es proposa en el Pla director
urbanístic metropolità que planifica la desproporcionada xifra de
fins a 4.000 nous habitatges a Sant Just. Quin model doncs de poble
es proposa? Cal compartir amb la ciutadania i fer-la partícip
d’aquests projectes que transformen el poble.
La
resposta de l’alcalde va ser que ja s’havia comunicat aquesta
nova proposta: aquesta afirmació no és certa, insistim. La PCDV 2.0 es va reunir al febrer amb l'Alcalde i ens va informar d'una proposta clarament diferent, amb 40% HPO. Després va
continuar assegurant que es plantegen algunes modificacions respecte
del plantejament vigent en 6 línies d’actuació:
1. Reduir l’edificabilitat,
traslladant una part a Torreblanca.
2.
Allunyar l’edificabilitat dels límits deixant verge la Bòbila no
construint més enllà del pont de Can Pedrosa.
3.
Buscant indrets que no tinguin valor natural ni paisatgístic, ni
molestin la privacitat dels veïns ja existents.
4.
Incloure fins a un 40% d’habitatge públic com a mínim.
5.
Recuperant l’antiga riera en
lloc de desdoblar
el col·lector i fer un parc urbà.
6.
(no hi ha sisena línia)
Oferim els videos de les intervencions més destacades, més avall, per si no teniu ganes d'empassar-vos tot el video del ple:
Tot
això tornaven a ser paraules, perquè les propostes concretes sempre
estan obertes, s’estan preparant o a punt de tancar, però la
veritat és que les versions del pla, el nombre i ubicació
d’habitatges o les zones on s’edificarà van canviant a cada nova informació.
Respecte
del PDUM, va respondre que són plantejaments «macro», però que no
ho sap. En tot cas, l’única opció és que es vulgui suprimir els
polígons industrials. Un altre projecte del qual no s’ha fet
difusió ni s’ha traslladat al veïnat.
Finalment,
es va confirmar que el consistori no té encara una data prevista
d’aprovació del Pla de la Bonaigua.
Després, el catedràtic emèrit en ecologia, Narcís Prat, va llegir les seves impressions derivades per l'anunciat Pla de La Bonaigua, arran de la riera i en zona coixí del parc natural de la serra de Collserola. (Text complet).
En l'alegat, es destaca amb diversos arguments ecològics, que la proposta de renaturalització de la
riera en el Pla, no s’ha documentat adequadament,
més enllà de maquetes i projeccions ideals. Científicament
parlant, no hi ha espai suficient per respectar l’amplada que
hauria de tenir la riera
per tal de recuperar-la. Altre cop, un «feu-me confiança»
Finalment, va intervenir Jaume
Fàbregas, també membre de l’AAVV de la Plana i Bellsoleig,
deslegitimant la planificació i argumentant la necessitat de
desclassificació del sector. Els arguments jurídics que l’alcalde
considera massa complexos per compartir amb la ciutadania mai han
estat clars. L’ajuntament ha anat planejant la seva estratègia
jurídica sense contemplar cap altra opció que la de negociar amb
els promotors. Potser no ha cregut mai que pagui la pena
presentar-se als jutjats per aquest tema, tot i que sabem de molts
altres conflictes s’hi han acabat resolent d’aquesta manera. Els
arguments mai són clars perquè no hi ha una voluntat de proposar
una alternativa diferent del que ja s’han compromès amb els
poderosos constructors? No ho acabem d’entendre, però si sabem que
moltes accions s’haurien pogut fer abans d’arribar en aquest punt
si realment hi ha voluntat de defensar el model poble.
El
que va quedar clar durant les intervencions és que no hi
ha diàleg possible si les propostes van variant, si no s’accepta
la possibilitat de parlar de totes les opcions, si no hi ha voluntat
sincera de mostrar les dades, els projectes i els mapes que calgui
per tal de compartir tota la informacíó certa per prendre
decisions informades.
Durant les intervencions es va entrar en un rifi-rafe, improductiu, que hauria d'haver estalviat per les dues bandes, tanmateix, així és la participació.
