dilluns, 24 de juny del 2024

Estrena del primer sencill de Cants de Silici: La Vall de Sant Just

 


🌟🎶 **¡Estrenem el nostre primer single!** 🎶🌟
Estem emocionats de presentar la nostra primera cançó, "La Vall de Sant Just". Aquest tema neix de la necessitat d'alçar la veu contra el projecte urbanístic que amenaça la nostra estimada Vall i Riera de Sant Just Desvern.
Som Cants De Silici, un grup de música de rock català, i aquesta cançó reivindicativa és només el començament del nostre camí al rock català.
🎸 Escolta la cançó completa i uneix-te a la nostra lluita per preservar la natura i protegir el nostre futur.🎸
📢 **Mira el vídeo i canta amb nosaltres!** 📢
Segueix-nos per estar al dia de les nostres novetats i properes cançons!
🔔 **Subscriu-te al canal i segueix-nos a les xarxes socials:**
Comparteix aquest post i ajuda’ns a fer arribar aquest missatge a tothom!

divendres, 14 de juny del 2024

CONTRAMANIFEST “PRESERVEM LA VALL, RECUPEREM LA RIERA I FEM HABITATGE PÚBLIC, MOLT HABITATGE PÚBLIC”

 

El passat 26 de maig de 2024 va ser publicat al compte X de PSCStJust, signat per @joanbasaganyas, batlle de Sant Just Desvern, després va aparèixer al butlletí. El manifest “PRESERVEM LA VALL, RECUPEREM LA RIERA I FEM HABITATGE PÚBLIC, MOLT HABITATGE PÚBLIC”.

Donat que el seu contingut no obeeix a la veritat en molts dels seus apartats, ens veiem obligats a replicar-lo amb aquest Contramanifest:

Senyor @joanbasaganyas,

Ens ha sorprès el seu intent de tergiversar l’opinió de la ciutadania de Sant Just Desvern, amb dades que, tant vostè com el seu equip saben que no són completament certes, si no falses.

Per no entrar en un debat jurídic i tendenciós -que segurament haurà de ser objecte d’un o diversos procediments judicials-, ens veiem en l’obligació de contestar-li breument als següents apartats del seu Manifest:

1. Quan Vostè parla del Pla Parcial urbanístic de la Bonaigua de l’any 2002 diu -textualment-: “massa edificabilitat en aquest entorn, col·locació d'edificis voluminosos i d'alçades considerables vora els límits del Parc Natural de Collserola, inexistència d'habitatge de protecció oficial i disseny d'un parc molt urbà (amb molt ciment i que no planteja la recuperació de la riera). Això és el que està actualment aprovat i el que es desenvoluparà si no fem res. I fins aquí tothom està d'acord.”

Doncs, no! No és cert que fins aquí estiguem d’acord. Quan diu “(això és) el que es desenvoluparà si no fem res”, sap que no és així. Al contrari, sap, perquè ja li hem requerit formalment en diverses ocasions, que aquest Pla Parcial tenia un període d’execució que el promotor privat no va acomplir. Aquí li recordem:






(Font: Text Modificat del Pla Parcial de la Bonaigua. Segons l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (sessió de 18 de setembre de 2002)

 

Sap que la Llei obligava l’Ajuntament a requerir al promotor incomplidor en un termini de tres mesos a partir de l’incompliment. Ja li vam dir que consultés els articles corresponents de la Llei de Procediment Administratiu Comú i del Reglament General d’Urbanisme, i ni vostè, ni el seu equip van voler fer absolutament res al respecte.

Sap que un incompliment del període d’execució pel promotor suposa un desistiment del seu dret a construir i que l’Ajuntament pot actuar com estimi convenient -com, per exemple, desclassificant els terrenys i recuperar-los per la ciutadania-, sense haver de compensar cap mena d’indemnització. Ja li vam aportar tota la jurisprudència que així ho estableix, i ni Vostè ni el seu equip van fer absolutament res al respecte.

De fet, ens han obligat a iniciar un procediment disciplinari per esbrinar les responsabilitats municipals que puguin haver-hi davant aquestes negligències amb greus conseqüències.

Per això, no podem estar d’acord quan diu “(això és) el que es desenvoluparà si no fem res”. Qui no ha fet res és vostè, i per això ens trobem on ens trobem.

Ara bé, si estiguéssim equivocats i l’Ajuntament hagués actuat diligentment, li preguem que ho aclareixi públicament. Però amb documents, si us plau, no amb piulades.

2. Quan Vostè diu que el seu Projecte és “una alternativa que passa per a reduir en més d'un 30% l'edificabilitat”, també sap que això tampoc és cert.

El Pla Parcial de la Bonaigua inicial de 2002 contempla una edificabilitat de 166 habitatges. L’alternativa de l’actual Modificació del Projecte presentada el 2023 i que l’Ajuntament defensa contempla una edificabilitat de 182 habitatges:

 (Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)


Com es veu clarament l’alternativa 0 (no fer cap modificació) suposa construir 166 habitatges i, les alternatives que l’Ajuntament defensa (2 i 3) suposen la construcció de 182 habitatges.

Li pregaríem que aclareixi públicament on està la reducció que diu del 30% d’edificabilitat. Amb documents, explicant-la, si hi ha una nova alternativa, si us plau.

3. Quan diu que reduir edificabilitat és “el màxim que podem en compliment de la normativa urbanística vigent”, potser està enganyat o només vol confondre:

L'article 84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que els ens locals són els titulars i tenen les competències pròpies sobre l'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística de tot el seu municipi. I, en el mateix sentit, tota la normativa de règim local.

Per tant, sent el municipi que Vostè regenta un ens local, té totes les potestats i competències urbanístiques (en aquest cas, amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i no hi ha cap llei, normativa o sentència que se la redueixi a disminuir l’edificabilitat en un 30%.

I si no estiguéssim en lo cert, també li preguem ens ho aclareixi. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

4. Quan diu que vol aconseguir “deixar verge l'espai de la Bòbila”, sap que és totalment fals: l’espai de la Bobila va destinat a equipaments (concretament, segons informacions no contrastades, de les converses a l’ombra que Vostès mantenen amb el promotor privat sembla ser que aquest espai serà el destinat a pàrquing públic).

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

Per altra banda, també coneix que si en l’espai de la Bòbila no estan previstes edificacions, no és per la seva graciosa voluntat de preservar-lo verge, sinó per una obligació legal de preservar de l’edificació la franja de protecció perimetral contra incendis forestals i, per altra banda, per què per sobre de l’espai passen dues línies d’alta tensió (220KV), el cost de soterrar-les implicaria una pèrdua econòmica molt important per aquest projecte especulatiu:

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

Ara bé, si realment l’espai de la Bòbila restarà verge pels motius que diu, li preguem que ho demostri al poble. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

5. Quan diu que el seu projecte és “una alternativa que suposa la recuperació de l'antiga riera”, tampoc és del tot cert.

La Riera de Sant Just és l’únic eix verd possible de connexió entre Collserola, el riu Llobregat i el Parc agrari, per la qual cosa no només s’ha de preservar sinó recuperar els seus valors ambientals, renaturalitzant el seu curs d’aigua. I no ho diem nosaltres, així ho estableix el Pla Especial de protecció del medi natural del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT).

Insistim, “renaturalitzant el seu curs d’aigua” i no canalitzant-la com es vol fer, amb un suposat “Parc Fluvial” en superfície que, en realitat, es tracta d’un espai verd urbà.

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

 

6. Quan Vostè parla del cost de desclassificar diu que “l'Ajuntament ha d'assumir en solitari totes les càrregues urbanístiques que té aquest sector, essencialment la urbanització d'aquest àmbit, …/… oscil·lant el seu cost entre 10 i 12 milions d’€”, ens podria aclarir al poble d’on surten i com s’han calculat aquestes xifres?

Segons l’última informació que ens van facilitar aquest cost era de 75.708.919€. A què es deu ara aquesta variació?.