El passat diumenge va tenir lloc una manifestació en defensa de la Vall on la Plataforma en defensa de la Vall 2.0 va mostrar el seu desacord amb la modificació del PGM sector Bonaigua, àmbit de la Riera, en el que es pretenien fer fins a 182 nous habitatges, la majoria d’ells privats i d’alt “standing”. De totes maneres no sabem mot bé que es vol fer, ja que l’ajuntament ha presentat diverses propostes. Recentment, vostè mateix en un tweet sembla que en tingui una altra de proposta, que no sabem si només del seu partit o de l’ajuntament. La principal raó que s’esgrimeix des de l’ajuntament és que aquesta actuació és imparable per diverses circumstàncies. Bàsicament, el que ens diuen és que si no es fa l’actuació el poble es podria arruïnar pels costos que això suposaria (segons l’Ajuntament uns 75 milions tal com consta en decret de resolució SEC 2023_53) . Aquesta opinió no és compartida per la Plataforma ja que en el tràmit del projecte s’han produït diverses irregularitats que l’ajuntament podria adduir per trobar una altra solució. Vostè, a més, no s’atreveix a explorar aquesta possibilitat i, per tant, proposar per la zona un model diferent de desenvolupament urbanístic. El procés de participació pública engegat abans de les eleccions municipals no va acabar gaire bé i no s’ha fet cap retorn. Molts participants no estem d’acord amb el que i el com es va fer i, per tant, reclamem un nou procés que sigui clar i transparent i a on es contemplin altres alternatives. Segons vostè mateix diu, vol convertir aquest problema en una oportunitat i ens explica que gràcies a aquesta promoció es podran fer HPO’s pels joves. I com diu el tweet... ”suposaria la renúncia a una de les seves darreres reserves de construir habitatge públic.” No se sap quants habitatges seran al final, ja que les versions van variant i en el seu darrer tweet es diu que serien els 2/3 (si ho heu llegit bé 2/3), cosa que dubtem molt que els promotors acceptin. A més, acusa els qui no comparteixen aquesta opinió de mals veïns i de no voler habitatge públic. Ens sembla que vostè ens està fent un xantatge, fent-nos culpables que no es puguin fer habitatges HPO al poble. Si vostè realment volgués fer una política de HPO a Sant Just la podria fer sense necessitat de què es produeixi un procés especulatiu que, en realitat, expulsarà els veïns del poble i en farà arribar d’altres. Vist l’experiència dels darrers anys, el que sembla que vulgui vostè és que Sant Just sigui un nou Pedralbes on els nouvinguts puguin viure tranquils i sense que ningú els molesti. Vostè vol transformar Sant Just en un poble dormitori sense vida comunitària. Moltes associacions veïnes o entitats no comparteixen la seva idea de Sant Just. Vostè està creant un Sant Just excloent on els joves que tinguin accés a HPO el dia que es vulguin emancipar no ho podran fer, perquè no hi haurà habitatge per comprar a preus raonables. Per tant, li demanem que no usi la HPO com a moneda de canvi i que si vol fer polítiques públiques d’habitatge no les supediti a l’especulació urbanística associada, com en l’actual projecte de La Bonaigua. Pel que fa als problemes econòmics, 75 milions d’euros ens semblen una exageració, hauria de deixar que algú presentés una alternativa on expliqui com es pot desprogramar la Bonaigua sense un cost tan excessiu. En el document esmentat al principi es parla a l'article 4 que la urbanització del sector són 22 milions, ara, segons el famós tweet, val 10-12 milions. Hauríem de tenir informació més fiable, clara i transparent. Esperem que això es presenti de manera formal algun dia. No creiem que calguin tants diners per tenir la connexió poble-vall de manera que permeti mantenir la riera com un sistema viu, amb possibilitat que hi hagi una circulació de biodiversitat entre la muntanya i el riu, que a pesar que ara sembla impossible, existeix i podria ser molt millor si es fes un projecte realment sostenible a la zona. Tal com ha quedat la zona de Garrofers, serà complicat mantenir aquesta connexió si tot el que es fa serà similar. Se’ns ven el projecte de la Bonaigua com un projecte sostenible, ja que els nous edificis seran “verds”, segons ens diuen per X. I a més, tindrem un parc fluvial fantàstic, segons els dibuixos que ens van presentar a 2023. El parc fluvial tal com ho contemplen no sabem com el faran cabre a la zona. A la zona Garrofers-Bonaigua, pràcticament, no queda espai. Si es pretén recuperar la Font de la Bonaigua i treure la canalització del riu ara soterrat, no es pot fer res del que diuen. Si es fa això quedarà una trinxera amb gran pendent que no serà cap passeig fluvial. A més el passeig se’ns dibuixa amb aigua en el riu, mentre que com vostè sap bé la riera està gairebé sempre seca, i si es vol espai per les avingudes properes no es pot fer cap passeig tal com el dibuixaven, ja que la zona serà inundable. El seu projecte és incompatible amb la sostenibilitat i no és un projecte gens “verd” D’altra banda, la construcció de tants edificis suposarà un increment de consum energètic i de la circulació de cotxes amb unes emissions de CO₂ creixents. Això significarà un augment de la contaminació atmosfèrica, de manera que la gent que ve a respirar aire pur a Sant Just ens ajudarà a tenir-lo cada vegada més brut. Sant Just forma part de la conurbació de BCN, una de les que han estat assenyalades com llocs a on hi ha morts deguts a la contaminació atmosfèrica. Vostè amb l’increment d’habitatges (gent que pot arribar a tenir 2 cotxes, amb piscina) està portant a Sant Just lluny de la seva capacitat de càrrega, definida com la gent i activitats que poden viure a un lloc sense que aquest lloc pateixi un canvi irreversible en les seves condicions de vida. No és el mateix un Sant Just de 15000 habitants, que un de 23000, i això esdevindrà en una pèrdua dels valors que ara serveixen per animar als rics a viure al nostre poble. I amb l’increment de la temperatura global les nits tòrrides a Sant Just seran cada vegada més freqüents i si la combatem amb aire condicionat, més emissions i més increment de temperatura.
En resum, li demanem que sigui clar en el que vol fer i sobretot amb dades (quanta gent, quines emissions, que farà per reduir-les, etc.). Al contrari, Sant Just seguirà augmentant el seu impacte ambiental global i ajudarà a l'increment de temperatura del planeta i del poble. Si realment vol caminar cap a la sostenibilitat hauria de fer el contrari del que proposa. I li demanem sobretot que deixi d’acusar els qui volen un altre model de poble, de mals veïns i de no voler que es facin habitatges d'HPO pels joves. Hi ha altres solucions. Que vostè no hi cregui, no vol dir que no siguin possibles. Només falta una voluntat decidida de canviar de poble dormitori a poble viu, on la gent que visqui al poble trobi en ell el que necessita per ser feliç, no per tenir diners a la butxaca, només. Un altre poble és possible, com un altre món que amb decreixement en l’ús d’energia i de materials ens ajudi a fer realment habitable el nostre poble i el món.