Aquest cost estimat que diu li preguem ho demostri al poble. Amb documents, si us plau, no amb piulades.

7. Per últim, quan diu que ha presentat “una proposta que preveu que 2 de cada 3 nous habitatges siguin de protecció oficial. Sí, ho heu llegit bé: dos de cada tres”, miri, és simplement del tot fals. Examinem ara si aquest percentatge de HPO del 66,6% que Vostè diu és cert o no.

Com ja sap, i ignorar no pot, el projecte que ens han presentat -i valorant només les alternatives 2 i 3, fins ara, les preferides per aquest Ajuntament, tindria:

  • Amb l’alternativa 2, es preveuen un total de 182 habitatges: 121 habitatges de luxe i 61 HPO. Total percentatge habitatges HPO: 33,5% i total percentatge sostre HPO: 30%.

  • Amb l’alternativa 3, es preveuen un total de 182 habitatges: 91 habitatges de luxe i 91 HPO. Total percentatge habitatges HPO: 50% i total percentatge sostre HPO: 40%.

(Font: AVANÇ PER A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ DEL SECTOR DE LA BONAIGUA EN L'ÀMBIT DE LA RIERA DE SANT JUST (UA1/UA3/UA4) NOVEMBRE 2022)

O sigui, en cap cas s’assoleix la xifra de la que Vostè en parla. És més, si afegim el quart sector de la Bonaigua (Els Garrofers), malauradament ja en construcció -per cert, amb preu a partir de 1.250.000€1-, on s’estan construint 60 habitatges exclusius, més 6 d’HPO, els percentatges s’aminoren encara més:

  • Amb l’alternativa 2, el total percentatge habitatges HPO resulta: 27,68%.

  • Amb l’alternativa 3, el total percentatge habitatges HPO resulta: 40,08%.

Molt lluny del 66,6% que ens conta.

Per cert, nosaltres no estem en contra de l’Habitatge de Protecció Oficial, ni de bon tros, totalment a favor, però no permetrem que amb aquest argument capciós es vulgui tergiversar la voluntat dels habitants de Sant Just. Volem una veritable política municipal d’habitatge públic, sobretot per als nostres joves, cosa que, ara per ara, no ha desenvolupat aquest Ajuntament, a banda de proposar la destrucció d’un dels espais naturals més preuats pels santjustencs i santjustenques.

Posem a la seva disposició qualsevol document, normativa o jurisprudència esmentada en aquest escrit. Parlem amb documents i lleis a la mà, nosaltres no tenim cap intenció de tergiversar voluntats. Ah, i esperem que no torni a refusar comparèixer en el pròxim Debat públic que s’organitzi, per aportar criteris sobre el model de poble que volem i el model cap on ens duen.

En Sant Just Desvern, a 31 de maig de 2024


PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LA VALL I LA RIERA

1- Qui ho pugui assumir pot visitar la pàgina web https://www.garrofers.es/

dilluns, 10 de juny del 2024

Participació al Ple municipal post manifestació 30/5/2024

 

Diversos membres de la Plataforma cívica en defensa de la Vall i la Riera van participar en el ple municipal per demanar explicacions sobre el darrer comunicat de l'alcalde, en nom del PSC, que el mateix dia de la manifestació, mitja hora abans de la convocatòria, el passat 26 de maig, va fer el seu posicionament respecte de la urbanització a la Bonaigua...
 
Comunicat PSC 30/05/24


A l'espai inicial del pla, precs i preguntes, es van fer diverses intervencions:

Oleguer Farràs, també, membre d’Alnus, va preguntar sobre aquesta «nova proposta» i alhora, va alertar sobre la manca de participació ciutadana a Sant Just. Va demanar quina informació té l’ajuntament sobre la nova planificació a vint anys vista que es proposa en el Pla director urbanístic metropolità que planifica la desproporcionada xifra de fins a 4.000 nous habitatges a Sant Just. Quin model doncs de poble es proposa? Cal compartir amb la ciutadania i fer-la partícip d’aquests projectes que transformen el poble.

La resposta de l’alcalde va ser que ja s’havia comunicat aquesta nova proposta: aquesta afirmació no és certa, insistim. La PCDV 2.0 es va reunir al febrer amb l'Alcalde i ens va informar d'una proposta clarament diferent, amb 40% HPO. Després va continuar assegurant que es plantegen algunes modificacions respecte del plantejament vigent en 6 línies d’actuació:

1. Reduir l’edificabilitat, traslladant una part a Torreblanca.

2. Allunyar l’edificabilitat dels límits deixant verge la Bòbila no construint més enllà del pont de Can Pedrosa.

3. Buscant indrets que no tinguin valor natural ni paisatgístic, ni molestin la privacitat dels veïns ja existents.

4. Incloure fins a un 40% d’habitatge públic com a mínim.

5. Recuperant l’antiga riera en lloc de desdoblar el col·lector i fer un parc urbà.

6. (no hi ha sisena línia)

 

Oferim els videos de les intervencions més destacades, més avall, per si no teniu ganes d'empassar-vos tot el video del ple:


Tot això tornaven a ser paraules, perquè les propostes concretes sempre estan obertes, s’estan preparant o a punt de tancar, però la veritat és que les versions del pla, el nombre i ubicació d’habitatges o les zones on s’edificarà van canviant a cada nova informació.

Respecte del PDUM, va respondre que són plantejaments «macro», però que no ho sap. En tot cas, l’única opció és que es vulgui suprimir els polígons industrials. Un altre projecte del qual no s’ha fet difusió ni s’ha traslladat al veïnat.

Finalment, es va confirmar que el consistori no té encara una data prevista d’aprovació del Pla de la Bonaigua.

Després, el catedràtic emèrit en ecologia, Narcís Prat, va llegir les seves impressions derivades per l'anunciat Pla de La Bonaigua, arran de la riera i en zona coixí del parc natural de la serra de Collserola. (Text complet).

En l'alegat, es destaca amb diversos arguments ecològics, que la proposta de renaturalització de la riera en el Pla, no s’ha documentat adequadament, més enllà de maquetes i projeccions ideals. Científicament parlant, no hi ha espai suficient per respectar l’amplada que hauria de tenir la riera per tal de recuperar-la. Altre cop, un «feu-me confiança»


 
 
Finalment, va intervenir Jaume Fàbregas, també membre de l’AAVV de la Plana i Bellsoleig, deslegitimant la planificació i argumentant la necessitat de desclassificació del sector. Els arguments jurídics que l’alcalde considera massa complexos per compartir amb la ciutadania mai han estat clars. L’ajuntament ha anat planejant la seva estratègia jurídica sense contemplar cap altra opció que la de negociar amb els promotors. Potser no ha cregut mai que pagui la pena presentar-se als jutjats per aquest tema, tot i que sabem de molts altres conflictes s’hi han acabat resolent d’aquesta manera. Els arguments mai són clars perquè no hi ha una voluntat de proposar una alternativa diferent del que ja s’han compromès amb els poderosos constructors? No ho acabem d’entendre, però si sabem que moltes accions s’haurien pogut fer abans d’arribar en aquest punt si realment hi ha voluntat de defensar el model poble.

El que va quedar clar durant les intervencions és que no hi ha diàleg possible si les propostes van variant, si no s’accepta la possibilitat de parlar de totes les opcions, si no hi ha voluntat sincera de mostrar les dades, els projectes i els mapes que calgui per tal de compartir tota la informacíó certa per prendre decisions informades.

Durant les intervencions es va entrar en un rifi-rafe, improductiu, que hauria d'haver estalviat per les dues bandes, tanmateix, així és la participació.

Samarreta Naturalment Constructora - Aportacions econòmiques a la PCDV 2.0

La PCDV 2.0 encarregarà samarretes com aquesta per qui les sol·liciti, enviant un correu a salvemlavallsjust@gmail.com. Aportació 15€. Es po...